Article de Rosa Paz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ningú plorarà per les elèctriques i els bancs
Les entitats afectades pels nous impostos poden recórrer als tribunals, però difícilment aconseguiran la comprensió de la majoria dels ciutadans
Tret d’alguns directius i accionistes, ningú plorarà per l’impost a les energètiques i els bancs. Les empreses i entitats afectades poden recórrer als tribunals en contra de la proposició de llei de PSOE i Unides Podem per gravar-los durant dos anys els beneficis extraordinaris, i ho faran, però difícilment aconseguiran la solidaritat o la comprensió de la majoria dels ciutadans. Menys encara quan aprofiten la presentació dels seus beneficis rècord per queixar-se per les noves taxes, mentre que les famílies que els escolten veuen reduït el seu capital disponible com a conseqüència de l’altíssima inflació, del preu de la llum i les gasolines, i estan irritades per veure’s obligades a pagar comissions als bancs per tenir-hi dipositats els diners i, ara, per les hipoteques.
No, elèctriques i bancs no estan en el seu millor moment reputacional. Els bancs arrosseguen aquesta mala imatge des de la llarga crisi que va començar el 2008. Una depressió econòmica causada pels excessos del mercat financer i immobiliari que va afectar de ple les entitats. Però mentre el sistema financer va ser rescatat amb diners públics, part dels quals mai es recuperaran, els que van suportar la pitjor part de la crisi van ser els que ara Pedro Sánchez anomena classe mitjana treballadora, que van patir l’atur i les retallades en la sanitat i l’educació públiques, amb unes conseqüències que encara són presents, a més d’una fortíssima devaluació salarial i una minva radical en els seus drets laborals. La impopularitat de les elèctriques ve donada per l’actitud arrogant d’alguns dels amos, a més de perquè el seu voluminós compte de resultats xoca amb la també voluminosa factura de la llum de llars i pimes i perquè a ningú se li escapa que aquestes empreses s’estan beneficiant dels beneficis caiguts del cel. No ha sigut Espanya i el seu govern ‘bolxevic’ el primer a imposar nous impostos sobre els ‘windfall profits’, perquè ni tan sols la denominació és originalment espanyola. Els governs dels conservadors Mario Draghi i Boris Johnson, a Itàlia i el Regne Unit, ho van fer abans, i fins i tot la Comissió Europea va proposar fa uns mesos als estats membres establir aquestes noves taxes temporals.
Entretots
És difícil saber si això de «ladran, luego cabalgamos» que el president del Govern va expressar com «si protesten és que anem en la bona direcció» ajudarà Sánchez en el seu afany de reconquerir el suport de l’ara desmobilitzat electorat d’esquerres. Però el president, la popularitat del qual també pateix el desgast de materials de dos anys i mig de pandèmia i les seves conseqüències sanitàries, econòmiques i socials, de la guerra d’Ucraïna i les seqüeles energètiques i de les seves aliances polítiques i parlamentàries, conserva encara més simpaties socials que no tenen les empreses en rebel·lia amb els nous impostos. No els aniria malament als directius reflexionar sobre si, en aquesta ocasió, no els compensaria més ser solidaris amb la situació del país i reduir una mica els seus guanys, amb l’objecte del bé comú.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
