Brussel·les investigarà les devolucions en calent de migrants a Croàcia i Grècia

L’ombra de les devolucions en calent i les suposades agressions a immigrants i refugiats pels cossos policials en alguns punts de les fronteres exteriors de la Unió Europea (UE) tornen a qüestionar l’actuació d’alguns governs europeus. La plataforma de periodisme d’investigació holandesa Lighthouse Reports, junt amb vuit mitjans de comunicació europeus, ha documentat l’existència de casos a Grècia, Romania i Croàcia, amb testimonis d’immigrants i expolicies i més d’una dotzena de vídeos que testificarien el suposat maltractament per part de persones uniformades.

La Comissió Europea ha expressat la seva màxima preocupació davant les informacions publicades i ha advertit que qualsevol al·legació en aquest terreny ha de ser investigada. «Algunes de les informacions són impactants i estic extremadament preocupada. Per descomptat que això ha de ser investigat, però sembla indicar que hi ha algun tipus de violència organitzada a les nostres fronteres exteriors i sembla que hi ha evidències creïbles sobre una mala utilització de fons europeus. Això ha de ser investigat en profunditat», ha advertit la comissària d’Interior, Ylva Johannson, que té previst parlar del tema amb els ministres d’Interior de Grècia i Croàcia i reiterar-los la gravetat de les acusacions. 

Durant vuit mesos, periodistes de diversos països i mitjans van filmar i van entrevistar immigrants i expolicies. En el cas de Croàcia, van aconseguir gravar un total d’11 devolucions en calent en cinc punts diferents de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina. En una, segons han explicat, es veuria actuant homes emmascarats i equipats amb uniformes amb insígnies d’una unitat d’intervenció de la policia croata, impedint l’entrada d’immigrants al territori croat.

EU governments deny the existence of a violent campaign by masked men to turn away asylum seekers at EU borders. A months-long investigation by @LHReports & leading media unmasks these groups, reveals who commands & finances them pic.twitter.com/nGNFs5Epsi

— Lighthouse Reports (@LHreports) 6 de octubre de 2021

Quant a Grècia, a 15 dels 635 vídeos analitzats sobre suposades devolucions en calent al mar Egeu es veurien homes emmascarats interceptant immigrants mentre que a Romania també haurien aconseguit gravar unitats policials empenyent immigrants a tornar a Sèrbia. «Lluny de ser una deriva culpable d’uns quants agents, aquestes devolucions constitueixen una estratègia consolidada ppels estats les forces policials dels quals compten amb el recolzament econòmic de la Unió Europea», afirma el diari francès ‘Libération’, participant en la investigació.

Croàcia investiga, Grècia no

«Crec realment que això danya la nostra reputació com la Unió Europea i és una de les raons per les quals és extremadament preocupant», ha admès la comissària, que ha advertit que si es prova que les al·legacions són certes seria «totalment inacceptable». El ministre d’Interior croat, Davor Bozjnovic, ha assegurat que la policia fronterera actua d’acord amb la llei i no toleren abusos de poder, tot i que ja ha anunciat l’obertura d’una comissió d’investigació. «Espero que el Govern croat investigui això en profunditat i prengui les mesures apropiades si és necessari», ha dit Johansson, abans de celebrar la creació d’un mecanisme d’investigació independent.

Qui de moment nega la major és el Govern grec, el titular d’Interior del qual, Notis Mitarachi, ha rebutjat les acusacions i ha indicat que respecten la legislació europea i internacional, que prohibeix l’expulsió de potencials sol·licitadors d’asil quan la seva vida està en perill, tot i que les actuacions al mar Egeu de la guàrdia costanera fa anys que estan en el punt de mira de les oenagés. «És important que els estats membres investiguin quan hi ha al·legacions per descobrir què està passant, i si hi ha una mala conducta d’oficials hi ha d’haver conseqüències», ha recordat Johansson.

Frontera amb Bielorússia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El que no ha entrat a valorar és la resposta de Letònia, Lituània i Polònia, que mantenen l’estat d’emergència a la zona fronterera amb Bielorússia per impedir l’arribada d’immigrants, que s’ha multiplicat en els últims mesos, amb més de 14.000 intents des d’agost. Es tracta d’una zona vetada per a la premsa on també hi ha hagut acusacions de devolucions en calent. «El més important aquí és que veiem una agressió de (Aleksandr) Lukaixenko. És una cosa sense precedents i la UE ha de reaccionar de forma ferma», s’ha limitat a assenyalar Johansson acusant el president bielorús d’instrumentalitzar la immigració. «Però és important que hi hagi accés també per als mitjans», ha indicat.

La comissària ha fet aquestes declaracions durant una compareixença per explicar les conclusions del fòrum d’alt nivell sobre l’Afganistan, en què participen governs i organitzacions com les Nacions Unides per coordinar el recolzament a la població afganesa. Segons ha explicat Johansson, durant la reunió l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, Filippo Grandi, ha demanat als governs europeus que acullin 42.500 afganesos durant els pròxims cinc anys, la meitat de les persones que consideren necessari ressituar. Des de la caiguda del país en mans dels talibans, la Unió Europea ha evacuat un total de 22.000 afganesos i, segons Johansson, és «urgent» que continuïn evacuant més persones en risc.