Trump s’acosta al final del mandat atrinxerat i sol a la Casa Blanca

Durant quatre anys el món sempre va saber com se sentia l’home més poderós del món. Amb un indubtable talent per ser el centre de l’atenció, Donald Trump va telegrafiar permanentment els seus estats d’ànim irrompent sense previ avís en els seus programes de televisió favorits, tuitejant a tota hora, atenent a la premsa abans de pujar- a l’helicòpter o ventilant les seves obsessions a una camarilla d’amics que no tardarien a filtrar-les als mitjans.  Però això va ser abans del ‘grand finale’ del seu explosiu ‘reality show’, aquest assalt al Capitoli dels seus seguidors que l’ha deixat sense veu a les xarxes socials, abandonat per un sector creixent del seu partit, repudiat pels seus socis empresarials i a punt de ser jutjat per segona vegada al Congrés. 

Fa dies que els camions de la mudança pul·lulen per la Casa Blanca, convertida en un erm desolat a tres dies del relleu presidencial. Nou de cada deu assessors ja han tocat el pirandó, segons ‘Axios’. L’assessor econòmic Larry Kudlow es va acomiadar entre els aplaudiments del seu equip, mentre el secretari de Comerç, Peter Navarro, marxava portant amb si un retrat en què Trump llança una mirada intimidatòria al president xinès. «Està sent molt traumàtic», ha dit al ‘The Wall Street Journal’ un dels assessors de la Casa Blanca. «La gent està resant perquè arribi la investidura i Trump desaparegui d’una vegada del mapa». 

Absort davant el televisor

Es diu que el president està enfadat i ressentit, taciturn i penedit pel caire que van adoptar els esdeveniments hores després que incités els seus seguidors a marxar fins al Capitoli aquell fatídic 6 de gener. Tot i que Trump va prometre acompanyar-los, va seguir l’atac contra el Congrés enganxat a la televisió, completament absort en les imatges i paralitzat durant hores, mentre els líders del seu partit trucaven a Ivanka Trump o Jared Kushner per suplicar-los que intercedissin davant el president per parar aquella bogeria. Va tardar ni més ni menys que sis hores a demanar als seus que se n’anessin a casa «en pau». 

«Li va costar una estona comprendre la gravetat de la situació», ha dit el senador Lindsey Graham. «El president veia aquella gent com aliats al seu camí, que compartien la idea del robatori de les eleccions.» Des d’aleshores tot s’ha ensorrat com un castell de cartes. Els seus assessors li van recomanar que passés els últims dies de la seva presidència viatjant pel país per realçar els assoliments del seu mandat, però amb l’excepció d’un viatge a Texas per parlar del mur, Trump s’ha mantingut tancat al seu castell com una princesa ofesa. Creixentment preocupat per les advertències dels seus advocats respecte al futur del seu empori empresarial i les amenacen legals que planen sobre la seva postpresidència.  

Ganes de revenja 

Però també amb ganes de revenja. Després que una desena de republicans recolzessin aquest segon ‘impeachment’ per jutjar-lo políticament per «incitació a la insurrecció», va prendre nota dels seus noms, va voler saber si alguna vegada els havia fet un favor i va preguntar als seus assessors si havien pensat ja quins candidats podrien disputar-los l’escó a les pròximes eleccions, segons ‘CNN’. També va concloure a viva veu les insinuacions dels seus pròxims perquè dimitís, com va fer Nixon al seu dia. 

Des del seu entorn es diu que Trump no marxarà de la Casa Blanca fins dimecres al matí, hores abans que Joe Biden prengui possessió de la presidència en una cerimònia sense gairebé públic a les escales del Congrés, completament blindat davant l’amenaça que el trumpisme repeteixi els aldarulls de fa gairebé dues setmanes. El republicà ja ha dit que no assistirà a la investidura i ni tan sols s’ha compromès a redactar una carta de comiat per al seu successor, com és protocol·lari. 

Indults a la vista

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Tot el debat sembla centrar-se ara en les mesures de gràcia que prepara a tall de comiat: un centenar d’indults i commutacions de penes, segons diverses fonts. Trump està explorant la possibilitat de blindar-se legalment a si mateix i a la seva família, però la decisió definitiva és encara un misteri. En aquests anys no li ha tremolat la mà per perdonar el seu cercle més pròxim que, com en les millors famílies mafioses, ha acabat a la presó. Des de Paul Manafort a Michael Flynn, Roger Stone o Charles Kushner, el pare del seu gendre. No es descarta ara que faci el mateix amb Steve Bannon, el gran ideòleg del trumpisme, que s’enfronta a una pena de tres anys de presó per defraudar els donants que van finançar una iniciativa privada per construir el mur a la frontera de Mèxic.

Després d’abandonar Washington, Trump s’instal·larà a la seva residència de Mar A Lago a Florida per pensar els seus pròxims passos. Milions de nord-americans el continuen recolzant cegament, però sense un altaveu per dirigir-se al món ni el púlpit a la seva disposició de la Casa Blanca, és molt probable que es radicalitzi encara més per cridar l’atenció i mantenir un mínim de protagonisme.