Videoconferència de donants al rescat del Líban

França i l'ONU lideren una cimera per coordinar l'enviament d'ajuda massiva i urgent per fer front a la crisi que viu el país, agreujada després de l'explosió de Beirut

A boy sweeps rubbish at Martyrs’ Square after last night protests following Tuesday’s blast, in Beirut, Lebanon August 9, 2020. REUTERS/Hannah McKay

A boy sweeps rubbish at Martyrs’ Square after last night protests following Tuesday’s blast, in Beirut, Lebanon August 9, 2020. REUTERS/Hannah McKay / HANNAH MCKAY (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
AFP

Donants internacionals, com França, els Estats Units, la Xina, Rússia o Egipte, entre altres, es reuneixen aquest diumenge en una videoconferència de suport al Líban, mortificat per una enorme explosió que ha deixat mort i devastació a Beirut i per la greu crisi econòmica i social, agreujada per la pandèmia del coronavirus.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat unitat i una acció internacional coordinada. De moment, Espanya enviarà un carregament d’ajuda d’emergència al Líban dimarts vinent, que sortirà de la base aèria de Saragossa. Sánchez ha recordat també que Espanya està especialment implicada amb l’estabilitat al Líban i a tota la regió a través de la UNIFIL, ja que és el segon contribuent de tropes a la missió de manteniment de la pau a la zona.

 

La reunió, organitzada per l’ONU i França, ha començat a les 14.00 hores i marca el principi d’una «iniciativa urgent i d’esperança per al futur» del país, segons ha remarcat l’Elisi. El president francès, Emmanuel Macron, primer dirigent estranger en visitar la capital libanesa després de l’explosió, dijous ja va prometre una ajuda ràpida i massiva de la comunitat internacional.

El president dels EUA, Donald Trump, dissabte va anunciar en un tuit que participaria en la reunió. «¡Tothom vol ajudar!», va afegir, esmentant que havia parlat amb Macron.

També hi participen els estats àrabs del Golf, com l’Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. També hi assisteixen les institucions europees per mobilitzar ajuda. Mentre que l’Iran, país que exerceix una enorme influència en el Líban a través del grup xiïta Hezbol·là, «no ha expressat la seva voluntat de participar», ha confirmat la presidència francesa. Israel, país amb què el Líban no manté relacions diplomàtiques, no hi participa, però després de l’explosió va oferir la seva ajuda. 

Primers enviaments d’ajuda

Els col·laboradors de Macron no han volgut avançar la quantitat que podria acordar-se diumenge, però l’ONU ha estimat que només el cost de les necessitats sanitàries ascendeix a 85 milions de dòlars.

De moment, el titular d’Afers Exteriors d’Alemanya, Heiko Maas, ha avançat que Berlín destinarà deu milions d’euros addicionals en concepte d’ajuda immediata al Líban.

I França ha posat en marxa un pont aeri i marítim per transportar ajuda mèdica i alimentària. Seran més de 18 tones de medicaments, equipament sanitari i vacunes i unes 663 tones de productes, racions i complements alimentaris. El Ministeri d’Exteriors francès ha avançat que en els pròxims dies és possible que s’enviïn 20.000 tones de blat i 20.000 més de farina i ha detallat que s’està en contacte amb les autoritats libaneses i les Nacions Unides per identificar les necessitats sobre el terreny.

L’objectiu immediat «és atendre les necessitats d’emergència del Líban, en condicions que permetin que l’ajuda vagi directament a la població», ha explicat l’Elisi, que cita la «consolidació d’edificis fets malbé, ajuda mèdica d’emergència, ajuda alimentària i la restauració d’hospitals i escoles». Se seguirà «la metodologia» de les organitzacions internacionals per «no emetre un xec en blanc al govern libanès», ha afegit França.

L’enèsima catàstrofe

L’explosió a Beirut, aparentment causada per l’emmagatzemament de milers de tones de nitrat d’amoni en un dipòsit del port, és l’enèsima catàstrofe que ha caigut sobre el Líban. Fa mesos que el país està sumit en una crisi econòmica molt greu, marcada per una depreciació sense precedents de la moneda, hiperinflació, acomiadaments massius i dràstiques restriccions bancàries.

Dissabte milers de manifestants es van congregar al centre de la ciutat. Encapçalats per oficials jubilats, van irrompre a la seu del ministeri de Relacions Exteriors, proclamant-lo «quarter general de la revolució». Les protestes van deixar un balanç d’un policia mort i més de 700 ferits.

Notícies relacionades

Aquest dissabte el primer ministre del Líban, Hassan Diab, va proposar anticipar les eleccions parlamentàries, assumint que «l’explosió que va sacsejar el port es va produir a causa de la corrupció». «Estic preparat per assumir la responsabilitat del Govern durant els dos pròxims mesos, fins que tots els partits acordin la pròxima fase a seguir, i dilluns convocaré el Consell de Ministres per organitzar aquestes eleccions anticipades», va anunciar.

França ha assenyalat que aquestes manifestacions «mostren l’exasperació, l’angoixa de la població, la necessitat que les coses canviïn». Divendres el president libanès, Michel Aoun, va rebutjar una investigació internacional sobre l’explosió al port de Beirut, que va dir que va poder haver sigut causada per negligència o per un míssil.