Odessa estava orgullosa de la seva herència russa fins que la guerra ho va destruir tot

Aquell alcalde, el veterà Gennady Trujanov, va acabar condemnant sense embuts la invasió i sobrevivint en el càrrec, a diferència del governador, decapitat políticament pel president Volodímir Zelenski al setè dia. Però la seva història il·lustra l’actitud inicial davant aquesta guerra d’una part significativa dels ciutadans d’Odessa, una ciutat d’identitats creuades i lleialtats polígames, russòfona fins a la medul·la i tan orgullosa del seu mestissatge europeu com de la seva herència imperial russa fins que Putin es llancés a desmembrar el país a sang i foc. Un desastre en curs que no només ha obligat a la ciutat a replantejar-se què fer amb el seu passat, sinó que ha enviat alguns dels seus habitants a una espècie d’exili interior mentre trastornava els afectes plurinacionals d’altres. 

«La cultura i la llengua russa són una part integral de molts de nosaltres, però des que va començar aquesta guerra horrible vivim en una gran confusió. ¿Com es trenca amb una cosa tan arrelada a la teva identitat?», es pregunta Kateryna Iergueva, una ucraïnesa que treballa des de fa una dècada al Museu de Literatura de la ciutat, consagrat majoritàriament a autors russos. Pushkin va viure exiliat a Odessa i altres com Txékhov, Tolstoi, Maiakovski o Akhmàtova la van visitar amb certa assiduïtat. «La literatura russa s’ha convertit en una herència incòmoda», reconeix. «Hem de trobar una nova manera de parlar d’ella perquè l’alta cultura no és responsable del que està fent el règim de Putin. És patrimoni de la humanitat».

Estàtua de Caterina la Gran

Un grup d’historiadors ucraïnesos ha demanat que es desterri del museu els autors russos, una cosa semblant a les més de 25.000 firmes que han exigit a l’Ajuntament el desmantellament de l’estàtua dedicada a Caterina la Gran, l’emperadriu russa que va fundar l’Odessa moderna després de conquistar els otomans el 1794 la guarnició militar que llavors ocupava el seu espai. I si bé seria una enciamera de francesos, jueus, italians, grecs, ucraïnesos o armenis els que van donar a la ciutat el seu caràcter, aquell seria l’inici de més de dos segles de dominació russa –i després soviètica– d’Odessa. Avui sota el pedestal de l’altiva emperadriu es pot llegir un grafiti ratllat amb la paraula «Assassina». 

La desrussificació en marxa, que en realitat va començar el 2014, divideix la ciutat. O almenys el gruix de la brotxa amb què ofuscar el passat. «Visualment adoro el monument», reconeix l’historiador Babitx Oleksandr referint-se a l’estàtua de Caterina II des de les antigues oficines de la seva agència de viatges. Han sigut reconvertides en un centre logístic on grups de voluntaris recullen material donat per a l’Exèrcit ucraïnès. Al costat del seu escriptori té una fotografia de Putin amb una mira apuntant-lo al cap. «Durant molt temps vaig estar encantat de glossar la nostra història comuna, però com a ucraïnès considero ara que hauríem de tallar el cordó umbilical amb Rússia. És com obrir en canal un cos viu, per això està sent tan dolorós».

Mercat immobiliari

El que sí que ha desaparegut d’Odessa són els russos que copaven una part substancial del seu turisme i el seu mercat immobiliari. Des de vivendes a hotels o negocis de diversa índole. «No hi ha estadístiques fiables, però la major part ho van vendre després de l’annexió de Crimea el 2014. Totes les transaccions ara estan congelades», assegura Irina Kolodko, una empresària del sector. Kolodko explica que, si bé tècnicament, els russos amb residència i família a Ucraïna encara poden vendre, els notaris no tramiten les operacions per temor que hi hagi darrere testaferros. «El sector va viure els seus dies daurats abans del 2014. Odessa era per als russos com Sant Petersburg. Compraven palauets i apartaments molt cars», afegeix des d’una cafeteria. També era el pati d’esbarjo dels seus capos mafiosos, que arribaven a la ciutat en jets privats.

Notícies relacionades

Geòrgia aprova la llei d’agents estrangers entre protestes

Putin viatja a Pequín per reforçar els llaços bilaterals

Res queda tampoc de l’acalorat debat polític que un dia es va lliurar als seus carrers, dels quals han desaparegut també el gruix de les fortificacions que es van aixecar després de la invasió, quan es creia que el Kremlin miraria d’assaltar la ciutat. Ningú dona aquest objectiu per abandonat, però en aquests moments està clar que Rússia no està en condicions d’intentar-ho. «La població prorussa no s’ha manifestat des del principi de la guerra, és massa perillós per a ells», explica el regidor Obukov. «Alguns han canviat de postura a l’entendre qui és el veritable agressor. D’altres han fugit del país i molts guarden silenci». 

I després n’hi ha d’altres que no eren necessàriament afins al Kremlin, però sí russos ucraïnesos que han quedat emocionalment devastats per la guerra. Amb la seva identitat triturada. «Dins meu sento devoció per la pàtria russa, però estic molt decebuda políticament», assegura Angelika Ihnatenko, una agent immobiliària nascuda a Rússia, casada amb un militar ucraïnès i resident al país des de fa tres dècades. «Sento un enorme dolor, fins i tot a un nivell físic cada vegada que es produeix un d’aquests horribles atacs. Cada dia somio que el malson s’acaba per tornar a aixecar-me amb aquest turment. Està durant massa temps», afirma aquesta dona de 51 anys.