Milei es juga la governabilitat en unes eleccions marcades pels EUA

"El 26 a la nit, amb tots els números, veuré quin tipus d’entramat necessito", va reconèixer en les vigílies l’extertulià televisiu. La magnitud de les modificacions estarà determinada per aquests "números". En l’entorn del president creuen que finalment s’ha pogut polaritzar l’electorat amb un missatge inequívoc: només Milei pot evitar el retorn del peronisme. "Aquest diumenge és Milei i l’ajust permanent o l’Argentina", va assenyalar des de la seva presó domiciliària l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, amb la lògica inversa.

Vot ideològic o de butxaca

L’antiperonisme és una força dispersa però intensa, sempre superior a la dels seguidors de l’extint general Juan Domingo Perón i aquells que es presenten com els seus hereus. Milei ha tensionat els arguments del rebuig. La seva candidata a Buenos Aires, que és l’exmodel de Playboy Karen Reichardt, va dir que els que voten per Força Patria, favorits a la principal província argentina, pateixen una "malaltia mental". La pregunta dels analistes és si el vot ideològic pot ser més fort que el vot butxaca en un país travessat per la recessió, el desencant, l’abandonament de la salut i l’educació i les escenes de linxaments policials davant el Congrés a discapacitats i a les seves famílies.

Milei va haver de prescindir de la seva principal espasa a Buenos Aires, José Luis Spert, quan va sortir a llum la seva relació amb un presumpte narcotraficant que serà extradit ben aviat als Estats Units, Fred Machado. Una altra candidata, a la patagònica província de Río Negro, Lorena Villaverde, té prohibit entrar als EUA per tràfic de drogues. El deteriorament de la imatge presidencial està alhora associat a la trama dels suborns a l’Agencia Nacional de Discapacidad (Andis) que involucra la seva germana, Karina. En aquests moments, els Milei es troben també en el centre de les investigacions del criptogate, nom amb què es coneix la milionària estafa amb un actiu digital que va esclatar el febrer passat.

Si bé ha crescut la indignació a causa d’aquesta sèrie d’episodis, és l’horitzó econòmic el que principalment inquieta els argentins. El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que el PIB creixerà el 2025 quatre punts. La xifra és un miratge: la millora se sosté a penes en negoci agropecuari i l’extracció minera, així com l’activitat financera. Els salaris són el 30% menors que el novembre del 2023. Les vendes en supermercats van tenir la cinquena caiguda mensual consecutiva i van tocar un nou mínim del 2025. Fa nou mesos que l’activitat econòmica no ofereix un senyal positiu.

Bessent va intervenir en el mercat argentí com un àngel guardià de Milei. Va habilitar una assistència de 20.000 milions de dòlars. La compra per part dels EUA de pesos argentins per mirar de calmar les aigües no ha tingut ara per ara l’efecte desitjat i The Wall Street Journal li va demanar al secretari del Tresor que expliqués com s’asseguraria Trump que el Govern d’ultradreta tornaria els diners prestats. Perquè, a més, l’Argentina ha de pagar el 2026 uns 19.000 milions de dòlars en concepte d’interessos i capital del seu deute extern.

Visita del CEO de JPMorgan

Notícies relacionades

Atacs a les narcollanxes

Connolly guanya les eleccions a Irlanda amb el Sinn Féin

En aquest context va aterrar a Buenos Aires Jamie Dimon, el CEO de JPMorgan. A més de reunir-se amb Milei, va conversar al Teatro Colón de la capital sobre la futura governabilitat en aquest país. El van acompanyar l’ex premier britànic Tony Blair, l’exsecretària d’Estat dels EUA, Condoleezza Rice, i el magnat emiratí Khaldoon Al Mubarak.

El banc d’inversió més influent de Wall Street es proposa apostar fort per la continuïtat del Govern argentí. Bank of America, Goldman Sachs i Citigroup també estan molt interessats en el destí de la ultradreta. Temen que resulti difícil recuperar els diners invertits a l’Argentina. Trump va ser categòric en aquest context: Milei ha de guanyar, altrament, deixarà anar la mà al país sud-americà.