Els talibans ‘venen’ una imatge moderada però l’ONU en desconfia

Des que diumenge prenguessin Kabul i aconseguissin el control de l’Afganistan, els talibans s’han esforçat per transmetre al món una imatge relativament més moderada del que és habitual en ells. Així, han promès una amnistia general i deixar treballar les dones «dins del marc de l’islam». L’afegitó «dins del marc de l’islam» no transmet massa confiança coneixent la visió radicalitzada de l’islam que promulguen els talibans. I precisament amb desconfiança acull l’ONU totes aquestes promeses, fent-se ressò de la inquietud i el temor que s’han apoderat de milers d’afganesos, especialment de les dones, que veuen perillar els seus drets i llibertats. En la seva ment, el record de quan el grup controlava, a finals dels anys 90, gran part de l’Afganistan i va imposar un règim de terror que incloïa la lapidació de les dones adúlteres o l’execució dels homes acusats d’homosexualitat. 

L’ONU ha advertit que seguirà «molt de prop» el compliment de les promeses fetes per talibans de respectar els drets humans, especialment el de les dones i les nenes. Des de l’Oficina de l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, el seu portaveu Rupert Colville ha remarcat els «esgarrifosos informes d’abusos dels drets humans, i de restriccions dels drets de les persones, especialment de les dones i les nenes, en algunes parts del país captats en les últimes setmanes. Es continuen rebent aquests informes. Lamentablement, de moment, el flux d’informació s’ha vist considerablement interromput, i no hem estat en condicions de verificar les denúncies més recents».

Nens ferits i famolencs

Des de Kabul, el cap d’operacions de camp i emergències de l’ONU, Mustapha Ben Messaoud, ha informat de la presència de nens famolencs, «alguns amb terribles ferides» després dels enfrontaments entre els nous governants del país i les forces de seguretat afganeses. «A Kandahar, he vist els impactes directes d’aquesta recent recrudescència dels combats i aquest impacte són els nens greument desnodrits que he vist ferits de tal manera que és difícil de descriure, nens petits, de tan sols 10 mesos», ha relatat.

Colville s’ha referit a les promeses dels talibans respecte a les dones: «Han promès ser inclusius. Han dit que les dones poden treballar i les nenes poden anar a l’escola. Aquestes promeses hauran de complir-se, però de moment, a causa de la història recent, aquestes declaracions han sigut preses amb cert escepticisme. No obstant, les promeses s’han fet, i si es compleixen o es trenquen seran objecte d’un examen pròxim».

Canvis per a les dones

De moment, el que sí que s’ha constatat des de diumenge, és que les dones han deixat d’acudir a la universitat i les escoles continuen tancades. Han recuperat la vestimenta islàmica i amb prou feines es deixen veure pels carrers. Dona fe d’això Aisha Khurram, de 22 anys. Khurram, que representa la joventut afganesa davant l’ONU, havia d’haver conclòs els seus estudis a la Universitat de Kabul en els pròxims mesos. Però diumenge al matí, ella i els seus companys no van poder tornar entrar al campus i el seu futur és més que mai incert. «És un malson per a les dones que han estudiat, que pensen en un demà millor per a elles i les generacions futures», lamenta.

En les últimes hores, dones molt conegudes a Kabul han expressat a les xarxes socials la seva tristesa al veure el seu país i tota la seva vida destrossats en mans dels talibans. «Vaig començar el dia mirant els carrers buits de Kabul, horroritzada», escriu Fawzia Koofi, militant pels drets humans i antiga vicepresidenta del Parlament afganès. «La història es repeteix tan ràpid».

«La por se’t grava»

«La por se’t grava, és allà com un ocell negre», afegeix Muska Dastageer, professora a la Universitat nord-americana de l’Afganistan, inaugurada cinc anys després de la marxa dels talibans. «Obre les seves ales i ja no pots respirar».

Rada Akbar, pintora i fotògrafa, és coneguda pels seus retrats, una reivindicació de la independència i de l’herència de l’Afganistan. Aquest any va haver d’organitzar la seva exposició d’homenatge a importants dones afganeses per internet, després de rebre amenaces. Dilluns, la seva por era palpable. «Vull tornar-me invisible i amagar-me del món», va escriure en un dels seus últims tuits.

Sahraa Karimi, una de les directores de cine afganeses més famoses, ha reclamat la comunitat internacional a «no donar l’esquena» als afganesos.

Notícies relacionades

«El món no ha de donar-nos l’esquena», reclama la directora de cine afganesa Sahra Karimi

L’infern de les dones afganeses: aquestes són les 29 prohibicions que hauran de complir

Durant el 1996 i el 2001, els talibans en el govern van imposar una visió ultraortodoxa de la llei islàmica que impedia a les dones estudiar o treballar, sortir de casa si no anaven acompanyades d’un membre masculí de la seva família i els obligava a portar el burca (vel integral) en públic. Les flagel·lacions i execucions, fins i tot la lapidació per adulteri, eren pràctiques habituals a les places i estadis de les ciutats.

No només el col·lectiu femení veu amb desconfiança les promeses dels talibans. També els centenars d’afganesos que s’acosten desesperats l’aeroport de Kabul amb l’esperança d’abandonar el país. Militars dels EUA han evacuat ja unes 3.200 persones de l’Afganistan.