Conflicte a l’est d’Europa

Quinze països europeus acorden impulsar un escut antimíssils

  • Espanya estudiarà si s’afegeix a la iniciativa alemanya quan li arribi la petició formal, explica la ministra

Quinze països europeus acorden impulsar un escut antimíssils

STEPHANIE LECOCQ

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Els ministres de Defensa de 14 països europeus de l’OTAN, a més de Finlàndia, han firmat aquest dijous una carta d’intencions per al desenvolupament d’una «Iniciativa d’Escut del Cel Europeu», un projecte encapçalat per Alemanya, que protegeixi Europa d’atacs amb míssils.

La firma s’ha produït en els marges d’una reunió de ministres aliats de Defensa al quarter general de l’Aliança Atlàntica.

Els 14 aliats de l’OTAN que han firmat han sigut Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit i Romania, mentre que Finlàndia, país en via d’integrar-se a l’Aliança Atlàntica, s’hi ha unit també.

L’OTAN ha explicat en un comunicat que la iniciativa pretén crear un sistema europeu de defensa aèria i antimíssils mitjançant l’adquisició comuna d’equips per part de les nacions europees. Segons ha dit l’organització, això reforçarà la defensa integrada aèria i de míssils de l’OTAN.

Atacs indiscriminats

«Aquest compromís és encara més crucial avui, ja que som testimonis dels despietats i indiscriminats atacs amb míssils de Rússia a Ucraïna, que maten civils i destrueixen infraestructures crítiques», ha declarat el vicesecretari general de l’OTAN, Mircea Geoana.

Geoana ha mostrat la seva bona acollida al «lideratge d’Alemanya» en aquest projecte, i ha confiat que els seus nous actius, «totalment interoperables i perfectament integrats a la defensa aèria i antimíssils de l’OTAN», millorin «significativament la capacitat de defensar l’Aliança de totes les amenaces aèries i antimíssils».

La ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, ha assenyalat en una roda de premsa durant la celebració de la reunió de l’OTAN que Espanya està disposada a estudiar una petició de participació en aquest projecte si li és transmesa, cosa que no ha passat de moment.

«Espanya està col·laborant amb Alemanya en diversos projectes, però en aquest cas concret nosaltres entenem que la nostra participació en l’escut antimíssils OTAN és la procedent», ha explicat.

«Decisió interna alemanya»

La ministra ha al·ludit a la recent reunió bilateral entre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz, en la qual Scholz «ja va explicar que és una decisió interna alemanya».

«A nosaltres no ens han fet cap petició. Nosaltres totes les peticions que ens fan les atenem, les estudiem i veiem si és possible o no és possible», ha indicat.

«A Espanya no se li ha plantejat formalment», ha insistit, i ha afegit que «quan es faci la proposta evidentment, com va dir el president Sánchez, l’estudiarem en el mateix moment en què es faci».

Robles ha volgut «deixar molt clar que el compromís d’Espanya amb l’OTAN és total i absolut», i ha recordat que en aquest moment hi ha «1.300 homes i dones de les Forces Armades espanyoles que estan sota bandera de l’OTAN».

També ha recalcat el compromís d’Espanya de recolzar Ucraïna «dins de l’àmbit de la prudència, de la discreció, però no deixarem ni un sol moment d’ajudar Ucraïna i treballar, com fem sempre, en estreta col·laboració amb tots els països», ha emfatitzat.

Destructors dels EUA

Els quatre destructors nord-americans que allotja la base naval de Rota (sud d’Espanya), als quals s’incorporaran dos més, són una peça fonamental del sistema antimíssils de l’Aliança Atlàntica.

Dotats del sistema de radar AEGIS, els quatre barcos suposen la contribució dels Estats Units a l’arquitectura de defensa antimíssils de l’OTAN, que l’aliança va acordar desenvolupar durant la cimera de Lisboa, el novembre del 2010, per protegir els aliats europeus contra les possibles amenaces, tenint en compte la proliferació de míssils balístics.

Rota, una base naval d’ús conjunt entre Espanya i els Estats Units, participa des del 2013 en aquest programa de defensa contra míssils balístics.

Notícies relacionades

Segons l’OTAN, la iniciativa alemanya permetrà a totes les nacions participants desenvolupar conjuntament un sistema de defensa aèria fent servir solucions interoperables i preparades per utilitzar.

Un plantejament «multinacional i multifacètic» que oferirà una manera «flexible i escalable» perquè els països reforcin la seva dissuasió i la defensa de manera eficient i rendible, ha assegurat l’Aliança.