Espècies invasores a l’Eixample

Han brollat i crescut als eixos verds de l’Eixample com a mínim tres espècies vegetals que no estaven convidades a la festa. Dues han sigut etiquetades com a espècies invasores, així que, a mà, perquè serà la manera més eficaç, seran erradicades. O aquest és almenys el propòsit. La tercera, tot i que no figurava en el catàleg de plantes triades perquè els eixos verds mereixessin aquest nom, és a dir, verds, serà respectada. Probablement, les seves llavors devien estar barrejades entre la terra que es va fer servir per sembrar, o simplement la naturalesa s’ha obert pas. És benvinguda perquè, estudiat el seu cas, sembla indiscutible que és una benedicció per a alguna espècie d’ocells i per a la proliferació de papallones.

Abans de detallar quines són aquestes tres espècies, convé plantejar-se una pregunta. ¿És aquesta una mala notícia? Depèn, expliquen responsables del projecte. Segons es miri, és una prova més que els eixos verds de Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona funcionen. Abans de la reformulació urbanística d’aquests carrers, això hauria sigut impossible. Hi ha una cosa pitjor que tenir espècies invasores. És, excepte els arbres dels escocells, no tenir cap espècie. Un cop descobertes, per les dimensions dels parterres afectats, sembla viable tenir sota control la situació. No és, per tant, una mala notícia.

Senzillament brossa

La primera sorpresa és la presència de Pennisetum clandestinum, anomenada pels jardiners, entre altres noms, kikuiu. A Sud-àfrica i a Austràlia és bastant comuna. És senzillament brossa. És una herba de fulla gruixuda que requereix poca aigua per tirar endavant i que es recupera en un no res si és trepitjada o si passa un vehicle per sobre. És perfecta per al voltant d’una piscina que s’utilitza molt, però a l’Eixample no n’hi ha. Si fa fred, es torna de color groc, però quan puja la temperatura torna a ocupar tot l’espai disponible i expulsa la resta de les espècies. És molt mala veïna, és a dir, el contrari dels que pretenen ser els eixos verds, un mosaic de plantes diferents.

Notícies relacionades

Retrat del turista de congressos a Barcelona: europeu, quarantí, multirepetidor i que ja gasta 297 euros al dia

La bicoca i el xat de Collboni

L’Oxalis pes-caprae és la segona espècie a la qual els responsables de la jardineria dels eixos verds proposen declarar la guerra. En certa manera, és tant o més indesitjable que l’anterior, tot i que només sigui per raons estètiques. És una planta que produeix una flor vistosa, i això podria fer llàstima. Seria un error caure en aquesta trampa. Des que al segle XIX va arribar a Espanya, la seva voracitat colonitzadora és molt temuda. Es porta fatal amb les plantes autòctones i, per complicar més les coses, només es coneix un mètode 100% natural per controlar la seva expansió. L’Oxalis pes-caprae és un dels aliments preferits d’una espècie d’arna, la Klugeana philoxalis, però aquest insecte és endèmic de Sud-àfrica. Introduir espècies per controlar-ne d’altres sol ser un experiment que acaba malament. A més, aquesta arna té una singularitat que la faria incompatible amb la vida urbana. Surt a menjar a les fosques. Si s’encén una llum, es desploma, com si acabés de descobrir que existeix la llei de la gravetat. Total, que també tocarà arrencar a mà aquesta planta invasora, encara que les seves flors intentin fer pena.

Un cas diametralment diferent és el de la dent de lleó, que per a tothom és gairebé un inevitable record d’infància. És com una joguina. Es bufa i surten volant desenes de cípseles, aerodinàmicament dissenyades per l’evolució per escampar la prole de la planta tan lluny com ho permeti el vent.