Ninots guaridors per recordar els desapareguts a Mèxic

El Yael no és l’únic. Forma part d’una iniciativa de l’artesana tèxtil Araceli Ledezma. Els ninots guaridors, com els ha batejat el col·lectiu Famílies de Desapareguts Orizaba-Córdoba, busquen dignificar la memòria de fills, cosins i marits que un dia no van tornar a casa. Les figures, fetes amb una base de tela, estan confeccionades amb la roba de la persona de qui es farà la rèplica. Al seu taller a la ciutat d’Orizaba (a l’estat de Veracruz, que desemboca a l’Atlàntic) i amb una brusa blanca, Ledezma mostra davant la càmera José Fernando Díaz. Té masclet i els cabells pentinats cap enrere. Els seus familiars no han parat de buscar-lo des del 2017. «Hi ha molta gent que no vol que parlem d’aquesta realitat a Mèxic», afirma Ledezma.

Les paraules de l’artesana no són debades. D’acord amb les xifres oficials, hi ha més de 85.000 persones desaparegudes a Mèxic. Només a Veracruz, l’estat on viuen Ledezma i Jiménez, n’hi ha 5.000 en parador desconegut. L’artesana es va acostar a finals del 2020 a Araceli Salcedo, fundadora de Famílies de Desapareguts Orizaba-Córdoba, i amb qui tenia una amiga en comú. Li va oferir fer una nina de la seva filla Rubí: «Li vaig demanar disculpes moltes vegades abans de proposar-l’hi, mai saps si estàs sent insensible en una cosa que dius». A Salcedo li va agradar la idea i la seva petita va quedar llesta al cap de poc temps. A partir d’aquell moment, Ledezma va continuar confeccionant figures per a algunes de les integrants del col·lectiu, que aglutina més de 300 familiars.

Aigua i flors per a cada ninot

Cada ninot porta el seu temps. D’acord amb Ledezma, el procés sol trigar fins a un mes. Només el brodat de les faccions –que segueix minuciosament amb una fotografia que li envien els familiars del desaparegut– es pot estendre a les dues setmanes. L’elaboració també li pesa emocionalment. Quan va fer Fernanda Rubí, la filla de la fundadora del col·lectiu i a qui es va veure per última vegada el setembre del 2012, va haver de parar en sec i trucar a una amiga psicòloga. Era massa. Ara té un ritual amb què pot continuar cada ninot sense que el seu cor s’aturi: «Poso un gotet amb aigua, tallo una flor del meu jardí i la col·loco a prop de la imatge de la persona. Després encenc una espelma i li demano permís al nen».

Fernanda Rubí tenia 21 anys quan va desaparèixer. Sempre li comentava a la seva mare que volia treballar com a xef. El seu cas va convertir Araceli Salcedo en una de les més importants activistes pels desapareguts a Mèxic. «El que vivim al país és una barbàrie. Jo no crec en Déu, però demano cada dia tornar-la a veure i dic en veu alta ‘avui és un dia més [que lluito] per tu, filla’», diu a l’altre costat del telèfon. Quan va rebre la seva nina, li va entrar una barreja de sentiments d’alegria, tristesa i ràbia: «No podia olorar la seva roba perquè l’aroma me’l vaig acabar fa molt, però em podia imaginar que l’olorava. També em dona un sentiment d’impotència perquè qui hauria de portar aquesta roba és ella».

L’Ana Lilia no estava segura de si també volia al seu ninot. Quan Ledezma va començar a entregar els seus primers treballs, i que a més li van començar a demanar gent aliena al col·lectiu, la mare del Yael continuava reticent. Al principi se’n va allunyar per «sentimentalisme», però va decidir fer el pas: «Ho havia de fer. És una manera per tenir el meu fill novament representat a través d’aquest ninot guaridor». La figura no pot reemplaçar un sumari ben fet per algun dels nou fiscals que han passat pel cas del seu fill sense arribar a una resposta. Però sí que ha sigut un bàlsam enmig de tant desgast i amenaces.

«Temo per la meva vida i la de la meva família»

La mare del Yael té una patrulla de la policia que la protegeix des que va fer públic que una persona vinculada a un dels càrtels més perillosos a Mèxic va estar involucrada en la desaparició del seu fill. «A mi em van dir al Ministeri Públic que ficar-se amb aquesta gent era com trepitjar un vesper», afirma amb frustració. Com ella, les altres integrants del col·lectiu han deixat en evidència els fiscals i el Govern de Veracruz. Des del 2016 han buscat restes humanes en fosses clandestines. Aquesta recerca ha obert la capsa de Pandora en un dels estats més insegurs del país. Ara per ara hi ha més fosses que municipis a la regió: més de 500 des del 2012.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La Comissió Europea investiga Meta per no combatre la desinformació

Araceli Ledezma, el cervell i cor del projecte dels ninots guaridors, també ha estat a punt de llançar la tovallola. La seva fama com a artesana tèxtil s’ha catapultat des que va aparèixer en pràcticament tots els mitjans nacionals. No obstant, ha arribat a sentir-se en una posició de perill: «Hi ha molts comentaris lletjos [a les xarxes socials]. M’han acusat d’insensible per allò dels ninots, no ho entenc. A les mares els ha encantat», afirma durant una videotrucada. Entre les crítiques i comentaris ofensius, ha decidit allunyar-se de Facebook –en aquesta plataforma promociona al seu taller, el Ropero de Frida Ka– durant un temps.

En qualsevol lloc del món hi ha trols. Però Veracruz no és un lloc qualsevol. Parlar de desaparicions i de la inseguretat, tot i que sigui a través d’una iniciativa, pot irritar gent amb males intencions. «Tinc molta por, per mi i per la meva família», diu Ledezma. Ara mateix, l’artesana busca seguir venent vestits i mascaretes per cofinançar la iniciativa dels ninots guaridors. El perill sempre és present, però per a ella i les mares que busquen els seus fills des de fa anys, un ninot ho és tot.