La invasió subtil dels fons

A partir de la lliure circulació financera i dels excedents generats per empreses i països, autors com Piketty i Acemoglu han criticat la concentració i la lliure circulació sense control. El primer defensa que la lliure circulació de capitals, sense mecanismes de regulació global, tendeix a afavorir que el capital creixi més ràpid que l’economia i a debilitar la capacitat dels estats per regular el sector. Acemoglu té una visió centrada en les institucions. La lliure circulació financera pot ser beneficiosa si hi ha institucions reguladores dels mercats. El problema no és la concentració, sinó qui controla aquests recursos i sota quines regles. Els grans fons poden ser eficients i estabilitzadors o bé instruments de poder polític i captura econòmica, segons el context institucional.

El fort creixement del capital financer i la seva difusió per les diferents economies no serien per si mateixos negatius, però la falta de control podria causar efectes perversos. En el cas de l’economia espanyola –dades BME–, el 2024 els inversors internacionals tenien el 48,7% de la capitalització borsària.

La gran majoria de les empreses de l’Ibex 35 estan participades per fons d’inversió internacionals. Tenen participacions minoritàries, rarament controlen la majoria i el capital està molt atomitzat. Destaca la seva presència en les empreses del sector bancari, el sector energètic i de les telecomunicacions, el transport i el turisme, infraestructures i construcció, indústria, assegurances i sector immobiliari. Són les empreses que formen el nucli dur del sector empresarial espanyol. L’Ibex 35 no està controlat per un sol actor internacional, però sí que està fortament interconnectat amb grans gestors de fons mundials. BlackRock + Vanguard + Capital Group (1T 2025) sumaven el 33,7% del valor de mercat dels fons privats identificats per FactSet a l’Ibex 35.

Però com poden influir aquests fons internacionals en les grans empreses si hi tenen una participació minoritària i no són directament als òrgans de gestió? El mecanisme clau es el nomenat Proxy voting o vot delegat. Els grans gestors de fons gestionen diners de milions d’inversors, i voten en el seu nom en les juntes d’accionistes decidint sobre la gestió de les empreses. Com que l’accionariat sol està molt fragmentat i molts petits accionistes no voten, els grans fons poden ser decisius en moltes votacions. També per mecanismes com la "coordinació suau". Els fons tenen criteris similars i parlen amb els gestors abans de votar, compartint objectius i orientació estratègica de l’empresa.

Notícies relacionades

La centralitat de Moreno

Alumnes enmig d’un conflicte sense fi

Si entrem en el sector de les grans infraestructures d’estat, veurem com empreses com Aena, que gestiona els aeroports, i Red Eléctrica, que gestiona la xarxa de transport del sistema elèctric, estan participades per aquests fons d’inversió que poden condicionar la seva gestió. En la gestió d’aquestes infraestructures hi pesarà més el seu caràcter estratègic i l’interès general o els resultats a curt termini per retribuir aquests fons d’inversió? L’apagada del sistema elèctric espanyol d’ara fa un any en seria un exemple; tot i la gran complexitat del sistema elèctric i la causalitat multivariable de l’apagada, ens podem preguntar si una de les causes van ser les insuficients inversions dels darrers anys. En el cas dels aeroports i Aena, el recent acord d’intencions entre el govern espanyol i el basc, sobre la participació d’aquest en la gestió dels aeroports del País Basc, va merèixer l’oposició immediata del president d’Aena, per cert col·locat pel govern espanyol. En aquests i altres casos, les institucions públiques implicades juguen el paper de control i regulació que reclama Acemoglu?

L’extensió limitada de l’article no em permet ara entrar a analitzar la situació en altres empreses privades, però en molts casos aquesta invasió subtil és real i ha afectat greument empreses del sector industrial. Ho tractarem en un proper article.