Astúries
"Jo soc racista"
No crec que sempre es compleixi la dita que una imatge val més que mil paraules. Però, de vegades, no hi ha discussió. Astúries celebra que la cultura de la sidra hagi sigut declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I no m’estranya perquè, més enllà dels beneficis econòmics, el ritual de convivència, el pes de la història i el gaudi que acompanyen el seu consum mereixen aquest reconeixement. Potser servir unes ampolles de sidra al Congrés dels Diputats, per exemple, serviria per abaixar decibels d’aquest soroll infame que ens regalen ses senyories cada dos per tres. Ja ho canta un il·lustre asturià com Víctor Manuel, en el seu últim disc. "Salgan a la calle a emborracharse, no hagan dentro del Congreso cada dia botellón. Son los padres de la patria, den ejemplo a la nación".
Total, ara que altres patriotes, els de la "prioritat nacional", busquen subterfugis per intentar que no els diguin a la cara el que són, uns racistes com no n’hi ha, em va donar un plus de moral conèixer el campió asturià de servir sidra. És negre com el carbó. Però no del carbó de la mina (el seu padrastre era miner) sinó de la seva mare, natural de Guinea, d’on van sortir quan ell tenia 13 anys. Avui en té 43, es diu Salvador Ondó, i recorda amb ironia com el miraven, i els comentaris que escoltava, quan va entrar en aquest món tan identitari de la sidra. Imagino que a més d’un dels cinquanta mil asturians que van votar Vox en les últimes eleccions, veure el negre servint sidra li ha d’explotar el cap; o que acompanyi Rodrigo Cuevas en la seva acabada d’estrenar gira. Oblidant, segurament, que 350.000 asturians van haver de sortir d’Espanya el segle passat per guanyar-se les garrofes.
Un viatge idèntic al que ara es veuen forçats, per exemple, magribins i subsaharians. Si algú sent empatia i afecte per aquells espanyols (asturians, gallecs, andalusos, bascos…), però és incapaç d’aplicar els mateixos sentiments a altres persones, només pel seu origen, que es miri al mirall i no ho dubti més: "Jo soc racista".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
