El Donbass, la meca de la peregrinació ultra

Del Batalló Azov al Grup Wagner: el problema neonazi d’Ucraïna i Rússia

Des del 2014, la falta de tropes ha portat Kíiv a recórrer a milícies armades d’extrema dreta per defensar el país, una legitimació que Moscou ha sobredimensionat per justificar la guerra

  • Segueix en directe l’última hora del conflicte a l’Est

Del Batalló Azov al Grup Wagner: el problema neonazi d’Ucraïna i Rússia

Gleb Garanich (Reuters)

6
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Desnazificar i desmilitaritzar Ucraïna». Així és com, el 24 de febrer, el president rus Vladímir Putin va justificar l’assalt militar de l’exèrcit rus contra el seu veí. Aquest argument, repetit incansablement pel Kremlin, sobredimensiona la presència real de milícies neonazisque combaten al costat de Kíiv, però també intenta amagar que el problema ultra també s’estén cap a Rússia.

Aquest problema apareix el 2014 al si de la revolta ucraïnesa de l’ Euromaidan. Va ser llavors quan ‘hooligans’ de clubs de futbol d’ideologia ultranacionalista i neonazis van forjar el Batalló Azov amb l’objectiu de combatre el Govern del prorús Víktor Ianukóvitx i els separatistes que havien autoproclamat la independència de les regions de Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna. El seu primer comandant, Andrí Biletski, va arribar a dir que la missió del seu país era «liderar la raça blanca en l’última croada contra els subhumans semites».

El seu important rol militar al Donbass –van aconseguir reconquistar la ciutat de Mariúpol– i la falta de tropes a l’Exèrcit regular va portar el Govern de Petró Poroixenko a incorporar el regiment a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, sota el control i finançament de Kíiv. La decisió va acabar de legitimar aquest grup armat i, des d’aleshores, ha rebut entrenament militar de països occidentals com el Canadà. L’ONU ha acusat Azov de violar i torturar presos al Donbass i de perseguir la comunitat romaní i LGBTQ.

Ucraïna és una nació multiètnica on el Govern ha sigut escollit democràticament, s’hi ha prohibit l’antisemitisme i el president, Volodímir Zelenski, és jueu. «El Govern i la societat han tolerat aquests grups com a element instrumental perquè temen l’amenaça de Rússia, però no comparteixen les seves idees», assenyala Abel Riu, president del think-tank Catalonia Global Institute. En les eleccions del 2019, en què es va imposar Zelenski, l’extrema dreta només va obtenir el 2,15% dels vots. Tanmateix, apunta Riu, la legitimació ultra està permetent un revisionisme històric que està normalitzant l’exaltació de figures com la de Stepan Bandera, líder independentista ucraïnès que va combatre els soviètics i que va col·laborar amb els nazis en els pogroms contra els jueus.

Ucraïna, la meca de la peregrinació ultra

Des del 2014, el Donbass s’ha convertit en un enclavament de pelegrinatge ultra on neonazis, supremacistes blancs i altres extremistes de dretes de tot el món arriben per aprendre tàctiques militars. «La inestabilitat a Ucraïna ofereix als extremistes les mateixes oportunitats d’entrenament que la inestabilitat a l’Afganistan, l’Iraq i Síria ha ofert als militants gihadistes durant anys», ha explicat a ‘The New York Times’ l’investigador Ali Soufan, exagent de l’FBI que durant anys va seguir el rastre de Bin Laden i Al-Qaida.

Instal·lats còmodament a Ucraïna, milícies neonazis com Azov i Misanthropic Division s’han servit de la propaganda digital per teixir una xarxa internacional de guerrillers. Es calcula que el primer grup ha passat de tenir 300 soldats a uns 2.500. Molts són seguidors de partits neofeixistes ucraïnesos com Sector de Dreta (Pravi Sector) i Llibertat (Svoboda), minoritaris però molt sorollosos, que també venen de fora. La guerra ha accelerat aquesta activitat i ultres dels Estats Units, Espanya, Alemanya i Suècia han mostrat interès per afegir-se a aquestes files, segons el grup d’intel·ligència SITE. «No he notat tanta activitat de reclutament en tot el moviment des que Estat Islàmic va declarar el califat el 2014 i va captar simpatitzants d’àmbit mundial», ha explicat la directora, Rita Katz, a ‘The Washington Post’.

És el cas del Miguel, veí de 23 anys de Segur de Calafell, que el 5 de març va viatjar a Cracòvia i des d’allà es va endinsar en territori ucraïnès per unir-se a les files dels paramilitars neonazis en defensa «del poble ucraïnès i Occident», va explicar a la CNN. Uns anys abans, va ser detingut a Hongria durant el seu viatge de final de curs per fer la salutació hitleriana en una sinagoga mentre portava insígnies dels neonazis hongaresos, va informar el diari ‘Ara’. Tot i que el periodista Miquel Ramos ha detectat com falangistes espanyols posen els seus membres en contacte amb les milícies ucraïneses, fonts de la Guàrdia Civil limiten molt aquest fenomen, informa Juanjo Fernández. «La capacitat de mobilització extremista entre els seus grups amics d’Espanya és mínima», assenyala una font del cos policial.

Perill per a la seguretat global

Internet és part essencial de l’estratègia de captació ultra, ja que és en espais digitals com Facebook, Telegram, 4chan i fins i tot TikTok on s’organitzen i busquen seduir nous adeptes a la causa. «Fa anys que per les comunitats memeres més obscenes es recreen amb la guerra ucraïnesa, hi ha grans bosses de grups ultranacionalistes que recolzen tant Ucraïna com Rússia», assenyala Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge. «Aquestes plataformes s’estan omplint de pornografia bèl·lica que comparteixen els comptes de batallons neonazis, d’imatges explícites de morts i d’una propaganda tan bèstia com no havia vist mai».

Els experts adverteixen que Ucraïna s’ha convertit en un laboratori on els ultres aprenen tàctiques de guerrilles que després poden fer servir per fer actes terroristes als seus països d’origen. El 2019, el G-7 va demanar a Ucraïna frenar la proliferació de grups violents d’extrema dreta al territori, però l’arribada d’una guerra total contra Rússia ha relegat aquesta preocupació mentre les armes enviades per Occident per recolzar Kíiv acaben en mans d’aquestes milícies.

Rússia també busca ultres

La propaganda russa ha equiparat Ucraïna amb un règim nazi per desprestigiar per complet l’Exèrcit. Malgrat que ha calat, aquesta estratègia no està exempta d’ironia. I és que una part dels radicals que han peregrinat fins al Donbass per agafar les armes ho han fet al costat dels separatistes prorussos. És el cas dels seguidors del Moviment Imperial Rus, una organització violenta etnonacionalista que predica una tornada al règim tsarista i que entrena neonazis de tot el món en campaments a prop de Sant Petersburg.

Notícies relacionades

L’extrema dreta global té múltiples sensibilitats i interessos, i molts supremacistes fa anys que se senten atrets per una Rússia putinista que promou una societat blanca, cristiana i conservadora. El país ha acollit com a resident Rinaldo Nazzaro, exlíder del grup paramilitar neonazi The Base, a qui s’ha vist amb samarretes amb la cara de Putin i que ha demanat als seus seguidors no combatre a Ucraïna.

Entre els supòsits desnazificadors d’Ucraïna, Rússia ha acudit a Wagner Group, una milícia de mercenaris a sou del Kremlin que des de fa anys porta a terme les guerres brutes de Moscou, des de Síria fins al Donbass. Aquest grup està encapçalat per Dmitri Utkin, neonazi confés, exdirector de la intel·ligència militar russa (GRU) i veterà de les guerres amb què Putin va destruir Txetxènia. El 2016 va ser condecorat pel Kremlin, que nega que recorri als seus serveis.