Conflicte Rússia-Ucraïna
¿Quines circumstàncies permetrien una intervenció de l’OTAN a Ucraïna?
El cap de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha reafirmat en múltiples ocasions el compromís «indefectible» dels membres de l’Aliança Atlàntica de protegir-se mútuament

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) s’ha convertit aquestes últimes setmanes en un dels actors protagonistes del conflicte entre Rússia i Ucraïna. Aquest dijous, després de la intervenció militar russa en territori ucraïnès, han començat a sorgir certs dubtes sobre les circumstàncies que permetrien una intervenció de l’organització internacional.
L’Organització té els seus orígens en la firma del Tractat de Washington de 1949, mitjançant el qual deu països dels dos costats de l’Atlàntic (Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, els Estats Units, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, els Països Baixos, Portugal i el Regne Unit) es van comprometre a defensar-se mútuament en cas d’agressió armada contra qualsevol d’ells. Ara, dècades després, els països membres s’han multiplicat i el cap de l’agència militar, Jens Stoltenberg, ha reafirmat en múltiples ocasions el compromís «indefectible» dels membres de l’Aliança Atlàntica de protegir-se entre ells.
En si, Ucraïna directament no forma part de l’OTAN, de manera que aquest precepte no permetria una intervenció de l’agència internacional tal com s’estipula a l’article 5 del tractat fundacional. Tot i així, les bones relacions del país de l’Est amb l’organització li van valer un compromís d’ajuda per part dels aliats.
Article 5. Les parts convenen que un atac armat contra una o diverses parts, esdevingut a Europa o a l’Amèrica del Nord, es considerarà com un atac dirigit contra totes i, en conseqüència, acorden que si l’atac s’acaba produint, en exercici del dret de legítima defensa individual o col·lectiva, reconegut per l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides, assistirà la part o parts atacades adoptant seguidament, individualment i d’acord amb les altres parts, les mesures que consideri necessàries, fins i tot l’ús de la força armada, per restablir i mantenir la seguretat a la regió de l’Atlàntic Nord.
El cas d’Ucraïna
Fa anys que pel Govern ucraïnès es prepara per a una eventual ofensiva russa i des de l’any 2013 ha triplicat el seu pressupost per a defensa i ha rebut ajuda occidental per a l’entrenament i armament de les seves tropes.
El president ucraïnès Volodímir Zelenski va reclamar al gener ajuda dels seus socis occidentals per poder rebre protecció en cas d’atac rus. Així, Kíev ha anat rebent fons, préstecs i armes dels Estats Units i el Regne Unit, però continua sent inferior en poder militar a Moscou. D’aquesta manera, l’OTAN va adquirir el compromís d’intervenir en cas d’ofensiva militar.
Zelenski ha firmat aquest dijous el decret per introduir la llei marcial a tot el país després de l’inici de la invasió militar russa. La decisió ha sigut confirmada pel Consell de Seguretat Nacional i Defensa d’Ucraïna. L’OTAN ha respost al seu compromís posant en alerta màxima 100 avions de guerra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Presumpta administració deslleial Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Al tancament del mercat La CNMC es disposa a aprovar l'opa sobre el Sabadell amb compromisos assumibles per al BBVA
- OBRES A L'ESTADI La gespa del nou Camp Nou, a punt
- Comissió d'investigació El Govern central enviarà el CNI a les elèctriques a partir d'aquesta nit per recaptar dades per l'apagada
- Segons l'Idescat Sant Just Desvern torna a ser el municipi amb més renda per càpita, per davant de Matadepera i Tiana
- Perspectives El Govern manté en el 2,6% el creixement del 2025 malgrat la incertesa pels aranzels