Només una certesa a les aules

Com aconseguir que el professorat actual pugui assumir amb competència aquestes situacions que no deixen de mutar. Com poder alleugerir una part de la seva feina que té poc a veure amb la docència. Com fer possible un progrés professional que no generi frustració. Com consolidar la formació dels pròxims docents per millorar la seva preparació i prestigiar la carrera. Què fer amb aquella sisena hora perduda a les escoles públiques durant les retallades. Com acabar amb aquesta evident desigualtat.

I, més enllà de l’horari, ¿com construir des de l’escola una societat més equitativa, justa i cohesionada?

Per què, després de tants anys de retallades i congelacions, les mobilitzacions de docents arriben ara, just ara, a la seva màxima expressió. Per què en aquest moment que, per primera vegada, hi ha un pla real de millora salarial, millora de ràtios, revisió de les aules d’acollida i més dotació per a l’escola inclusiva. Com entendre tanta divergència de criteri entre els sindicats. Per què el Govern va donar per tancades unes negociacions quan no es comptava amb el suport del sindicat majoritari. Per què, just en aquest moment d’intens malestar, sense un ampli debat i consens previ, s’impulsa un qüestionable pla d’introduir agents dels Mossos a les escoles.

Notícies relacionades

La centralitat de Moreno

La invasió subtil dels fons

N’hi ha més, molts més interrogants que s’eleven sobre una realitat indiscutible: l’escola catalana actual no està preparada per abordar amb èxit els reptes del present i del futur. Més encara, després de tants anys de desatenció. Sí, molts interrogants. Però una certesa. És absolutament indefensable la presència infiltrada de dos agents dels Mossos en una assemblea de docents a Barcelona. Insostenible la determinació policial d’espiar els preparatius de la vaga. ¿A quin model de societat ens porta això?

Les explicacions de la policia catalana al·legant que la seva assistència es va realitzar dins del marc competencial i que va buscar realitzar "una valoració de riscos davant un conflicte laboral" resulten dèbils i inquietants. ¿S’hauran de reunir ara les assemblees sindicals en la clandestinitat? ¿Demanar refugi a les esglésies? Costa comprendre que una acció d’aquest calat no tindrà repercussions polítiques. Potser el reconeixement del nyap obre una oportunitat per reprendre les negociacions. També per recordar que dialogar no és bloquejar i que l’exigència de millores per al professorat va més enllà de les seves condicions salarials.