tragèdia el Líban

La gana i la ràbia amenacen Beirut

La pèrdua de la sitja de gra més gran de tot el país accelera l'emergència alimentària al Líban

Diverses agències de l'ONU alerten del drama humanitari en educació, sanitat i resposta a la Covid

zentauroepp54397698 topshot   a woman stands in the rubble in her damaged house 200807174253

zentauroepp54397698 topshot a woman stands in the rubble in her damaged house 200807174253 / MARWAN TAHTAH

4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Les restes del port beirutí es barregen amb els quilos de gra que van volar pels aires aquest dimarts. L’emergència alimentària plana sobre un Líban ja malmès per l’explosió de 2.750 tones de nitrat d’amoni emmagatzemades al port sense les mesures de seguretat adequades. Només la ràbia alimenta un Líban que importa el 85% de les seves necessitats alimentàries. Pocs creuen les paraules del president, Michel Aoun, que no descarta «la possibilitat d’una interferència externa via coet, bomba o un altre acte» unit a la negligència com a causes de l’explosió. Dijous a la nit els manifestants concentrats a les portes del Parlament van ser dispersats per les forces policials amb gas lacrimogen. 

«Quan vam veure les sitges, ens va entrar el pànic», reconeix Hassan Bou Habib, director executiu de la cadena Wooden Bakery. L’explosió va malmetre unes 15.000 tones de blat, blat de moro i ordi emmagatzemades a prop del port. Al seu pas també es va emportar un molí farinaire pròxim. La destrucció de les sitges, capaces d’acollir 120.000 tones de cereals, és una altra de les malediccions imposades al poble libanès. «El pa és l’únic que pot satisfer els pobres: no ens asseiem a menjar un bistec amb forquilla i ganivet», explica un empleat, Haïdar Moussaoui. 

Mentre el poble aixeca els carrers, el president Aoun es retracta i posa en dubte la negligència del seu Govern. «La causa encara està per determinar», ha dit un mitjà local assenyalant que podria haver sigut un accident o una «interferència externa». Aquesta tarda, el líder del moviment libanès xiïta Hezbol·là, Hassan Nasralà, ha negat «categòricament«que la seva organització tingués un «magatzem d’armes» al port de Beirut, com ha circulat en alguns mitjans de comunicació.

Davant l’absència d’un rostre per col·locar en la diana com a culpable, desenes de persones es van mobilitzar durant la nit de dijous a les portes del Parlament. Els manifestants exigien alguna roda de premsa, alguna autoritat que donés explicacions, que els guiés en la reconstrucció. La resposta van ser gasos lacrimògens per part de les forces policials, que van causar alguns ferits i van augmentar encara més la tensió. 

Pèrdua d’infrastructura

El drama humanitari que pobla cada cantonada de la ja llunyana vibrant Beirut pren diferents formes. La primera rugeix des dels seus estómacs. La pèrdua de la infraestructura del port per on entren gran part de les importacions força la ciutadania a dependre de magatzems privats per comprar el gra. L’única sitja que els emmagatzemava fins ara es trobava també a prop del mar. Molts lamenten, després de l’explosió, que els plans per construir una altra sitja de grans al segon port del país, Trípoli, s’arxivessin fa anys per falta de fons, segons la representant de l’Agència de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

«Res es compara amb el port de Beirut, on el gra es descarregava dels barcos o es treia de les sitges les 24 hores del dia», lamenta Moussa Khoury, un empresari agrícola que va administrar l’emmagatzemament de grans de Beirut el 2014. «Els ports de Trípoli [al nord] i Sidó [al sud] són més petits, cosa que significa que la descàrrega serà més llarga i costosa» i podria afectar el preu del pa, constata Khoury. La Comissió Europea ha anunciat la reunió de la conferència de donants organitzada per França aquest diumenge per mobilitzar un contingent d’ajuda humanitària d’emergència. 

El recolzament internacional ha començat a arribar a Beirut. Primer ha sigut Rússia, que està col·laborant en els ajuts de rescat al port. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat una ajuda de 15 milions de dòlars després d’haver lamentat la destrucció de 17 contenidors amb material mèdic emmagatzemats al port com la seva resposta a la pandèmia de la Covid-19. També ha mostrat alarma per les més de 300.000 persones que s’han quedat sense llar a causa de l’explosió, factor que podria facilitar la transmissió del coronavirus. 

Destrucció d’hospitals

Notícies relacionades

Una altra terrible cara del drama humanitari és la destrucció d’hospitals pròxims al port. Cinc hospitals a l’àrea no estan funcionant o funcionen parcialment, segons diverses agències de l’ONU. Al voltant d’uns 500 llits hospitalaris s’han perdut en un país que havia decretat un nou semiconfinament el matí de l’explosió davant l’augment dels casos de coronavirus. Des de l’Unicef, han lamentat els danys causats a 120 escoles de Beirut i zones veïnes, que afecten uns 55.000 nens, i la pèrdua de les seves cases, que afecta entre 80.000 i 100.000 menors.  

Mentre els libanesos es preparen per a una gran manifestació per a aquest dissabte, els Estats Units també han anunciat la donació de 17 milions de dòlars com a primera resposta al desastre. «En la mesura que la ciutat i el país es reconstrueixi, serà més important que mai la necessitat de protegir els drets dels més pobres i vulnerables a través de la reforma i l’acció col·lectiva», ha anunciat Ruper Colville de la Oficina de l’ONU per als Drets Humans. El drama humanitari també té rostre de refugiat al segon país del món, després de Turquia, que acull un nombre més elevat de refugiats sirians, amb més de 900.000. Molts d’ells vivien a les zones més afectades per l’ona expansiva, tot i que encara no hi ha xifres exactes de quants d’ells es van veure afectats. 

Temes:

Líban