Alarma a Àsia

La Xina dispara la tensió amb Taiwan amb un altre enviament d’avions militars a l’illa

Els EUA es declaren «molt preocupats» per la provocativa activitat militar de la República Popular de la Xina

An activist spreads paint on an upside down picture of Chinese president Xi Jinping during an anti-China demonstration in Taipei

An activist spreads paint on an upside down picture of Chinese president Xi Jinping during an anti-China demonstration in Taipei / ANN WANG/REUTERS (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts

La Xina continua tensant la corda amb Taiwan al continuar enviant avions militars a l’illa. Taipei ha acusat aquest dissabte Pequín d’accentuar la pressió i voler menyscabar la pau a la regió després de la incursió rècord de 38 avions militars xinesos a la seva zona de defensa. La demostració de força de Pequín va començar divendres, aniversari del Dia Nacional de la Xina, amb la incursió d’un nombre rècord d’avions militars xinesos, 38 en total, entre els quals un bombarder H-6 amb capacitat nuclear. El ministeri de l’Interior taiwanès ha confirmat que dissabte es va produir un altre rècord amb la incursió de 39 avions. En aquest context, els Estats Units han mostrat la seva preocupació per l’escalada de tensió entre els eterns enemics.

Els 23 milions d’habitants d’aquesta illa, governada per un règim democràtic, viuen sota l’amenaça constant d’una invasió de la Xina. Pequín considera que l’illa pertany al seu territori i amenaça de conquerir-la, per la força si fos necessari.

Des que el 2012 Xi Jinping es va posar al capdavant del Partit Comunista de la Xina i, per tant, del país, els avions militars xinesos han penetrat molt sovint a la Zona d’Identificació de Defensa Aèria (ADIZ, per les seves sigles en anglès) de Taiwan. Però la incursió de divendres va suscitar una resposta especialment virulenta per part de Taipei.

«La Xina va ser bel·ligerant i va atacar la pau regional al portar a terme nombrosos actes d’intimidació», va declarar el primer ministre Su Tseng-chang, en una roda de premsa dissabte al matí. «És evident que el món, la comunitat internacional, rebutgen cada vegada més aquests comportaments de la Xina», va afegir. ADIZ no és el mateix que l’espai aeri de Taiwan, sinó que inclou una àrea més extensa que se solapa amb part de la zona d’identificació de defensa aèria de la Xina continental i fins i tot amb part del seu territori.

El sensible estret de Taiwan

Aquestes maniobres van tenir lloc després que dilluns el Regne Unit enviés per primera des del 2008 un vaixell de guerra a l’estret de Taiwan, el mar que separa aquesta illa de la Xina continental i que Pequín considera com un pas marítim molt sensible. L’Exèrcit xinès va acusar el Regne Unit d’actuar amb «mala intenció per sabotejar la pau i l’estabilitat a l’estret de Taiwan». Els Estats Units i altres països consideren que aquesta zona pertany a aigües internacionals i que, per tant, està oberta a tot el món.

Els Estats Units han fustigat diumenge la Xina per la seva activitat militar «provocativa» i «desestabilitzadora». «Els Estats Units estan molt preocupats per la provocativa activitat militar de la República Popular de la Xina a prop de Taiwan: és desestabilitzadora, imposa riscos d’errors de càlcul i soscava la pau i l’estabilitat de la regió», va dir el portaveu del Departament d’Estat, Ned Price, en un comunicat. Responsables militars nord-americans han afirmat témer que la Xina pugui estar contemplant envair l’illa.

Alguns experts adverteixen que les relacions entre la Xina continental i Taiwan no s’havien tensat tant des de mitjans dels anys 90. Alexander Huang, professor associat de la Universitat Tamkang de Taipei, va considerar que l’última incursió aèria no busca únicament enviar un missatge a Taiwan.

Notícies relacionades

«La Xina envia un missatge polític als Estats Units i al Regne Unit el dia de la seva festa nacional: «No facin tonteries a la meva regió», va explicar Huang, tenint en compte que Washington té desplegats dos portaavions en aquesta zona i el Regne Unit, un.

En els últims anys, vaixells de guerra canadencs, francesos i australians han creuat també l’estret de Taiwan, i això també va suscitar enardides protestes per part del Govern xinès.

Temes:

Xina Taiwan