El Govern demanarà al jutge la suspensió cautelar de la fundació Franco

El procés per il·legalitzar aquesta fundació va arrencar el juny del 2024, quan Cultura va obrir un període d’actuacions prèvies per obtenir informació i elements de judici destinats a motivar l’inici del procediment. Ho va fer el departament d’Urtasun, ja que d’ell depèn el Protectorat de Fundacions, organisme a què correspon instar judicialment l’extinció.

Així, després de la notificació a l’FNFF aquest 31 d’octubre s’obre el tràmit d’al·legacions de la fundació –tenen 10 dies hàbils– i un període de prova –sí que és que la fundació desitja aportar documentació– després de la qual Urtasun firmarà la resolució final –amb tota la informació– amb la qual Urtasun firmarà la resolució final –amb tota la informació judicial. Així, s’elevarà als Jutjats de Primera Instància Civils.

Fonts de Cultura recollides per Europa Press confien que arribi al jutge el «més ràpid possible» –mínim passaran nou mesos fins que això passi–, però han avisat que tot dependrà de l’estratègia que prengui la fundació i dels documents que aporti per defensar els seus interessos. Tot i així, raonen que l’acord d’inici per a la il·legalització està «blindat» i que les proves que presenten ara seran «molt semblants» al que es trobarà el jutge.

Per armar l’expedient s’han sol·licitat informes sobre la Fundació Franco a la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica –que firma un informe amb data del 13 de maig del 2025–, el Registre de Fundacions de competència estatal i l’Advocacia de l’Estat.

Així, a l’informe realitzat per la Direcció General de l’Estat s’explica que les dues causes diferents per les quals es podria extingir una fundació són, d’una banda, que aquesta no persegueixi finalitats d’interès general i, de l’altra, que la fundació faci apologia del franquismeque enalteix el cop d’Estat del 1936 i ladictadura, a més de menysprear i humiliar la dignitat de les víctimes. de la guerra i del posterior franquisme. També contempla la incitació –directa o no– a l’odi o violència d’aquestes víctimes.

Tot i que l’informe reconeix que pot semblar que la FNFF té finalitats culturals, històriques, biogràfiques i documentals, l’Advocacia de l’Estat ho nega al·legant que a la pàgina web de l’entitat indiquen que entre les seves activitats hi ha la de mantenir l’arxiu personal de Franco i assegurar-ne l’accés públic, cosa que Cultura rebutja afegint que l’accés és «opac».

La fundació també té entre els seus objectius el manteniment d’una biblioteca de més de 2.000 exemplars, la lluita contra «la mal anomenada llei de memòria històrica» i la participació en el debat cultural i polític d’Espanya actual per posar «de manifest la vida i obra de Francisco Franco i l’Espanya que va crear».

Per això, en la investigació de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica conclouen que les finalitats dels Estatuts de l’FNFF estan vinculats «fonamentalment» a la difusió i promoció de les actuacions de Franco, però donant un punt de vista «inequívocament positiu» del franquisme, cosa que va en contra de la llei 20/2022, de 19 d’octubre, de memòria històrica, que, juntament amb la llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, conformen la normativa aplicable a aquest cas d’il·legalització de l’entitat.

Amb l’informe de l’Advocacia, així com un informe realitzat pel catedràtic emèrit de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid, Javier García Fernández, que ha investigat sobre l’extinció de l’FNFF, un informe sobre la presència i representació mediàtica de la fundació i un compendi de testimonis obtinguts de víctimes del franquisme en relació amb les activitats de la fundació, Cultura espera que el jutge els doni la raó.

L’important, segons expliquen fonts de Cultura, és que els espanyols no «paguin» a aquesta fundació que té incentius fiscals i beneficis per rebre donacions pel fet d’estar constituïda com a fundació i emparada en aquesta llei. Tot i així, estan «segurs» que l’FNFF trobarà la manera de constituir-se amb una altra fórmula que asseguri la seva continuïtat.

Notícies relacionades

L'Audiència Nacional valorarà l'estat de salut de Jordi Pujol de cara al judici que arrenca el 24 de novembre

Mazón obre un temps de reflexió després del funeral però descarta dimitir

Fonts de Cultura han avançat que quan arribi el moment –quan els jutges rebin l’acord d’inici– demanaran mesures cautelars perquè la fundació no pugui tocar l’arxiu històric ni destruir proves.

Així mateix, han apuntat que la «idea» del departament d’Urtasun és denunciar la FNFF per protegir els documents de «natura pública» que els consta que tenen en aquest arxiu, seguint el procediment que el Govern va portar a terme en el cas del Pazo de Meirás, a la província de la Corunya.