El Suprem dona senyals que deixarà sobreviure la reforma sanitària d'Obama

Per més que Donald Trump hagi aconseguit instal·lar tres jutges conservadors al Tribunal Suprem i solidificat una contundent majoria 6-3, l’alt tribunal pot no ser el seu ple aliat, almenys en un dels afanys del president i del Partit Republicà: tombar la llei de cura accessible, la reforma sanitària popularment coneguda com a ‘Obamacare’. Aquest dimarts, en una vista de dues hores en un cas plantejat per republicans contra aquesta norma, el president conservador del Suprem, John Roberts, i Brett Kavanaugh, un dels jutges nomenats per Trump, han donat senyals que s’aliaran amb els magistrats progressistes per deixar-la sobreviure.

El repte a l’‘Obamacare’ ha sigut una constant dels republicans des que es va aprovar el 2010. Trump va fer campanya el 2016 prometent, com feia anys que feia el partit, derogar-la i reemplaçar-la, tot i que sense oferir un pla concret sobre amb què substituir-la. El 2017 ja van aconseguir al Congrés desposseir-la del «mandat individual» que imposava una multa a qui no estigués assegurat. I no han desistit en el seu afany de desarticular-la, tot i que el buit d’alternatives amenaci de posar en perill la salut de milions i de sumir en el caos un sector que representa una sisena part de l’economia dels EUA.

Enmig d’una pandèmia

L’afany republicà s’ha mantingut fins i tot enmig de la pandèmia de coronavirus, quan els contagis han pujat el 8,6% l’última setmana i només dilluns es van detectar 118.000 nous casos. I arriba malgrat que tombar ara l’‘Obamacare’ podria deixar 20 milions de persones més sense assegurança als Estats Units, elevant un 70% la xifra actual de no assegurats. Entre els que el perdrien estan 12 milions de persones de baixos ingressos, que van entrar en la cobertura pública quan ‘Obamacare’ va expandir el programa de Medicaid.

Tombar la complexa llei tindria, no obstant, moltes més conseqüències. ’Obamacare’ va impedir a les companyies d’assegurances, per exemple, rebutjar o cobrar més als que havien tingut problemes mèdics previs, però sense la llei les pòlisses es podrien tornar a negar o encarir-se. I entre els afectats (fins a 135 milions de persones segons càlculs del Center for American Progress) hi hauria els qui han passat la Covid-19, més de 10 milions de nord-americans.

Sota la guillotina quedarien també des de colonoscòpies i control de natalitat gratuïts fins a preus rebaixats i controlats de medicaments per a gent gran o el termini que s’ha donat fins als 26 anys per mantenir-se en les assegurances de progenitors.

Tercer cas al Suprem

El Suprem, gràcies al vot de Roberts amb els progressistes, ja ha mantingut davant dos casos previs la constitucionalitat i vigència d’‘Obamacare’, en un d’ells identificant el mandat individual com un impost. I aquest dimarts escoltava els arguments sobre un altre cas que va néixer a partir del moment en què els republicans van aconseguir eliminar aquell mandat a la pràctica. Ho van fer en la reforma fiscal de Trump, en la qual van reduir a zero dòlars la multa que s’imposava a qui no s’assegurava.

Un total de 18 fiscals generals d’estats governats per republicans avalats per advocats de l’Administració Trump (on el Departament de Justícia ha deixat de defensar una llei nacional) van al·legar a partir d’aquell moment que ara que el mandat no comporta multa ja no pot ser tractat com un impost. Defensen que per això ha deixat de ser constitucional i suggereixen que si aquesta part d’‘Obamacare’ ho és també ho és tota la llei.

En la presentació d’arguments d’aquest dimarts, que com és norma per la pandèmia, es fa virtualment, Roberts i Kavanaugh han mostrat escepticisme sobre alguns dels arguments plantejats pels republicans. I tot i que la decisió del Suprem no s’espera fins a la primavera del 2021, les seves intervencions suggereixen que rebutjaran la idea que anul·lar una part de la llei obligui a anul·lar-la tota.

Notícies relacionades

Duggan, assessor d'Obama: "Els votants de Trump són els qui més es beneficien de l'Obamacare"

Trump assaboreix la seva primera gran victòria legislativa, la reforma fiscal

La sessió d’aquest dimarts ha centrat bona part de l’atenció del país. És el primer gran cas en el qual ja serveix a l’alt tribunal Amy Coney Barrett, la magistrada conservadora seleccionada per Trump, que en el passat ha mostrat el seu rebuig a l’‘Obamacare’.

També a la defensa d’‘Obamacare’ han dedicat una compareixença davant la premsa el president electe Joe Biden, i la vicepresidenta electa, Kamala Harris, que en el seu programa han plantejat ampliar la reforma d’Obama sumant-hi una iniciativa d’assegurances públiques. Biden ha denunciat el cas dels republicans com un «dels ideòlegs d’extrema dreta», ha recordat els forts percentatges de recolzament que té ‘Obamacare’ entre els ciutadans dels EUA i ha assegurat que l’accés a la salut «no necessita ser un tema partidista, és un tema humà». Harris, per la seva part, ha recordat horrors previs a ‘Obamacare’ (com que l’embaràs es considerés problema mèdic o que les pòlisses fossin més cares per a dones només pel fet de ser-ho) i ha assegurat que anul·lar la llei «ens portaria cap enrere».