Crisi bèl·lica a l’est

Guerra propagandística: com Rússia i Ucraïna lluiten pel control de la informació

  • Kíev ha articulat una potent campanya comunicativa a les xarxes socials per guanyar-se el suport de la comunitat internacional davant la invasió russa

  • Moscou endureix les amenaces per silenciar les veus crítiques als mitjans tradicionals i internet i domar l’opinió pública a casa

  • Reportatge multimèdia: Una setmana de guerra a Ucraïna

Guerra propagandística: com Rússia i Ucraïna lluiten pel control de la informació

@Ukraine

6
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dimarts passat, moltes televisions, ràdios i pàgines web a Ucraïna es van tenyir de negre. Sobre dos quarts de cinc de la tarda, una pluja de bombes russes van esclatar sobre la torre de telecomunicacions de Kíev en un atac amb el qual Moscou buscava «suprimir els atacs informatius» contra el seu país. Antenes fumejant en una ciutat assetjada, la imatge que aquesta és una guerra pel terreny amb armes convencionals, però també una batalla pel relat en la qual es dispara amb propaganda.

Ucraïna utilitza internet al seu favor

En ple 2022 és impossible parlar de desinformació i pugna comunicativa sense veure el que passa a internet. Tot i que Rússia ha destacat en els últims anys perquè gestiona operacions de manipulació psicològica fora de les seves fronteres, els analistes assenyalen que és Ucraïna qui millor està utilitzant les xarxes socials com a megàfon per amplificar els seus missatges i transformar un aspecte aparentment simbòlic com les paraules en un ampli suport internacional.

L’esforç comunicatiu ucraïnès té a favor que està sent víctima d’una invasió per part d’una potència militar molt superior, un relat de David contra Goliat que agilita el posicionament d’altres nacions al seu favor. No obstant, és aquesta inferioritat la que ha fet que Kíev aposti per una campanya que juga amb el llenguatge d’internet: missatges satírics, irreverents i dramàtics que apel·len a les emocions i que a les xarxes es tradueix en més visualització.

Els comptes oficials d’Ucraïna a Twitter i Instagram són un clar exemple d’aquest èxit discursiu, ja que passen d’un to diplomàtic i de promoció turística a crear mems de propaganda per la seva causa. «Els mems són els pòsters del segle XXI; els dos bàndols els estan produint en massa per amplificar les seves consignes polítiques i són una de les grans fonts d’informació i propaganda en aquesta guerra», explica Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge.

Com també ho està sent l’ús de les xarxes que fan tant el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, com el seu ministre de Transformació Digital, Mikhaïlo Fédorov. El president està utilitzant la seva experiència com a actor per projectar una proximitat que anima els seus ciutadans i reforça l’empatia amb la causa ucraïnesa. «Zelenski coneix molt bé la comunicació política. Ha sigut un president bastant erràtic, però ara s’està destapant com un líder carismàtic», explica Ruth Ferrero-Turrión professora de Ciència Política de la Universitat Complutense de Madrid. «Els seus vídeos des del Parlament, la seva samarreta verda militar... Tota aquesta posada en escena l’està fent guanyar la batalla pel relat i això perjudica Putin perquè insufla més ànim de resistència a les tropes ucraïneses».

Fédorov, que només té 31 anys i va ser responsable de la campanya presidencial de Zelenski el 2019, ha impulsat a Twitter una exitosa campanya global de pressió a més de 50 grans empreses com Apple perquè boicotegin Rússia. Així mateix, ha aconseguit que el magnat Elon Musk activi a Ucraïna el seu sistema de satèl·lits de baixa òrbita Starlink per garantir la connexió del país a internet, una ajuda que ha sigut un impuls propagandístic. No obstant, articular una millor campanya comunicativa no vol dir que es tradueixi sobre el terreny.

Rússia pugna pel relat intern

L’estratègia de comunicació ucraïnesa contrasta amb la sobrietat institucional de la majoria de comptes oficials russos. La posada en escena que envolta Vladímir Putin ha estat marcada per una fredor militar, missatges durs i les ja icòniques imatges de les seves reunions en taules molt llargues. En la comunicació exterior, Moscou està optant per una altra via discursiva. «Putin se sent còmode amb el paper de malvat, juga la carta de la por i el poder per insuflar terror a les potències occidentals», assenyala Ferrero. La seva amenaça nuclear i les seves advertències a Macron són un clar exemple d’una operació psicològica amb la qual intenta minar la moral de l’enemic.

Així, Rússia s’està centrant a controlar la informació dins de les seves fronteres. El panorama mediàtic domat pel Kremlin «demonitza» el Govern ucraïnès com a «nazi», assegura que la invasió –anomenada amb l’eufemisme obligat «operació militar limitada»– és per protegir els prorussos del Donbass d’un suposat «genocidi» i que els seus soldats estan sent rebuts amb llàgrimes d’alegria. «Putin no té interès a arribar a les audiències de les potències occidentals, sinó que s’està dirigint al poble rus amb un missatge de victimització davant d’aquestes potències», afegeix Ferrero.

Tot i que ha aconseguit que part de la població compri aquest relat, les protestes pacifistes s’han multiplicat a Rússia i han deixat més de 7.600 persones detingudes des de l’inici de la invasió fa 10 dies. Amb una pressió interna creixent, el Kremlin està aguditzant els mecanismes de repressió. El Parlament rus va aprovar divendres una esmena que imposa multes milionàries i penes de fins a 15 anys de presó als qui difonguin «falsedats sobre l’Exèrcit rus». Aquesta mesura ha forçat l’èxode de mitjans com la BBC, CNN i TV-3 i aïlla informativament els ciutadans russos.

Això se suma a una censura mediàtica interna que ja ha prohibit que els mitjans del país parlin de «guerra, agressió o invasió», sota l’amenaça de bloquejar les seves pàgines web o imposar-los multes elevades. Grans mitjans com Novaya Gazeta –dirigit pel Nobel de la pau Dmitri Muratov– han acatat de mala gana la imposició de Moscou mentre fan equilibris per esquivar les sancions i informar críticament sobre, per exemple, els atacs russos contra civils. D’altres, com el canal televisiu Dozhd o la ràdio Ekho Moskvi, han sigut obligats a tancar.

No obstant, la mordassa informativa de Putin troba bretxes a internet. Molts joves russos s’informen de la guerra a través de les xarxes socials, on ‘influencers’ com el bloguer Iuri Dud han criticat la invasió davant milions de seguidors. «Aquesta és la primera guerra de TikTok i es veu com hi ha pacifistes que consciencien sobre la guerra, però també periodistes prorussos i molta pornografia amb imatges de morts», assenyala Moreno.

Notícies relacionades

Tot i que aquesta és una tasca més complexa, fa mesos que Rússia accentua els seus esforços per controlar internet amb una llei que obliga les grans plataformes a eliminar contingut que el Kremlin criminalitza. Google, Apple, TikTok i Spotify han acatat la norma, Meta (propietària de Facebook i Instagram) i Twitter només algunes parts, i Netflix, Twitch i Telegram s’han negat a fer-ho. Aquest divendres, el Kremlin ha anunciat el bloqueig a l’accés tant a Facebook com a Twitter en resposta a les decisions d’aquestes xarxes de limitar els missatges de comptes afins a Moscou.

Amb tot això, la guerra informativa també ha arribat a la Unió Europea (UE). La pressió de Kíev ha aconseguit que Brussel·les prohibeixi la transmissió de la «maquinària mediàtica del Kremlin», mitjans com el canal RT o l’agència Sputnik, forçant les plataformes a actuar per vetar la seva emissió. No obstant, apunta Ferrero, això pot tenir un efecte contrari, com ara amplificar la popularitat d’aquestes cadenes o reforçar el discurs de Moscou.