Crisi energètica a França

Pressió en augment a Macron perquè gravi els beneficis extraordinaris de les multinacionals

Diputats i senadors d’esquerra i centre presenten diverses esmenes en aquest sentit
L’Executiu macronista s’oposa a aprovar una taxa especial com a Espanya, Itàlia o el Regne Unit

Ludovic Marín / AFP

Estiu sense treva per al president francès, Emmanuel Macron. La setmana passada va concloure una intensa arrencada de la nova legislatura a l’Assemblea Nacional. Els diputats van començar aquest dilluns les vacances després de sis setmanes d’acalorats debats en un Parlament en què Macron ja no compta amb majoria absoluta, després dels decebedors resultats del seu partit en les legislatives del juny. L’Executiu va aconseguir tirar endavant una llei per fer front a la inflació, però ha vist com li tombaven mesures de pes, com el passaport de vacunació o el pressupost modificat d’aquest any. L’oposició també ha pressionat el macronisme perquè aprovi una mesura que va acaparar el debat públic gal en les últimes setmanes: un impost sobre els beneficis extraordinaris.

L’1 d’agost, es va examinar en el Senat una mesura d’aquest estil. Senadors d’esquerres, però també de centre, van presentar diverses esmenes. Però totes van ser rebutjades per pocs vots en una cambra dominada per la dreta d’Els Republicans (LR, afins al PP a França).

«No podeu demanar a la col·lectivitat que contribueixi finançant xecs i al mateix temps que hi hagi empreses que aconsegueixen uns resultats, sens dubte, anormals i que beneficien directament els accionistes», va sostenir a l’hemicicle de la Cambra alta el senador Hervé Marseille, president del grup Unió Centrista, format per diversos partits diferents de la formació Renaixement (abans República en Marxa) de Macron.

Macron i el Govern francès s’hi oposen

«Quan som el país amb més impostos de tots els països europeus, no hem de sumar-li una taxa suplementària a totes les taxes que ja existeixen», va respondre el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, per justificar el rebuig de l’Executiu a l’adopció d’una mesura semblant a l’impost sobre les elèctriques anunciat per Pedro Sánchez a principis de juliol. Les empreses amb beneficis molt elevats «han de participar a l’esforç col·lectiu [...] tornant els diners directament als francesos en lloc de les arques públiques», va afegir el tercer dirigent amb més pes del Govern gal.

Opinió exprés

Ningú plorarà per les elèctriques i els bancs

Rosa Paz

Periodista. Comitè editorial d'EL PERIÓDICO

A finals de juliol ja s’havia discutit un impost d’aquest tipus en l’Assemblea Nacional. Tot i que inicialment semblava que podia ser aprovat davant els titubejos de LR de votar a favor, al final va ser rebutjat per tot just 10 vots de diferència. La dreta republicana va acabar oposant-se després de l’anunci del gegant energètic Total de rebaixar en 20 cèntims el preu del combustible a les seves gasolineres. Els macronistes i LR també van arribar a un acord per subvencionar en 30 cèntims (en lloc de 18 actualment) el litre de gasolina a partir del setembre.

Beneficis rècord

Beneficis rècordMalgrat haver sigut rebutjada en dues ocasions, l’oposició encara no s’ha resignat davant la possibilitat d’impulsar aquesta taxa especial. La Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) –la coalició unitària de l’esquerra que lidera l’oposició amb 151 diputats repartits en quatre grups– prepara un informe parlamentari en aquest sentit per a principis d’octubre. El debat sobre la seva conveniència s’ha vist alimentat per l’anunci recent dels beneficis rècord de Total (18.500 milions d’euros de guanys en el primer semestre), del gegant del luxe Louis Vuitton (6.500 milions), de l’elèctrica Engie (5.000 milions) o el grup automobilístic Stellantis (8.000 milions).

L’Executiu de Macron s’oposa, tanmateix, a augmentar la pressió fiscal sobre aquestes multinacionals. La promesa de no apujar impostos va ser un dels tòtems de la campanya presidencial a la primavera del dirigent centrista. En el seu primer mandat, de fet, ja havia sigut qualificat de «president dels rics» a l’haver aprovat importants rebaixes fiscals a les classes més acabalades, amb la supressió parcial de l’impost sobre la fortuna o disminuint del 45% al 30% la taxació màxima del capital.

Notícies relacionades

«Ja sigui l’OCDE, l’FMI o països europeus que no són forçosament d’esquerres [...], hi comença a haver cert consens» sobre la conveniència d’aquest impost, va assegurar la diputada de l’esquerra insubmisa Alma Dufour. A més de l’espanyol, el Govern italià, el britànic o el romanès han impulsat en els últims mesos taxes especials d’aquest tipus, ja siguin específiques per a les elèctriques o les empreses amb guanys més elevats.

It is immoral for oil & gas companies to be making record profits from the current energy crisis on the backs of the poorest, at a massive cost to the climate.

I urge all governments to tax these excessive profits & use the funds to support the most vulnerable people.
— António Guterres (@antonioguterres) 3 de agosto de 2022

Fins i tot el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, va afirmar dimecres que «és urgent taxar aquests beneficis excessius». Però Macron sembla fer-se el desentès. «Mentre hi ha un gran canvi en la direcció econòmica del món, França apareix com una retrògrada neoliberal dels anys 1980», va criticar Dufour a l’hemicicle.