La forta polarització marca el tancament de campanya per a la presidencials a Bolívia

Els bolivians acudiran aquest diumenge a les urnes enmig d’una polarització política que corre el perill de desbocar-se. A pocs dies de les eleccions generals ningú descarta la possibilitat que el Moviment al Socialisme (MAS), el partit d’Evo Morales, expulsat del poder després del cop d’Estat de novembre del 2019, s’imposi en la primera volta i recuperi el Govern de la mà del seu candidat Luis Arce. Aquest hipotètic desenllaç electoral ve acompanyat d’amanezas, ‘fake news’ i cants de sirena als militars, que van ser decisius, en la destitució de Morales.

Per vèncer en la primera volta, el partit guanyador ha d’obtenir almenys el 40% dels sufragis i una distància de 10 punts respecte al seu immediat rival. L’última enquesta dels canals privats de televisió Unitel i Bolivisión indiquen que Arce arribaria al 42,2% dels vots vàlids. L’expresident interí Carlos Mesa (2003-05), l’abanderat de l’aliança Comunitat Ciutadana (CC), obtindria el 33,1% de les paperetes.

Si es donessin aquests resultats seria necessària una segona volta –a celebrar el 9 de novembre–, fet que complicaria els plans d’Arce i el seu partit. No obstant, aquest sondeig no ha tingut en compte tres factors que poden afavorir Arce: el vot rural i de la immigració boliviana a l’Argentina, històricament simpatitzant de Morales, així com el desprestigi del Govern de facto que encapçala Jeanine Áñez.

A això cal afegir-hi un 12% d’indecisos que, segons alguns analistes, oculten la seva preferència per Arce. Tenen por de represàlies que estan a l’ordre del dia. «Si volen aprovar aquesta assignatura, tots han d’enviar-me una fotografia de la seva papereta de votació. Els que votin pel MAS seran suspesos», va amenaçar els estudiants un professor de la Universitat Aquino Bolívia (Udabol). El cas ha creat gran indignació al país i s’ha convertit en un escàndol públic.

Tancament de campanya

Tant Arce, a qui acompanya en la seva candidatura com a número dos, David Choquehuanca, exministre d’Exteriors de Morales, com Mesa, i el seu candidat a vicepresident Gustavo Pedraza, van tancar les seves campanyes a Santa Cruz de la Sierra, la regió més rica del país i en general inclinada cap a la dreta.  «Ens n’anirem després dels cinc anys, però deixarem un MAS renovat perquè continuï el procés fins a l’eternitat», ha promès Arce. El desig de perpetuació de Morales va costar molt car políticament a l’expresident i el seu marmessor no vol ensopegar amb la mateixa pedra.

Mesa, per la seva banda, ha agitat el fantasma del retorn de l’expresident, asilat a l’Argentina. «Cal dir no a Morales. Que l’autòcrata no es confongui, si torna a Bolívia serà per retre comptes, i això depèn del teu vot». Mesa es presenta com l’únic que pot frenar la tornada del MAS.

L’actual presidenta, Jeanine Áñez, i el conservador Jorge Quiroga, van sortir de la cursa electoral per evitar la dispersió del vot anti-Morales. Però, de moment, Mesa no ha aconseguit el suport de totes aquestes forces polítiques. L’ultradretà Luis Fernando Camacho, el dirigent de Santa Cruz que es va convertir el 2019 en un dels artífexs de l’enderrocament de Morales, ocupa el tercer lloc i les enquestes, amb un 16,7%, d’adhesions. Però ‘el Macho’ Camacho de moment no ha renunciat a competir. El ministre de l’Interior, Arturo Murillo, li ha retret que «no s’adona de la magnitud» del que hi ha en joc.

Llenguatge de guerra

En aquest context d’alta tensió i enfrontament, el ministre de Justícia, Álvaro Coimbra, ha advertit que si el MAS gana aquest diumenge sortirà «a matar gent». Áñez, per la seva banda, va aprofitar un aniversari de l’Exèrcit de l’Aire per destacar que les Forces Armades van contribuir a la caiguda de Morales. «Van dir no a la dictadura, i aquest va ser el final d’un llarg i terrible període d’autoritarisme populista».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Áñez també va encapçalar un «acte de desgreuge» als militars que van executar el 9 d’octubre de 1967 el guerriller argentinocubà Ernesto Che Guevara. «Felicitats per la derrota de l’invasor comunista», els va dir a aquests soldats, avui septuagenaris, però amb la mirada posada en el present electoral. No en va, ella va ressaltar que, al propiciar la dimissió de Morales, els homes d’armes «van entrar en aquesta categoria honrosa de militars de l’Amèrica Llatina que es van convertir en impulsors de la democràcia».

Alguns analistes es pregunten quin paper jugarà Áñez en els comicis de diumenge i si tant ella com el front anti-MAS respectaran un eventual triomf d’Arce. En tot cas, i per si de cas, el MAS ja ha anunciat que tindrà el seu propi recompte de vots. La nit de diumenge no serà tranquil·la.