La meitat dels municipis amb pla antiincendis no el tenen actualitzat

La meitat dels municipis catalans que hi estan obligats no tenen el pla de prevenció d’incendis homologat per Protecció Civil. En total, de les 758 localitats en les quals hi ha un risc de foc considerable, 373 sí que compten amb aquest document actualitzat i validat. Això equival al 49% dels pobles i les ciutats subjectes a aquesta norma. En canvi, hi ha 319 Ajuntaments (un 42%) que no tenen el pla ratificat pel Departament d’Interior i Seguretat. L’han elaborat, sí, però té errors, carències o està incomplet i no garanteix una resposta segura davant un possible incendi, detallen a EL PERIÓDICO fonts de Protecció Civil.

Els casos més greus són els 66 municipis (un 9%) que directament no tenen redactada la planificació necessària per fer front a incendis forestals. Entre aquests, hi ha Lleida, Mollet del Vallès, El Pont de Suert, Llinars del Vallès i les Borges Blanques. També hi ha pobles més petits, com Sant Pere Sallavinera (Anoia) i Aldover (Baix Ebre). Aquestes dues localitats han patit incendis fa pocs dies.

Les situacions d’aquestes 66 localitats són les més flagrants, ja que no tenen un pla d’acció davant possibles incendis malgrat ser en zones en les quals el perill és elevat. Tanmateix, fonts coneixedores d’aquest tipus d’estratègies d’emergència precisen que els plans no validats per Protecció Civil també són "un problema", tot i que sigui millor tenir un pla no homologat que no posseir-ne cap.

Dels 199 municipis que no estan obligats a tenir un pla però als quals sí que es recomana preparar-lo, un 70% no ho han fet. Molts dels Ajuntaments (dels recomanats) que no disposen del document es concentren en àrees agrícoles de les comarques de Lleida, una zona pròxima al punt en el qual va començar l’incendi de la Segarra. Segons les últimes dades disponibles, davant una bona temporada de blat, el risc d’incendi provocat accidentalment per maquinària agrícola augmenta.

Eina extra

Aquest tipus de plans d’actuació són una eina bàsica de protecció civil a Catalunya que permet als Ajuntaments organitzar com respondre davant situacions de risc com incendis forestals, inundacions o forts vents. Va ser creat per la Llei 4/1997 i serveix per establir què fer, amb quins mitjans i qui s’encarrega de cada cosa en cas d’emergència. Són importants perquè permeten reaccionar de manera ràpida i organitzada quan hi ha una emergència, abans que els serveis públics d’emergències passin a dirigir la situació.

Davant l’actual context de risc d’incendi forestal, és essencial que els Ajuntaments tinguin una primera pauta de resposta sobre com cal procedir, com cal estructurar un primer confinament preventiu o fins i tot una evacuació (convé assenyalar que l’actual política dels bombers passa per reforçar els confinaments i evitar les evacuacions si no són imprescindibles).

Un dels reptes del Govern català, que pretén donar la volta a l’actual paradigma de prevenció per evitar que el foc causi danys a les persones i als béns, com ja ha passat aquest any, és aconseguir que els municipis tinguin a punt i actualitzats aquests plans. Una de les possibilitats és que les diputacions donin suport als pobles més petits, que solen tenir més dificultats, perquè aconsegueixin donar forma al pla de prevenció. Alguns espais naturals com el Mas de Melons i el parc natural dels Ports tampoc tenen un pla davant incendis forestals i se n’ha encarregat l’elaboració.

Notícies relacionades

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

"Ens estan enfrontant"

Amb tot, aquesta és només una arma més per defensar-se de les conseqüències d’incendis. L’Executiu català prepara un nou Pla General de Política Forestal que preveu transformar la gestió en llocs essencials per evitar que es propaguin els grans focs i intentar que sigui més rendible en altres zones. També hi ha un acord entre tres conselleries per eliminar bosc i generar espais oberts òptims per a la tasca dels bombers i per fomentar la biodiversitat.

A més, el president, Salvador Illa, s’ha compromès amb els bombers per dotar el cos amb noves eines tecnològiques. Una altra assignatura que es té la intenció d’abordar és la de les franges de protecció. Centenars d’urbanitzacions i un 40% dels municipis continuen sense tenir feta la feina. Les franges consisteixen a retirar arbres pròxims a les cases i les àrees urbanes per impedir que les flames engoleixin urbanitzacions, com va passar en l’incendi del Pont de Vilomara.