Moviment antivacunes

¿Clamor de llibertat o caos? Un dia entre les protestes de camioners a Ottawa

Un día entre las protestas de camioneros en Ottawa. En la foto, Nathalie, una de las conductoras que participan en las movilizaciones.

6
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Aquests dies, com cada any al febrer, els operaris municipals d’Ottawa fan treballs al riu Rideau preparant i tallant el gel, amb explosions controlades, per evitar inundacions quan arribi la primavera. És una operació estudiada, planificada, repetida; un moment en què la ciutat adverteix que el gel és inestable i perillós i, en aquest paradís d’hivern, amb tanta tirada per l’esquí com pel patinatge, crida a evitar-lo.

Des de fa dues setmanes, no obstant, és una cosa diferent la que flueix i també s’ha quedat congelada a la capital del Canadà, i les autoritats no han trobat la manera de desfer-se’n ni de calcular bé els seus efectes, presents i futurs.

La protesta de centenars de camioners que van arribar amb els seus vehicles pesants el 28 de gener en un comboi organitzat contra les restriccions de moviments entre el país i els Estats Units dels no vacunats contra el coronavirus no és com altres manifestacions que històricament han elegit el carrer Wellington, davant el Parlament canadenc, com a escenari de les seves reivindicacions. Aquesta vegada els manifestants i els seus gegants mecànics s’han quedat allà aparcats, i en altres carrers veïns, i en altres punts de la ciutat.

Els acompanyen desenes més de camionetes i vehicles més petits i també una marea humana. Un torrent de banderes amb la fulla d’auró tenyeix de vermell i blanc la gent, els cotxes, els carrers. Als reixats davant el Parlament, en pintades als camions, en pancartes i en samarretes es despleguen un reguitzell de missatges que demostren que les reivindicacions han anat molt més enllà del pur rebuig original dels mandats de vacunació. Ara hi ha lloc per a proclames per enviar el primer ministre Justin Trudeau a la presó o a llocs fins i tot menys desitjables, per desmantellar el Govern. També idees que són conegudes per qualsevol que estigui al dia dels corrents conspiranoics, dels presumptes microxips a les vacunes al suposat control d’un «nou ordre mundial».

«¡Llibertat!»

Tot està ple també, per escrit, en cançons, en converses i a crits, d’una paraula: «Llibertat», «llibertat», «llibertat», ¡llibertat!»

La Nathalie, per exemple, la porta filada en una cinta rosa als cabells. I aquesta dona de 40 anys, que en fa 20 que és conductora de grans vehicles, també l’esmenta de viva veu quan parla de per què ha decidit deixar els dos fills de vuit i nou anys a casa, a una hora d’Ottawa, i instal·lar-se en la protesta a la cabina del seu camió. «Lluitem per la nostra llibertat, volem poder treballar, només pagar les factures», diu. «No estic vacunada, però ¿per què no em deixen treballar si vaig sola al camió?»

També parla de llibertat la Sonia, una dona amb arrels a l’Índia de 37 anys que va arribar a Ottawa amb el seu germà en el comboi que va sortir des de Toronto i que passa les nits en un Airbnb i els dies en un dels múltiples llocs en què es reparteix menjar gratuït, i també joguines per als infants, molts infants, que es veuen en la protesta. «He vingut per la llibertat, no vivim en comunisme», diu darrere de la barbacoa on fa frankfurts. «Hem viscut dos anys de por i aquest és el nou divideix per vèncer dels polítics, la nova colonització».

Per a d’altres, com el Lee, un veí dels afores d’Ottawa que per cinquè dia ha vingut a passejar amb un cartell que diu «gràcies, camioners», «aquesta protesta és sobre control, sobre el Govern dient-nos com hem de viure la vida. Si no ens hi resistim ara els nostres infants viuran en un país que mai vam imaginar», afegeix. I torna al concepte més repetit. «El més important és que puguem viure una vida lliure».

La bombolla

Recórrer la «zona roja», com les autoritats han batejat el centre paralitzat, és entrar en una bombolla. No hi ha cap mascareta a la vista. Per més que una ordre judicial obligués a evitar els cops de clàxon, sonen. Rugeixen els motors, per més que també s’hagi limitat l’accés al combustible.

Hi ha entre els presents camaraderia i altaveus, i música i balls, i jocs d’hoquei i regals, com la petita creu daurada que una dona entrega a la Sonia «per fer el treball de Déu». I Rob Close, un camioner de 48 anys arribat fa 14 dies des d’un altre punt d’Ontario a set hores de la capital, explica que ha acumulat una pila de notes i cartes que li entreguen persones agraïdes per la seva protesta i explica que s’ha creat «una petita comunitat i tots ens cuidem».

Close és un dels molts que, en un ambient on són també nombrosos els missatges crítics amb la premsa, les acusacions que la majoria dels mitjans propaguen ‘fake news’ o que estan al servei dels governs, assegura que s’ha «distorsionat» la imatge de la protesta. «Els mitjans han omplert els veïns de por que som violents. Molta gent no ve al ‘downtown’ perquè el Govern els ha dit que es quedin a casa», diu.

L’exterior

N’hi ha prou amb sortir de la bombolla, o mirar-se-la sense la perspectiva dels mateixos manifestants, o escoltar veïns que no combreguen ni amb moltes de les idees ni amb el mètode de les protestes, per topar amb una visió diferent. Per més que es palpi un afany per mantenir una aura festiva i pacifista, especialment després que els primers dies les protestes quedessin assenyalades per la presència de nazis i supremacistes blancs, per incidents com l’atac a un edifici i pel soroll infernal, és ineludible també sentir discursos menys amables i presenciar moments menys kumbaians.

Aquest divendres almenys hi va haver un parell de moments de tensió amb la policia quan els agents van obligar a desmantellar un parell d’estructures muntades al carrer Wellington. En general, no obstant, el treball dels uniformats no té gaire crítiques entre els mateixos camioners. «S’han portat bé amb nosaltres», «han sigut fantàstics», «no crec que vulguin fer això», diuen.

Pot ser que sigui qüestió de simpaties entre molts agents amb l’origen de les protestes, el rebuig dels mandats de vacunació. O pot ser que sigui que estan sobrepassats i numèricament incapacitats per lidiar amb una protesta per a la qual clarament les autoritats no es van preparar, fins i tot sabent que arribava.

Són dues de les opcions que sorgeixen en una conversa amb Michael Harkins, un veí d’Ottawa, que solia treballar en finances, i que aquest divendres estava amb el seu amic Paul al centre, a prop d’unes protestes per a les quals si se’ls demana una paraula com a definició trien «caos» i «bogeria».

Notícies relacionades

«Els manifestants han canviat el seu confinament pel nostre confinament», diu Harkins remarcant la por, real i no provocada per la premsa, de molts a sortir pel ‘downtown’, o la que ha portat nombrosos negocis, incloent-hi el centre comercial més gran de la ciutat, amb 175 botigues, a tancar temporalment les portes (i deixar els seus treballadors sense sou).

«El 80% o 85% de la ciutat està cansada del que està passant i frustrats amb el govern municipal i la policia», assegura també Harkins, que no dubta a veure rere aquest «comboi de la llibertat» una cosa més gran i menys transparent que una protesta d’un grup específic contra una mesura concreta. Ell està convençut que «els que l’han organitzat no són els camioners, ells en són peons, s’utilitza la pandèmia com a excusa». I sota aquesta superfície de camions congelats als carrers d’Ottawa, no és l’únic que veu avançant amb força un corrent de populisme ultraconservador i de moviments extremistes esperant la seva primavera.