L’odi racial arrela al Brasil

«Com a home i president, soc daltònic». El president brasiler Jair Bolsonaro s’ha desentès amb la seva actual lleugeresa d’un dels episodis que han marcat el 2020 al Brasil: l’odi racial. D’acord amb l’Atles de la violència 2020, el 75,7% de les víctimes d’homicidi han sigut afrobrasilers. «No hi ha racisme», ha insistit el vicepresident Hamilton Mourao.

Al novembre va ser assassinat João Alberto Freitas a les portes d’un supermercat de la cadena Carrefour a Porto Alegre per agents de seguretat i es va generar una onada d’indignació. A principis de desembre van ser víctimes de bales policials perdudes Rebeca Beatriz Rodrigues dos Santos, de set anys, i la seva cosina Emilly Victoria Silva dos Santos, tres anys menor, mentre jugaven a la porta de les seves cases en un barri de la perifèria de Rio de Janeiro. Van morir a l’acte. 18 nens més com elles van tenir el mateix destí fatal a la «ciutat meravellosa» enmig de la pandèmia.

D’acord amb l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGB), el 9,3% dels habitants d’aquest país es declaren negres i un altre 46,5%, mulats. Entre el 2008 i el 2018, les taxes d’homicidi van augmentar un 11,5% per als afrobrasilers en general, més enllà de les gradacions de color que els ulls del president no distingeixen. «Cada 23 minuts mor una persona negra al Brasil. Abans d’acabar aquest text, podria ser que una altra dona o home negre sigui assassinat en algun racó del nostre país», va advertir l’escriptora Jessica Moreira a Folha de São Paulo.

Per al portaveu de la policia militar carioca, el major Ivan Blaz, només es tracta de vegades d’errors de procediment. El 14 de desembre passat, un grup d’uniformats va interceptar Edson Arguinez Junior, de 20 anys, i Jordan Luiz Natividade, de 18, quan viatjaven en una motocicleta. Les càmeres de seguretat del carrer van captar quan un dels policies va començar a disparar per disparar. L’acció d’aquests agents, va dir Blaz, va ser «extremadament equivocada». Moreira prefereix glossar el filòsof camerunès Achille Mbembe, que parla de «necropolítica», una política de mort adaptada per l’estat brasiler. La Xarxa d’Observatoris de Seguretat posa xifres a aquesta asseveració: el 97% dels assassinats per la policia a Bahia són negres; 86% a Rio de Janeiro, 90% a l’estat de Pernambuco i 64% a São Paulo.

Assassinados! Edson e Jordan, dois jovens negros, foram covardemente assassinados pela PM da Baixada Fluminense. Não foi erro! Isso é política de extermínio! pic.twitter.com/1sgJaK62Uz

— Silvia Ferraro (@silviaferraro_) 14 de diciembre de 2020

La posició de l’ONU

«Els brasilers negres pateixen racisme estructural i institucional, exclusió, marginació i violència, amb, en molts casos, conseqüències letals», va considerar setmanes enrere Ravina Shamdasani, portaveu de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU. L’ocorregut al llarg del 2020, va afegir, «ofereix una clara il·lustració de la persistent discriminació estructural». Bolsonaro rebutja aquest diagnòstic: «Hi ha qui vol destruir (l’essència) i posar al seu lloc el conflicte, el ressentiment, l’odi i la divisió entre classes, sempre disfressats de lluita per la igualtat o justícia social, tot amb l’objecte de la recerca del poder».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Adilson Jose Moreira és filòsof i autor d’un llibre que va provocar enrenou el 2019, just quan s’iniciava l’era de la ultradreta: Pensar como un negro: Un ensayo sobre hermenéutica jurídica. Al seu criteri, el racisme no és només un problema de comportament ni el resultat de «percepcions inadequades sobre l’altre». Es tracta, al seu parer d’«un sistema de dominació social». Moreira, que acaba d’editar el seu Tratado de derecho antidiscriminatorio, pregunta per què el crim racista no és considerat pels tribunals: «Es deu al fet que tot el sistema judicial i tots els processos estan controlats per persones blanques». Cosa que el porta a pensar que «els crims racistes al Brasil són el crim perfecte», argumenta per afegir: «De fet, la llei contra el racisme té més de 20 anys i poques persones han sigut condemnades per aquesta».

El Congrés tampoc contribueix a enfrontar la situació. L’Observatori Legislatiu Brasiler (OLB) ha informat que la Cambra de diputats ha actuat en els fets en contra de l’agenda de promoció de la igualtat racial entre els anys 2015 i 2018. L’abisme entre la paraula i els fets porta a dir a la poeta Tatiana Nascimento que al seu país «el dret a la mort natural» és a penes «un privilegi dels blancs».