Revisionisme històric als EUA
Virgínia retira la polèmica estàtua del general Robert Lee després de 18 mesos de pugna legal
El trasllat de l’efígie ha sigut motiu de disputes legals els últims 18 mesos

Statue of Robert E. Lee taken down in Virginia /
La polèmica estàtua del general Robert E. Lee ha sigut retirada aquest dimecres de Richmond (Virgínia), antiga capital de la Confederació, enmig del debat sobre la presència de símbols del passat esclavista en espais públics dels EUA. Un grup de treballadors de la ciutat van aixecar l’estàtua a primera hora amb una grua i la van traslladar fora de la seva ubicació al centre històric de la ciutat, on havia estat des de feia 131 anys.
El governador de Virgínia, el demòcrata Ralph Northam, va anunciar el 2020 la seva intenció de retirar l’efígie de Lee però diversos desafiaments legals van postergar el seu trasllat fins avui. «Els últims 18 mesos hem vist un canvi històric, des de la pandèmia a les protestes per la justícia racial, que van portar a la retirada d’aquests monuments a una causa perduda», ha remarcat el governador, que ha presenciat el trasllat de l’estàtua. «És apropiat que reemplacem la càpsula del vell temps per un de nou que expliqui aquesta història», ha afegit.
Diverses estàtues del general Lee, que va liderar les tropes confederades contra els Estats Units per defensar l’esclavitud provocant la guerra de Secessió entre els estats del nord i el sud, han sigut retirades en els últims anys a diverses ciutats del sud dels Estats Units. La més polèmica va ser la retirada a la ciutat de Charlottesville (Virginia), que el 2017 va provocar una manifestació de supremacistes en què va morir una persona i més d’una dotzena van resultar ferides.
El bàndol confederat, que va perdre la guerra civil dels Estats Units (1861-1865), va estar format per estats secessionistes del sud i favorables a l’esclavitud, i molts afroamericans consideren ofensius els seus emblemes que encara hi ha al país.
El juny del 2020, el llavors president nord-americà, Donald Trump, va firmar un decret que ordenava perseguir «en la mesura més gran possible» qualsevol acte de vandalisme contra propietats federals. El decret es va adoptar en resposta a l’onada de protestes contra el racisme que va sacsejar els EUA per la mort de l’afroamericà George Floyd en mans d’un policia blanc, el maig de l’any passat, i que va derivar en atacs a nombroses estàtues.
Fa quatre mesos, l’actual president dels EUA, Joe Biden, va revocar una sèrie de decrets del seu antecessor, entre els quals el referit a la destrucció d’estàtues confederades.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Cas Koldo L’UCO demana a Interior que l’informi de les visites a Cerdán a la presó
- Esmorzar de ‘Faro de Vigo’ i EL PERIÓDICO Illa: "No volem privilegis, amb la nostra proposta tots guanyen"
- Alcalde de Vigo Caballero: "Amb Illa veig Catalunya i veig Espanya"
- El president demana un debat "racional" sobre finançament
- Medi ambient La meitat dels municipis amb pla antiincendis no el tenen actualitzat