Guerra a Ucraïna

Borrell adverteix a Putin que el seu exèrcit seria «aniquilat» si utilitzés armes nuclears a Ucraïna

El cap de la diplomàcia europea diu que ni la UE, ni els estats membre ni els EUA ni l’OTAN van de «farol»

Borrell adverteix a Putin que el seu exèrcit seria «aniquilat» si utilitzés armes nuclears a Ucraïna

Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Davant la preocupant retòrica del Kremlin i el president rus Vladímir Putin, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, avisava aquest dimecres que l’ús d’armes nuclears a Ucraïna tindria «conseqüències greus» per a Rússia. Vint-i-quatre hores després, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha fet un pas més en les seves advertències i ha concretat quina seria la resposta d’occident en cas d’atac: l’aniquilació de l’exèrcit rus. «Qualsevol atac nuclear contra Ucraïna tindrà resposta. No una resposta nuclear, però una resposta tan potent militarment que l’Exèrcit rus seria aniquilat», ha dit durant un discurs pronunciat davant l’Acadèmia Diplomàtica Europea al Col·legi de Bruges.

La possibilitat d’un atac nuclear davant la creixent retòrica russa en aquest terreny també preocupa l’Aliança Atlàntica i, de fet, els ministres de defensa han abordat la situació en una trobada del Grup de Planificació Nuclear de l’OTAN celebrat aquest dijous. «[Els països aliats] no hem vist cap canvi en la postura nuclear de Rússia, però seguirem atents, continuarem vigilant de prop, perquè les amenaces nuclears, la retòrica nuclear i les amenaces velades de Rússia són perilloses i temeràries», advertia Stoltenberg insistint que Rússia sap que una guerra nuclear no es pot guanyar i que «mai s’ha de lliurar».

Segons l’alt representant per a la política exterior i de seguretat comuna de la UE, «Putin diu que no va de farol i no pot permetre’s anar de farol» perquè ha de tenir clar «que la gent que recolza Ucraïna, la Unió Europea, els estats membre, els Estats Units i l’OTAN tampoc estan marcant-se un farol», ha afegit reiterant el suport militar d’occident a Kíiv i recalcant que Europa està vivint el moment «més greu» de la seva història que requereix demostrar unitat, força i determinació. «És clar que hem de continuar recolzant Ucraïna i buscar solucions diplomàtiques quan sigui possible [...] Però el món necessita que aquesta guerra acabi», ha afegit avisant de les conseqüències no només per a la UE.

Conseqüències de la guerra

Notícies relacionades

«Mirin Somàlia, per exemple, i vegin les conseqüències de la guerra i del canvi climàtic, que junts creen una situació dramàtica. ¿S’imaginen que avui al mar Negre hi ha més de 100 barcos carregats amb dos milions de tones de gra, un al costat de l’altre, esperant a ser controlats per passar pel Bòsfor i arribar als mercats mundials?. La gent els està esperant. I, per a algunes persones, arribaran massa tard. La gent es morirà de gana perquè el gra està parat esperant un control», ha alertat demanant. 

Durant la seva intervenció, Borrell ha lamentat que el president rus hagi decidit desafiar l’ordre internacional i el sistema, tot i que s’ha mostrat satisfet amb el resultat de la resolució a l’Assemblea General de l’ONU sobre l’annexió de Rússia dels territoris ucraïnesos ocupats, que ha tirat endavant amb 143 vots a favor, 35 abstencions i 5 en vots en contra. «Estic content amb el resultat, però he de dir que estic preocupat perquè hi va haver massa abstencions. Quan el 20% de la comunitat internacional decideix no rebutjar l’annexió per a mi en són massa. Estem contents perquè el got està bastant ple, però també una mica buit, i cal continuar treballant», ha reconegut.