Revisionisme històric als EUA
Virgínia retira la polèmica estàtua del general Robert Lee després de 18 mesos de pugna legal
El trasllat de l’efígie ha sigut motiu de disputes legals els últims 18 mesos
Statue of Robert E. Lee taken down in Virginia /
La polèmica estàtua del general Robert E. Lee ha sigut retirada aquest dimecres de Richmond (Virgínia), antiga capital de la Confederació, enmig del debat sobre la presència de símbols del passat esclavista en espais públics dels EUA. Un grup de treballadors de la ciutat van aixecar l’estàtua a primera hora amb una grua i la van traslladar fora de la seva ubicació al centre històric de la ciutat, on havia estat des de feia 131 anys.
El governador de Virgínia, el demòcrata Ralph Northam, va anunciar el 2020 la seva intenció de retirar l’efígie de Lee però diversos desafiaments legals van postergar el seu trasllat fins avui. «Els últims 18 mesos hem vist un canvi històric, des de la pandèmia a les protestes per la justícia racial, que van portar a la retirada d’aquests monuments a una causa perduda», ha remarcat el governador, que ha presenciat el trasllat de l’estàtua. «És apropiat que reemplacem la càpsula del vell temps per un de nou que expliqui aquesta història», ha afegit.
Diverses estàtues del general Lee, que va liderar les tropes confederades contra els Estats Units per defensar l’esclavitud provocant la guerra de Secessió entre els estats del nord i el sud, han sigut retirades en els últims anys a diverses ciutats del sud dels Estats Units. La més polèmica va ser la retirada a la ciutat de Charlottesville (Virginia), que el 2017 va provocar una manifestació de supremacistes en què va morir una persona i més d’una dotzena van resultar ferides.
El bàndol confederat, que va perdre la guerra civil dels Estats Units (1861-1865), va estar format per estats secessionistes del sud i favorables a l’esclavitud, i molts afroamericans consideren ofensius els seus emblemes que encara hi ha al país.
El juny del 2020, el llavors president nord-americà, Donald Trump, va firmar un decret que ordenava perseguir «en la mesura més gran possible» qualsevol acte de vandalisme contra propietats federals. El decret es va adoptar en resposta a l’onada de protestes contra el racisme que va sacsejar els EUA per la mort de l’afroamericà George Floyd en mans d’un policia blanc, el maig de l’any passat, i que va derivar en atacs a nombroses estàtues.
Fa quatre mesos, l’actual president dels EUA, Joe Biden, va revocar una sèrie de decrets del seu antecessor, entre els quals el referit a la destrucció d’estàtues confederades.
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Hisenda ¿Què és l’IRPF i quins són els trams de la renda el 2021?
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- ‘Fairy ballroom’ Música, fantasia, dansa i burlesque
- LA FESTA DE LES LLETRES Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)