Memòria històrica als EUA
Retiren la polèmica estàtua del general confederat Lee a Virginia
Fa quatre anys, una marxa de supremacistes blancs davant l’efígie va derivar en disturbis greus i l’atropellament mortal d’una dona per part d’un neonazi
Lee va ser un dels líders militars durant la Guerra de Secessió del bàndol confederat, favorable al manteniment de l’esclavitud
La ciutat de Charlottesville (Virgínia) va retirar finalment aquest dissabte la polèmica estàtua del general confederat Robert E. Lee, gairebé quatre anys després que servís d’inspiració per a una violenta manifestació de supremacistes blancs que va deixar una persona morta.
La grua va aixecar l’estàtua del seu pedestal en un parc al centre de la ciutat a primera hora del matí.
«La retirada és un petit pas per acostar-nos a l’objectiu d’ajudar Charlottesville, Virginia i els Estats Units a encarar el seu pecat d’estar disposats a destruir els afroamericans per aconseguir beneficis econòmics», va dir Nikuyah Walker, l’alcaldessa de la ciutat, mentre l’estàtua era traslladada a un recinte municipal, segons recullen els mitjans locals.
Poc després, les autoritats es van emportar també l’estàtua d’un altre general confederat, Thomas J. «Stonewall» Jackson.
La decisió de retirar-les va ser presa el 2016, però diverses apel·lacions legals van ajornar la mesura fins que finalment, aquest any, el Tribunal Suprem de Virgínia va recolzar la mesura.
Les dues efígies havien sigut aixecades a la dècada de 1920.
Aquesta localitat de l’estat de Virginia, d’uns 47.000 habitants, va ser escenari d’enfrontaments després d’una manifestació convocada per supremacistes blancs entre l’11 i 12 d’agost del 2017, durant els quals una dona blanca va morir atropellada per un neonazi i 19 persones van resultar ferides.
El bàndol confederat, que va perdre la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865), va estar format per estats secessionistes i favorables a l’esclavitud, i molts afroamericans consideren ofensius aquells emblemes seus que encara es mantenen al país.
El juny del 2020, el llavors president nord-americà, Donald Trump, va firmar un decret que ordenava perseguir «tan com fos possible» qualsevol acte de vandalisme contra propietats federals.
Notícies relacionadesEl decret es va adoptar en resposta a l’onada de protestes contra el racisme que va sacsejar els EUA per la mort, el maig de l’any passat, de l’afroamericà George Floyd, asfixiat per un policia blanc, i que va derivar en la demolició de nombroses estàtues.
Fa dos mesos, l’actual president dels EUA Joe Biden, va revocar una sèrie de decrets del seu antecessor, entre els quals el referit a la destrucció d’estàtues confederades.
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Sous públics Els funcionaris de l’Estat cobraran una paga per retards i la pujada del 0,5% en la nòmina de juliol
- Pakito i Akkaspace, dos ‘hackers’ adolescents
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- Festivals Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig
- Medi ambient Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- FC Barcelona La impactant llista de convidats del 18è aniversari de Lamine Yamal: de Bad Gyal a Duki o Bizarrap
- Perfil Montse Mínguez, la nova portaveu del PSOE bregada en el nucli dur de Salvador Illa
- Actualitat blaugrana Nico Williams planta el Barça i renova amb l’Athletic per 10 temporades
- Entendre-hi + amb la història No va ser el 4 de juliol | + Història