¿Què passa al Perú? La crisi del país andí, en tres claus

Fa diversos dies que el Perú acapara titulars de la premsa internacional pels seus disturbis i manifestacions. Aquest diumenge, després de dues jornades especialment violentes en les quals van perdre la vida dues persones i un centenar van resultar ferides, el país andí es va quedar sense president després de la renúncia de Manuel Merino tan sols cinc dies després d’assumir el poder, i també va quedar escapçat el Congrés per la dimissió dels membres de la seva directiva.

Renúncia de Merino

La renúncia de Merino va desencadenar una celebració als carrers peruans després de diverses jornades de protestes durament reprimides per la policia. «Vull fer de coneixement a tot el país que presento la meva renúncia irrevocable al càrrec de president de la República», va declarar per televisió el fugaç governant. Unes hores després va renunciar la junta directiva del Congrés, encapçalada per Luis Valdez, cosa que va deixar temporalment el país andí sense autoritats dels poders executiu i legislatiu.

A la nit, el Congrés no es va posar d’acord per elegir com a nova presidenta del Perú la legisladora esquerrana Rocío Silva Santisteban, que suposadament era una candidata de consens. Necessitava 60 vots i en va aconseguir només 42, amb 52 en contra i 25 abstencions.

Corrupció en el govern

Merino havia substituït dimarts el popular mandatari Martín Vizcarra, un dia després que aquest fos destituït pel Congrés per un cas de presumpta corrupció. El Congrés ha de designar un nou president que pacifiqui el país. Serà el tercer en menys d’una setmana, en una nació molt colpejada per la pandèmia del coronavirus i la recessió econòmica, que es va sumir en una crisi política després de la destitució de Vizcarra.

Merí, un centredretà de 59 anys, va dir que perquè no hi hagi «buit de poder», els 18 ministres que ell va juramentar dijous seguiran als seus llocs temporalment, tot i que pràcticament tots havien renunciat després de la repressió als manifestants de dissabte.

A penes Merino va anunciar la seva renúncia, els carrers de Lima es van omplir de manifestants que van colpejar cassoles i van cridar consignes en una bulliciosa celebració. «Ho hem aconseguit. ¿Us adoneu del que som capaços de fer?», va escriure a les xarxes socials el seleccionat peruà de futbol Renato Tapia.

L’exmandatari Vizcarra va celebrar la renúncia del president i va exhortar el Tribunal Constitucional a pronunciar-se al més aviat possible sobre la seva destitució del càrrec el passat 9 de novembre. «Ha sortit un dictadoret de palau», va dir a la premsa.

Repressió policial

Notícies relacionades

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

La fiscalia veu «conspiració» i la defensa de Trump ho anomena «democràcia»

Les manifestacions de dissabte van deixar dos morts i 94 ferits, segons responsables del Ministeri de Salut. Però la Coordinadora Nacional de Drets Humans va afirmar que els lesionats són 112 i va alertar que a més hi havia una desena de «desapareguts» durant les marxes.

La repressió d’aquestes protestes li va costar el poc recolzament polític que tenia Merino. El president del Congrés, Luis Valdez, va exigir la seva «renúncia immediata», afegint-se a la demanda que milers de manifestants feien des de dimarts. L’actuació policial ha sigut severament qüestionada per l’ONU i organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional, des que van començar les protestes dimarts, el dia que va assumir Merino.