L’OTAN afina el protocol contra les intrusions russes al seu espai aeri

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va confirmar ahir que la vigilància aèria reforçada de l’Aliança al seu flanc est actuarà de manera acurada. És a dir: no farà caure avions russos si penetren en espai aeri aliè, tret que calgui pel fet de considerar-los una clara amenaça. Es tractarà, en paraules de Rutte, d’"assegurar-nos que aquest avió és guiat acuradament fora del nostre espai aeri".

Es tracta de deixar definit un protocol previ al cas. En l’última reunió de caps de les forces aèries de l’Aliança Atlàntica, es va remarcar la inquietud per les violacions de l’espai aeri, no sense una altra inquietud per la necessitat d’unes noves regles clares d’actuació davant aquesta amenaça, així com l’adopció de mesures addicionals de defensa que encara no s’han estudiat des del punt de vista polític.

La Unió Europea no ha parlat, en realitat, de dissuasió: solament de pal·liar el cop que pot proporcionar Rússia... edificant un "mur de drons". L’opinió més estesa entre els caps militars de força aèria de l’Aliança és que l’OTAN necessita una "massa" drons com a oposició. I no solament com a mur, també com a força que pugui ser utilitzada en atac.

Drons

El Regne Unit lidera aquesta posició, i la clau es diu Octopus. Aquest és el nom del programa que els ministeris de defensa britànic i ucraïnès desenvolupen per a la fabricació massiva de drons d’atac i defensa. En tots els casos es tracta de drons de vol curt i capacitat FPV, dotats amb càmera per enviar imatges a l’operador. El seu objectiu és atacar les línies russes, també la rereguarda més immediata, i destruir en vol els Geran i els Gerbera russos... per guanyar també la batalla atacant més bé de preu.

D’altra banda, la ministra de Defensa, Margarita Robles i el mateix Rutte van treure ahir ferro a les amenaces llançades pel president dels EUA, Donald Trump, a Espanya pel fet de no gastar el 5% del PIB en defensa. Darrere les portes de la reunió del Consell de l’Atlàntic Nord celebrat ahir, Margarita Robles no va trobar retrets dels seus socis. La ministra va dir als altres 31 aliats que Espanya "és un aliat ferm, un aliat seriós, i el més important són els fets, i els fets són que els nostres soldats són a moltíssimes missions de l’OTAN i continuaran en aquestes missions, i que incrementem el nostre pressupost". Ara bé, "la prioritat en aquest moment és Ucraïna".

Notícies relacionades

Putin rep el president de Síria per primer cop després de la guerra

La manifestació propalestina de BCN acaba en aldarulls

Respecte a l’amenaça de pujada d’aranzels llançada per Trump contra Espanya, la Comissió Europea (CE) va assegurar ahir que respondrà "apropiadament per a qualsevol mesura" comercial contra un estat membre de la Unió Europea (UE), després de les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, d’imposar aranzels a Espanya pel fet de no apujar la despesa militar al 5% del PIB.

"Respondrem apropiadament, com sempre fem, a qualsevol mesura presa contra un o més dels nostres estats membre", va declarar el portaveu de la Comissió, Olof Gill. El portaveu va voler aclarir que la CE no sol fer comentaris sobre "escenaris hipotètics" com el plantejat per Trump en les seves declaracions. Però sí que va recordar que la política comercial és competència exclusiva de la Comissió Europea, que actua en nom de tots els estats membre del club comunitari. Aquesta circumstància també implica a la pràctica que un país tercer no pot imposar aranzels contra un únic estat membre de la UE.