Illa: "No volem privilegis, amb la nostra proposta tots guanyen"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va aterrar ahir a Vigo amb un objectiu: bastir ponts amb Galícia. Convèncer que el més assenyat, responsable i convenient avui, en un clima polític tan crispat, és fomentar un debat serè, allunyat de les notícies falses i que persegueixi el progrés social des del respecte a la diversitat. A més, va defensar com a bo per a tothom el nou model de finançament que ha subscrit Catalunya amb el Govern espanyol, fins al punt que, segons la seva opinió, aquest acord pot establir les bases d’una reforma del sistema comú.

El president va desgranar el seu model territorial davant una nombrosa representació de la societat, l’economia i la política gallega reunida en l’esmorzar informatiu organitzat per Prensa Ibérica al Cercle d’Empresaris de Vigo. La seva intervenció, introduïda per l’alcalde de Vigo, Abel Caballero, i seguida per un diàleg amb el director de Faro de Vigo, Rogelio Garrido, s’emmarca en una gira que fa per diferents comunitats autònomes, sota l’epígraf de Prosperitat compartida.

L’acord financer bilateral entre la Generalitat i el Govern central va ocupar una bona part de la intervenció d’Illa. Segons aquest pacte, Catalunya gestionaria la recaptació de l’IRPF i altres impostos. El president va afirmar que es tracta d’una reforma allunyada de la confrontació i va assegurar que és exportable a la resta de territoris que ho desitgin. "No volem privilegis, amb això tots guanyen", va arribar a dir.

El titular de la Generalitat va arrencar la seva intervenció felicitant la ciutat de Vigo per la seva "excel·lent salut econòmica", una situació que va estendre al conjunt d’Espanya. En aquest sentit, va emfatitzar que aquesta era la visió que calia tenir. "Això va d’un joc de suma positiva, és a dir, de generar cercles virtuosos en els quals guanyem tots. Va de compartir la prosperitat, perquè això ens fa més competitius, més forts i, és clar, més justos", va assegurar.

A més, va fer una ferma defensa del català, el gallec i l’eusquera com a llengües oficials, "i no provincianes com van assegurar alguns" [en al·lusió a alguna afirmació de dirigents del PP]. El president, que va utilitzar el gallec en alguna part del seu discurs, va lamentar que el president de la Xunta, Alfonso Rueda, no participés en l’enviament, junt amb els presidents de Catalunya i Euskadi, d’una carta a la Unió Europea per demanar el reconeixement oficial de les tres llengües.

Necessitat de diàleg

Durant el seu discurs va esmentar els vincles que uneixen Galícia i Catalunya. I a partir d’allí va introduir la idea de la necessitat del diàleg entre els diferents territoris que formen Espanya: "Quan desafortunadament vivim un moment de tanta crispació política, si algú pot trencar aquest cercle viciós de retrets i generar un espai de trobada, som catalans i gallecs". Illa va assenyalar que un dels seus propòsits era precisament establir una conversa, deixant enrere la confrontació extrema.

"Acostar postures i construir ponts de consens és la convicció que sustenta el model de prosperitat compartida que defenso des de Catalunya. És l’actitud amb què la comunitat proposa totes i cada una de les seves iniciatives: des d’un nou finançament autonòmic fins a una política pública d’habitatge ambiciós", va apuntar.

Pel president, solucionar els conflictes que divideixen el país passa per "escollir bé" el lloc [per a ell Europa] i l’estratègia econòmica. "La gran recessió del 2008 va posar de manifest que, si quan es genera desenvolupament, aquest no es comparteix, l’economia acaba anant malament. Deixant les consideracions polítiques o fins i tot morals al marge, compartir la prosperitat no només no és un llast per a l’economia, sinó que acaba sent un motor", va encoratjar.

Notícies relacionades

Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas després d’informar-ne Montoro

L’exministre va rebre informació confidencial sobre la jutge del cas dels eros a Andalusia

Va parlar llavors del finançament autonòmic i la revisió a la qual, creu, s’ha de sotmetre: "Catalunya, en un exercici de compromís i de responsabilitat, ha fet una proposta que ha pactat amb el Govern d’Espanya i que beneficia totes les comunitats", va dir. Va aprofitar per instar els que no hi estiguin d’acord a fer suggeriments propis i reals: "No accepto lliçons i menys de qui té un model de paràsit fiscal", va indicar.

Va reclamar confiança, objectivitat i que ningú tingués por de Catalunya: "No demanem cap privilegi. Al contrari, oferim propostes i reformes polítiques i econòmiques perquè cada un pugui aportar el millor de si mateix en benefici de tots", va recalcar.