Cita electoral
Resultats de les eleccions de França 2017: així va guanyar Emmanuel Macron a Marine Le Pen
El centrista i la ultradretana es van enfrontar fa cinc anys en la carrera per arribar a l’Elisi
¿Com funcionen les eleccions presidencials a França? El sistema electoral, en cinc claus
¿Quan són les eleccions de França 2022? Data i calendari electoral
Aquests són els principals candidats a les eleccions de França

El debat Macron-Le Pen, en directe
Fa gairebé cinc anys, el maig del 2017, el centrista i europeista Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen es van enfrontar en la segona volta de les eleccions presidencials de França, en un duel que semblava decidit des del principi.
El primer era desconegut per al públic general fins al 2014, quan el llavors president François Hollande el va nomenar ministre d’Economia en el seu segon mandat. No obstant, Macron tenia ambicions polítiques més grans i el 2016 va dimitir d’aquest càrrec per fundar a la seva ciutat natal la seva pròpia formació, anomenada ¡En Marxa! (EM) —un nom que coincideix amb les seves inicials—, amb la qual es va presentar a les presidencials del 2017.
En el cas de Le Pen, la filla de l’històric polític ultradretà francès Jean-Marie Le Pen, es presentava per segona vegada als comicis presidencials francesos pel partit fundat pel seu pare, el llavors anomenat Front Nacional.
En una primera volta ajustada davant candidats com l’ex primer ministre François Fillon o el representant de l’esquerra insubmisa Jean-Luc Mélenchon i després del fracàs del socialista Benoit Hamon, Macron (23,5%) i Le Pen (22,07%) van aconseguir ser els qui s’havien de batre en l’esprint final per arribar a l’Elisi. En aquesta carrera, Macron va tenir avantatge, ja que alguns candidats a les presidencials —com el de centredreta Fillon o Hamon— es van conjurar contra l’extremisme de Le Pen.
President més jove de França
D’altres, com l’esquerrà Mélenchon no es van pronunciar, cosa que va fer que els seus votants es decantessin per l’abstenció o el vot en blanc. Això va provocar un rècord d’abstenció i vots en blanc en la segona volta de les eleccions, amb una abstenció d’entre el 25% i el 27% —una cosa que no es veia des del 1969— i el 12% de vots blancs o nuls.
Notícies relacionadesTot això ho va aprofitar el candidat centrista per vèncer Le Pen de manera aclaparadora, amb el 66,1% dels vots, enfront el 33,9% de sufragis per a la candidata d’ultradreta. D’aquesta manera, Macron es va alçar com a president de la Cinquena República Francesa i el més jove de tots, al jurar el càrrec amb tan sols 39 anys.
Malgrat la derrota, amb un discurs xenòfob, excloent i antiimmigració, Marine Le Pen va arribar al millor resultat de la història del Front Nacional —va superar el que havia aconseguit el seu pare l’any 2002— al rebre 11 milions de vots, pels 5,5 que va aconseguir Jean-Marie Le Pen a principis del segle.
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Cas sota investigació L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe
- Els comicis del 2027 Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament
- Genealogia ¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez
- Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut
- Mor Margot Friedländer, supervivent de l’Holocaust
- Nou Pontífex Parla l'investigador de Tortosa que va dissoldre la secta Sodalicio del Perú: "El papa Lleó XIV va tenir un paper imprescindible"
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026
- Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona
- Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’