Nicaragua és un «estat policial» segons la Comissió Interamericana de Drets Humans

  • D’acord amb la CIDH, els comicis del 7 de novembre es portaran en un «clima de repressió i tancament dels espais democràtics al país».

  • Daniel Ortega competirà contra candidats testimonials i sense cap possibilitat de posar en risc la seva reelecció presidencial

Nicaragua és un «estat policial» segons la Comissió Interamericana de Drets Humans

Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va assegurar que les eleccions nicaragüenques del 7 de novembre, en les quals Daniel Ortega competeix contra si mateix per un nou període presidencial, tenen lloc en un «clima de repressió i tancament dels espais democràtics al país». En un informe lapidari, la CIDH va considerar que els últims 13 anys del matrimoni entre Ortega i Rosario Murillo van convertir aquest país centreamericà en un «estat policial».

«Les diferents funcions de l’Estat no corresponen a òrgans separats, independents i equilibrats entre si. Tots els poders estan alineats amb l’Executiu, així que no representen límits per a l’exercici del poder ni impedeixen les arbitrarietats», assenyala el document titulat ‘Concentració de poder i debilitament de l’estat de dret a Nicaragua’.

Segons la CIDH, aquesta concentració s’ha donat de manera gradual a Nicaragua, a partir de 1999, i es va intensificar el 2007, amb la tornada d’Ortega al Poder Executiu. Els problemes es van agreujar durant l’esclat social del 2018. El Govern d’Ortega-Murillo ha «instal·lat un règim de supressió de totes les llibertats, mitjançant el control i vigilància de la ciutadania i la repressió exercida des de les institucions de seguretat estatals i paraestatals avalat pels altres poders; en concertació amb les institucions de control».

De cara als comicis, va dir la CIDH, s’ha intensificat la repressió amb l’arrest «arbitrari» i la «criminalització» de 39 persones «sota càrrecs infundats i sense les degudes garanties judicials». En aquest sentit, recorda que des del maig passat van ser set aspirants presidencials Cristiana Chamorro Barrios, Arturo Cruz, Félix Maradiaga, Juan Sebastián Chamorro, Miguel Mora, Medardo Mairena i Noel Vidaurre.

Notícies relacionades

D’acord amb el Centre d’Investigacions en Comunicació de la Universitat de Costa Rica (UCR), el Govern d’Ortega-Murillo «controla l’escenari electoral» per assegurar la seva continuïtat en el poder.

«No és sandinisme, és sadisme», va assenyalar Silvio Prado, columnista d’El Confidencial, sobre una contesa electoral en què Ortega competeix contra candidats amb prou feines testimonials.  «La mascarada que s’escenificarà el 7 de novembre no tindrà cap significació per al futur de Nicaragua. No implicarà canvi ni estabilitat. L’autocoronació del dictador, a part de tres quarts més del mateix, estarà signada per la imminència d’una nova crisi». Per Prado, ¿com es pot anomenar, si no sadisme, «la política posada en marxa per la dictadura per tancar per més de 150 dies sense proves de cap tipus, a persones que sens dubte no estan implicades en cap dels delictes que la propaganda oficial ha inventat?». Al seu criteri, «és sadisme no donar-los ni un tros de tela per tapar-se a la nit, impedir que es comuniquin entre ells, i interrogar-les a qualsevol hora per trencar-los la moral. ¿Per què continuen interrogant-les després de gairebé cinc mesos al seu poder si no és per sadisme? ¿Quines proves esperen obtenir que no hagin pogut aconseguir ja a hores d’ara?».

Temes:

Nicaragua