La UE topa amb la realitat

El pla no es va aprovar, no apareix ni esmentat en les conclusions de la cimera i la qüestió sobre com s’ha de continuar finançant Ucraïna serà abordada de nou al desembre partint de les propostes d’"opcions" que presenti la Comissió Europea. Les conclusions de la cimera destaquen que la Unió Europea i els països que en són membres ja han proporcionat 177.500 milions a Ucraïna des del 2022.

El pla d’utilitzar els actius russos congelats planteja greus dubtes sobre la seva legalitat internacional i es basa en la idea que Rússia, una potència nuclear, serà derrotada en la guerra a Ucraïna i acceptarà pagar indemnitzacions multimilionàries al Govern de Kíiv per reparacions de guerra, en una mena de nou Tractat de Versalles. Això permetria a Ucraïna tornar el préstec de 140.000 milions i restituir els actius russos utilitzats.

El pla dissenyat per la Comissió Europea per utilitzar els actius russos amenaça la credibilitat de l’euro com a divisa de reserva internacional, ja que mostra que els actius es poden confiscar amb facilitat, i pot posar en perill l’estabilitat financera de l’eurozona si els tribunals internacionals exigeixen als països de la UE dipositaris d’aquests actius russos congelats la devolució d’aquestes abundants sumes de diners.

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha advertit reiteradament que la UE ha "de respectar les regles internacionals i la legislació internacional i que qualsevol contenciós legal sobre els actius russos congelats perjudicarà perillosament la credibilitat de l’euro, desincentivarà els inversors internacionals d’optar per actius en euros i serà potencialment nociu per a l’estabilitat financera de la zona euro.

Avisos de Lagarde

Lagarde va insistir en les advertències que va fer 6 d’octubre davant el comitè d’assumptes econòmics i financers del Parlament Europeu, on va remarcar que el BCE mirarà amb lupa si el que es proposa "està d’acord amb la legislació internacional i és compatible amb l’estabilitat financera". Lagarde va destacar especialment que la prioritat del BCE en aquesta qüestió és protegir els interessos de l’"estabilitat financera" de l’eurozona i "la fortalesa de l’euro" i que qualsevol decisió ha de tenir el suport de cadascun dels estats europeus on hi hagi actius russos congelats.

Els Estats Units i el Regne Unit, que sempre han buscat la manera de debilitar a l’euro com a divisa internacional, són uns promotors entusiastes de l’ús dels actius russos congelats a la UE per finançar Ucraïna. Paradoxalment, els Estats Units no han gosat mai utilitzar per a cap finalitat els actius financers d’altres països que han congelat al seu territori amb sancions, ni tan sols quan s’ha tractat d’estats pàries com l’Iran i Veneçuela.

Notícies relacionades

La candidata avalada pel Sinn Féin, favorita en les presidencials

Els Estats Units despleguenal Carib el seu portaavions més gran

Bèlgica, principal dipositari a la UE dels actius congelats russos, es va negar a acceptar en la cimera el pla de la Comissió Europea, llevat que tots els estats de la UE acceptessin mutualitzar els riscos i assumir conjuntament el cost d’una eventual decisió judicial de la devolució d’aquests fons a Rússia. La negativa dels altres líders europeus a assumir aquest possible cost va confirmar de manera implícita la poca confiança que tenen en la legalitat internacional del pla. Darrere de Bèlgica hi ha altres països, com França, que hi són reticents pels riscos que implica.

Les decisions sobre Ucraïna, a més, es van aprovar tan sols amb el suport de 26 estats membres, amb la negativa d’Hongria de subscriure-les. Com que es tracta de decisions de política exterior i de seguretat comuna, el Tractat de la UE estableix l’obligatorietat de la unanimitat o, com a mínim, d’una abstenció constructiva (títol V). El Tractat de la UE no preveu la figura legal de decisions a 26, de manera que aquests acords no comprometen la UE, sinó únicament els estats individuals que els subscriuen.