Memòria històrica als EUA
Retiren la polèmica estàtua del general confederat Lee a Virginia
Fa quatre anys, una marxa de supremacistes blancs davant l’efígie va derivar en disturbis greus i l’atropellament mortal d’una dona per part d’un neonazi
Lee va ser un dels líders militars durant la Guerra de Secessió del bàndol confederat, favorable al manteniment de l’esclavitud
La ciutat de Charlottesville (Virgínia) va retirar finalment aquest dissabte la polèmica estàtua del general confederat Robert E. Lee, gairebé quatre anys després que servís d’inspiració per a una violenta manifestació de supremacistes blancs que va deixar una persona morta.
La grua va aixecar l’estàtua del seu pedestal en un parc al centre de la ciutat a primera hora del matí.
«La retirada és un petit pas per acostar-nos a l’objectiu d’ajudar Charlottesville, Virginia i els Estats Units a encarar el seu pecat d’estar disposats a destruir els afroamericans per aconseguir beneficis econòmics», va dir Nikuyah Walker, l’alcaldessa de la ciutat, mentre l’estàtua era traslladada a un recinte municipal, segons recullen els mitjans locals.
Poc després, les autoritats es van emportar també l’estàtua d’un altre general confederat, Thomas J. «Stonewall» Jackson.
La decisió de retirar-les va ser presa el 2016, però diverses apel·lacions legals van ajornar la mesura fins que finalment, aquest any, el Tribunal Suprem de Virgínia va recolzar la mesura.
Les dues efígies havien sigut aixecades a la dècada de 1920.
Aquesta localitat de l’estat de Virginia, d’uns 47.000 habitants, va ser escenari d’enfrontaments després d’una manifestació convocada per supremacistes blancs entre l’11 i 12 d’agost del 2017, durant els quals una dona blanca va morir atropellada per un neonazi i 19 persones van resultar ferides.
El bàndol confederat, que va perdre la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865), va estar format per estats secessionistes i favorables a l’esclavitud, i molts afroamericans consideren ofensius aquells emblemes seus que encara es mantenen al país.
El juny del 2020, el llavors president nord-americà, Donald Trump, va firmar un decret que ordenava perseguir «tan com fos possible» qualsevol acte de vandalisme contra propietats federals.
Notícies relacionadesEl decret es va adoptar en resposta a l’onada de protestes contra el racisme que va sacsejar els EUA per la mort, el maig de l’any passat, de l’afroamericà George Floyd, asfixiat per un policia blanc, i que va derivar en la demolició de nombroses estàtues.
Fa dos mesos, l’actual president dels EUA Joe Biden, va revocar una sèrie de decrets del seu antecessor, entre els quals el referit a la destrucció d’estàtues confederades.
- Cinc ferits Una embarassada perd el fill en un tiroteig a Sabadell aquesta matinada
- Radiografia Les ruïnes de l’alta burgesia catalana: així han perdut la seva fortuna i influència
- Tu i jo som tres La crítica de Monegal: Pilarín Bayés, nova directora de TV-3
- Activitat sísmica Les imatges que mostren com la lava del volcà de La Palma engoleix les cases
- EL PSG GUANYA EL LIÓ (2-1) Messi no acaba el partit del PSG, substituït per Pochettino
- Incident a Madrid Grups neonazis carreguen contra una manifestació LGTBIQ+ a Chueca
- Aeroport de Barcelona Els amos de la Ricarda volen vendre a Aena
- Convocats per les xarxes Milers de joves acudeixen a un ‘macrobotellon’ fals a la UAB
- Reforma legislativa imminent El Govern central deixa fora de la llei audiovisual la demanda de la Generalitat de protegir el català
- Canvi de lideratge a Unides Podem Entrevista amb Ada Colau: «El lideratge de Yolanda Díaz és millor que el de Pablo Iglesias per aquest moment»