Amnistia Internacional

La suposada violació de drets a les residències d'avis de Bèlgica, en el punt de mira

L'organització Amnistia Internacional publica un informe que relata l'abandonament d'aquest grup de risc durant el primer brot de la pandèmia de coronavirus

La suposada violació de drets a les residències d'avis de Bèlgica, en el punt de mira

Enric Fontcuberta

1
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Entre el passat 11 de març i el 23 d’octubre van morir a les residències d’avis de Bèlgica un total de 6.467 pacients i persones grans, cosa que suposa el 61,3% de totes les morts per coronavirus en un país amb una població d’11,5 milions de persones. Un informe publicat aquest dilluns per l’organització Amnistia Internacional, després de la investigació realitzada a Bèlgica en relació amb el primer brot de la pandèmia, denuncia l’«abandonament» que van patir i la violació dels seus drets humans bàsics.

«Dos terços de totes les persones mortes per Covid-19 a Bèlgica eren residents en residències d’avis i la majoria d’ells van morir a les residències i no a l’hospital. A causa del fracàs dels governs, moltes d’aquestes persones, i altres mortes per altres causes diferents a la Covid-19 durant el mateix període, van ser privades d’una mort digna», denuncia Amnistia Internacional, que alerta que la «incapacitat de l’estat» per remeiar les fallades estructurals del sector de les cures sanitàries ha contribuït a agreujar l’impacte de l’epidèmia.

Concretament, l’informe denuncia que les autoritats públiques, tot i que eren conscients dels riscos a què s’enfrontaven aquestes infraestructures, no van posar en marxa «mesures ràpides i suficients» per protegir els drets dels residents ni les estructures i que no va ser fins molt més tard quan es van emetre circulars sobre el trasllat de pacients de residències als hospitals. «Moltes persones es van sentir abandonades», conclou Amnistia Internacional apuntant a una violació del dret a la salut, a la vida i a la no-discriminació. 

Morts prematures

Notícies relacionades

La investigació també conclou que a l’inici de la pandèmia els centres per a avis es van veure sobrecarregats de tasques suplementàries, que habitualment recauen en mans dels hospitals, i que van haver d’operar amb personal, mitjans i fons «lamentablement insuficients». L’informe esmenta la falta d’equipaments de protecció individual i els tests de Covid-19 per al personal sanitari, cosa que hauria permès al virus «propagar-se en nombroses residències d’avis».

A això se suma la negativa al trasllat d’avis als hospitals. «Segons Metges sense Fronteres, només el 57% dels casos greus van poder ser traslladats a l’hospital durant la crisi davant el 86% precedent», assenyala l’informe, que denuncia també que «algunes persones grans van morir probablement de forma prematura a causa d’aquesta situació», assenyala el document que coincideix amb un augment de les queixes.