ENTREVISTA AMB MARK DUGGAN

Duggan, assessor d'Obama: "Els votants de Trump són els qui més es beneficien de l'Obamacare"

Aquest economista va assessorar l'expresident dels EUA en el desenvolupament de la popular reforma sanitària

La llei ha cobert des del 2010 uns 20 milions de persones més, la majoria d'elles, pobres

undefined48493432 barcelona 05 05 2019 mark duggan   professor de la universit190607142043

undefined48493432 barcelona 05 05 2019 mark duggan professor de la universit190607142043 / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Ningú coneix la llei de protecció del pacient i cura assequible de la salut (en anglès, Affordable Care Act: ACA, per les seves sigles), però tothom sap què és si ens hi referim com l’'Obamacare'. El 2010, l’aleshores president dels EUA,Barack Obama, va aprovar aquesta reforma sanitària que obligava la majoria dels ciutadans a contractar una assegurança mèdica sota pena de multa fiscal. L’economista Mark Duggan (Boston, 1970), professor a la Universitat de Stanford, coneix bé la norma, perquè ha treballat com a assessor d’Obama en el seu desenvolupament. Duggan ha visitat recentment Barcelona per participar en un 'workshop' sobre despesa social de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB).

–¿Quin ha sigut, per a vostè, l’èxit principal de l’'Obamacare'?

–El sistema de salut dels Estats Units és mixt: inclou tant assegurances privades com públiques [predominen les primeres]. Abans de l’Obamacare, ja existia un programa d’assegurances públiques anomenat Medicaid per a les persones amb baixos ingressos i un altre anomenat Medicare per als majors de 65 anys. Uns 52 milions de persones abans de l’Obamacare no estaven assegurades, així que el que va fer la llei d’Obama va ser, d’una banda, expandir el Medicaid per als pobres i, de l’altra, donar la possibilitat de comprar una assegurança privada a la gent amb més ingressos que no tenia cobertura. Així que va augmentar la cobertura dels sistemes que ja existien i, alhora, va donar subsidis perquè els qui no estaven assegurats poguessin contractar una assegurança privada.

–¿Quantes persones se n’han beneficiat?

–Al voltant de 20 milions dels 52 que estaven sense cobertura el 2010. La major part han sigut persones amb baixos recursos que s’han beneficiat del Medicaid. Una altra minoria, a través dels subsidis, va poder contractar una assegurança privada. Aquesta va ser la primera gran victòria de l’Obamacare. La segona és que va parar el creixement de la despesa en salut –públic i privat–. Als EUA, la despesa sanitària per càpita és més gran que a qualsevol altre país i, abans del 2010, la despesa sanitària creixia molt ràpid. Amb l’Obamacare es va parar aquest creixement: la despesa no ha baixat, cert, però sí que ha parat la seva pujada. Es podia haver fet millor però, tot i així, ha sigut un gran progrés.

–¿Ha tingut un impacte en les desigualtats racials?

–Sí, perquè les minories són les que acostumen a no tenir assegurances. Els negres i els hispans s’han beneficiat molt d’aquesta llei. Els blancs, també, però els negres i els hispans, més. L’Obamacare no va eliminar les desigualtats, però les va reduir.

"Amb aquesta llei hi ha menys desnonaments: molta gent ja no ha d’elegir entre pagar els costos hospitalaris o el lloguer"

–¿Es va quedar a mig camí?

–Sí, és una llei que no està completa. El problema principal és que alguns estats han decidit no expandir el Medicaid. Califòrnia sí que ho va fer, però, per exemple, Texas, el segon estat més gran, no. Així que, si tu ets pobre a Texas, probablement no tinguis assegurança de salut. Aquesta és una de les raons per les quals l’Obamacare es va quedar curt. Als EUA encara hi ha 30 milions de persones que no tenen assegurança mèdica.

–Un dels objectius principals de Donald Trump és desmantellar l’Obamacare.

–Crec que seria negatiu derogar l’Obamacare perquè la ciutadania se n’ha beneficiat molt. Li’n posaré un exemple: la gent ara, amb aquesta llei, té menys possibilitats de ser desnonada. ¿Per què? Perquè abans de la reforma, la gent sense cobertura mèdica, si tenia alguna malaltia, havia de pagar elevats costos pels serveis hospitalaris. I en alguns casos, a causa d’això, no podia pagar el lloguer del seu pis i llavors era desnonada. Ara, com que hi ha cobertura sanitària, no ha de pagar aquests costos quan es posa malalta i la probabilitat que la facin fora per no poder pagar el lloguer és menor.

–Però Trump ha fet del desmantellament una bandera del seu Govern.

–Crec que políticament per a Trump no seria bo, perquè els estats que més s’han beneficiat de l’Obamacare són precisament aquells que l’han recolzat. Un estat com Nova York, per exemple, no se n’ha beneficiat gaire, però d’altres com Kentucky, Arkansas i Virginia Occidental, sí, i derogar la llei els perjudicaria. Així que crec que políticament seria dolent no només per al país, sinó també per a Trump i per als republicans.

–¿La ciutadania és conscient del valor de l’Obamacare?

–Alguna gent, sí. Passa una cosa curiosa: si preguntes a la gent si recolza l’Obamacare, alguna diu que no. Però, si li preguntes si recolza la llei de protecció al pacient i cura de salut assequible, llavors et diu que sí. A alguna gent simplement no li agrada Obama.

"Trump no aconseguirà desmantellar l’Obamacare: és massa popular. Ciutadania, municipis i estats en treuen profit"

–Però la llei sí que ha retrocedit amb Trump.

–Sí. Trump ha introduït alguns canvis que fan que funcioni pitjor. Per exemple, ara la gent té menys temps per firmar per obtenir una assegurança. El funcionament del sistema s’ha tornat més complicat.

–¿I creu que finalment aconseguirà desfer l’Obamacare?

–No. La llei és massa popular. Desmantellar l’Obamacare seria massa perillós. A més de la gent que se’n beneficia, hi ha estats i municipis que també treuen profit de la norma. Abans de l’Obamacare, si una persona pobra sense assegurança de salut anava a urgències, algú havia de pagar per ella. ¿Saps qui? Habitualment el govern local o l’estat. Ara hi ha uns diners federals que venen del govern central per cobrir aquestes persones. Si es talla aquests diners federals, els estats i municipis hauran de tornar a fer-se’n càrrec. Econòmicament causaria molt mal. Així que realment no crec que això ocorri mai, tot i que cert és que ha estat a prop.

–¿És "massa car", com esgrimeixen els republicans?

–Absolutament, no. I, encara que fos així, no crec que estigués justificat derogar la llei, perquè, en un país com els EUA, on sempre hi ha hagut moltes desigualtats, l’Obamacare està ajudant les classes mitjanes. Passa una altra cosa: Trump ha introduït molta incertesa en el sistema, una cosa que ha portat algunes companyies d’assegurances a retreure’s i decidir no participar en aquest projecte. Això, per exemple, sí que ha fet disminuir la competència... Però és un efecte de la inseguretat generada per Trump.

Notícies relacionades

–¿Té algun precedent l’Obamacare?

–Sí: és molt similar a un pla que va ser proposat pels republicans de The Heritage Foundation –molt conservadora– fa 20 anys. És molt similar a una llei que va aprovar a Massachusetts el republicà Mitt Randy, quan era governador. L’Obamacare dista molt de ser un sistema públic universal, sinó que es basa a donar cobertura a la gent més necessitada a través de les companyies d’assegurances privades.