Polvorí a l’Àsia central

Els Estats Units no prorrogaran la seva presència a l’Afganistan més enllà del 31 d’agost

  • Les pressions del Regne Unit i França en la cimera del G-7 per estendre les evacuacions no aconsegueixen convèncer el president Biden

  • Els aliats acorden un «full de ruta» per garantir la futura marxa dels afganesos que decideixin deixar el país

Els Estats Units no prorrogaran la seva presència a l’Afganistan més enllà del 31 d’agost

STRINGER

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Les tropes dels Estats Units marxaran de l’Afganistan el 31 d’agost com estava previst. Així ho va ratificar dimarts el president nord-americà, Joe Biden, en la cimera virtual d’emergència dels líders del G-7, el grup que integra els països més rics del món. De res van valer les pressions i els intents de persuasió d’aliats com el Regne Unit, França o Alemanya, per prolongar l’evacuació des de Kabul. Poc abans de l’inici de la reunió el portaveu del Pentàgon, John Kirby, ja havia indicat que el termini acabaria «a final d’aquest mes».

Els riscos entorn de la seguretat a l’Afganistan i el rebuig dels talibans a concedir una pròrroga han determinat la decisió de Washington. El final de la presència de l’Exèrcit nord-americà implica la sortida imminent també de la resta d’efectius d’altres països estrangers. Poc abans de la cimera es va saber que el cap de la CIA, William Burns, s’havia entrevistat en secret dilluns amb el cap dels talibans a Kabul.

El president Biden va acudir a la reunió molt debilitat políticament al seu país i amb serioses diferències sobre l’evacuació respecte als seus aliats occidentals. Els mitjans conservadors nord-americans han qualificat la seva decisió de donar per acabada la missió en menys d’una setmana com «una rendició» inacceptable. En realitat, ni el G-7 ni Washington tenien el poder per fixar la data. L’última paraula correspon als talibans, que aquest dimarts van repetir que no hi haurà extensió del termini per completar l’evacuació d’estrangers. En aquells moments, sobre el terreny, els insurgents ja impedien als afganesos viatjar fins a l’aeroport.

Abans de la reunió, el ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, havia considerat «improbable» estendre el termini de les tropes britàniques per a la sortida de l’Afganistan. França, per la seva banda. va advertir que posarà fi a l’evacuació si els Estats Units marxen. Actualment hi ha 6.000 tropes dels Estats Units a l’aeroport de la capital afganesa, més de 1.000 britàniques, amb altres petits contingents de l’OTAN.

Futur compromís amb els insurgents

La qüestió ara és com mirar d’estabilitzar una situació catastròfica que pot agreujar-se encara més. Els dirigents del G-7 van acordar «un full de ruta» per encarrilar les futures relacions amb els talibans i demanar-los que permetin la sortida d’afganesos després del 31 d’agost. «Avui hem acordat no només un enfocament conjunt per lidiar amb l’evacuació, sinó també un full de ruta sobre la forma en què ens comprometrem amb els talibanes», va afirmar el primer ministre britànic, Boris Johnson, que presidia la trobada. «La primera condició que posem com a G-7 és que han de garantir un passadís per als que vulguin partir. El que necessitem és utilitzar la influència molt, molt considerable com a G-7 per treballar amb els nous poders a l’Afganistan, insistint en un passadís segur, que sigui compatible amb els nostres valors».

La situació interna del país es pot deteriorar ràpidament quan desapareguin les tropes i els periodistes estrangers davant qui els insurgents miren de passar com a moderats. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar un increment per part de la Unió Europea de l’ajuda humanitària per als afganesos de més de 200 milions d’euros aquest any. «La situació és una tragèdia per a la gent de l’Afganistan. Aquest és un enorme retrocés per a la comunitat internacional», va afirmar.

El dilema de les sancions

Notícies relacionades

El futur de la relació amb Kabul dependrà del comportament del règim talibà, que fins ara ha sigut incapaç de presentar al seu nou govern i anomenar qui formarà part d’ell. Al pànic dels ciutadans, la por i la desesperació se suma la paràlisi de la maquinària de gestió del país, privada del multimilionari finançament internacional que abans rebia. Falten diners en metàl·lic, els caixers són buits, els bancs es mantenen tancats i escassegen els aliments i l’aigua. Adoptar una línia dura de sancions, una cosa que Biden no ha descartat i que la Xina ha advertit en contra, podria afectar aquestes futures relacions occidentals amb Kabul i agreujar la crisi humanitària.

El règim talibà espera comptar amb un reconeixement internacional més gran que el 1996, quan només tres països (el Pakistan, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs) ho van fer. Aquesta vegada el número pot ser més ampli i incloure la Xina i Rússia, mentre a Occident esperaran esdeveniments.