La centralitat de Moreno

El PSOE, per la seva banda, continua sense consolidar-se com a alternativa. María Jesús Montero obté la pitjor valoració com a candidata i, tot i que els socialistes recuperen certa fidelitat de vot, continuen perdent suports tant cap al PP com cap a les forces situades a la seva esquerra. Un espai, aquest últim, ocupat per Per Andalusia i per Endavant Andalusia, que resisteix i fins i tot creix a costa del retrocés socialista, recolzat a més en un electorat altament mobilitzat. I tot i que els seus resultats no alteren l’equilibri entre blocs, sí que confirmen la consolidació d’un espai propi a l’esquerra del PSOE.

Mentrestant, Vox continua a l’alça gràcies al recolzament dels votants més joves i d’electors que es van abstenir el 2022. El seu creixement no modifica l’hegemonia de la dreta, però sí l’equilibri intern del bloc conservador, ja que la principal fuga del PP continua dirigint-se cap a Vox, que manté a més una base electoral especialment mobilitzada i fidel. I és precisament aquest avanç de Vox el que alimenta la percepció que el PP podria perdre la majoria absoluta i veure’s obligat a dependre de la formació d’Abascal per continuar governant, un escenari que la majoria dels enquestats considera probable i que comença a assumir-se també entre l’electorat popular, on creix la predisposició a un acord entre les dues formacions si els números no arriben.

No obstant, Andalusia ha sigut fins ara –juntament amb Madrid i Galícia– una excepció dins del mapa autonòmic del PP, en bona mesura perquè Moreno ha governat amb majoria absoluta recolzant-se en una estratègia centrípeta que li ha permès mantenir distància respecte a alguns marcs discursius de Vox. I és allà on resideix el seu principal desafiament estratègic, en la mesura que bona part del seu lideratge i del creixement electoral del PP han descansat sobre aquesta aposta per la centralitat política, allunyada de la dinàmica de polarització que s’ha estès en altres territoris, de vegades com a conseqüència de la dependència parlamentària de Vox i d’altres, com a Madrid, per una estratègia deliberada de confrontació ideològica.

Per això, la incògnita d’aquestes eleccions no és únicament si Moreno conservarà el govern andalús, sinó si podrà continuar sostenint el model de centralitat política sobre el qual ha construït la seva majoria. El que està en joc, en definitiva, és la viabilitat de la moderació com a mecanisme per contenir el creixement i la influència de l’extrema dreta.