Israel acusa l’Iran del pitjor desastre ambiental a les seves costes

La tensió augmenta al Pròxim Orient. Israel ha acusat l’Iran de portar a terme un acte deliberat d’«ecoterrorisme» al vessar tones de petroli al Mediterrani oriental fa un mes. El cru va arribar a les costes israelianes, i va causar el pitjor desastre ambiental mai vist a la seva costa mediterrània. Un petroler de propietat líbia és el sospitós d’abocar el quitrà mentre es dirigia suposadament de l’Iran a Síria per passar tones de combustible de contraban.  

El 17 de febrer la costa israeliana i part de la costa sud libanesa estaven negres quan es va fer de dia. Més del 90% dels 195 quilòmetres de la vora mediterrània d’Israel estaven coberts per un miler de tones de quitrà, resultat del misteriós despreniment de petroli en aigües internacionals. «Ara veiem que l’Iran no només està terroritzant [Israel] amb [intents d’obtenir] armes nuclears i atrinxerar-se a la nostra regió, sinó també danyant el medi ambient», ha denunciat la ministra israeliana de Protecció Ambiental, Gila Gamliel. 

Sembla que la contesa entre els dos països enemics es lliura al mar. La setmana passada el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va culpar Teheran d’una explosió a bord d’un barco de propietat israeliana al golf d’Oman. L’Iran va rebutjar l’acusació. En aquesta ocasió, encara no ha respost. «No només estan danyant Israel», ha lamentat Gamliel. «La naturalesa i els animals no pertanyen a una sola nació; aquesta és una batalla que travessa fronteres».

Barco ‘Esmeralda’

Un petroler anomenat ‘Esmeralda’ seria el causant de la tinta negra a la sorra. Després d’una investigació de dues setmanes, el Ministeri de Protecció Ambiental ha identificat el petroler, propietat d’una empresa líbia i que navegava des de l’Iran a Síria. Al partir del país persa, va apagar el seu sistema d’identificació automàtica (SIA), que transmet la seva ubicació a altres barcos a l’àrea. El va encendre al travessar el Canal de Suez i el va apagar a l’acostar-se a 70 quilòmetres de les costes d’Israel. 

Durant un dia complet –l’1 o 2 de febrer–, va desprendre el cru, que va arribar dues setmanes després a les costes mediterrànies. Va encendre el seu transmissor a Síria, on va estar un parell de dies, i després va tornar a l’Iran, apagant el seu SIA al passar per Israel. Quinze dies després, una tempesta va acostar els glòbuls de quitrà a la vora i va tacar la costa israeliana i sud-libanesa. Milers de voluntaris als dos costats de la frontera s’hi han acostat a netejar les platges. 

A Israel s’hi ha prohibit l’accés als banyistes i també la venda de productes que vinguin del mar Mediterrani. Encara no s’ha calculat l’impacte del desastre ecològic sobre l’ecosistema, però ecologistes i grups ambientalistes estimen que el perjudici és extens. En el dia d’avui, dues setmanes després de la catàstrofe, el mar continua extraient quitrà sobre la seva sorra. Més de 45 milions de xéquels –uns 11,3 milions d’euros– s’han destinat a les tasques de neteja, que es preveu que tardaran mesos. 

Dubtes sobre l’acusació

Notícies relacionades

L’AIEA mantindrà les revisions al programa nuclear de l’Iran, però amb més limitacions

Els EUA ofereixen formalment reiniciar les negociacions amb l’Iran, segons alguns mitjans

Han sorgit veus que posen en dubte la versió del Ministeri de Protecció Ambiental israelià. «La capacitat d’un barco d’abocar petroli a propòsit perquè, dues setmanes després, faci malbé la costa d’un país, sembla molt complexa», ha opinat Seth J. Franzman a ‘The Jerusalem Post’. «Això requeriria l’estudi dels corrents davant la costa i el coneixement d’on s’ha de descarregar la càrrega i a quina hora acabar en un lloc determinat», ha afegit. 

«La possibilitat que l’Iran s’arrisqui a fer malbé la costa de Gaza o els seus amics d’Hezbol·là al Líban semblaria ser un risc important per a Teheran», ha dit. Els ministeris Militar, de Defensa i d’Exteriors d’Israel no han confirmat l’acusació feta per Gamleil. No està tan clar, doncs, que aquest acte de «terrorisme ambiental» tingui la firma dels aiatol·làs.