La Xina llança la seva primera missió a Mart

La Xina ja està rumb a Mart. Aquest dijous, l’agència espacial asiàtica ha llançat la missió Tianwen-1, que, prenent el nom d’un poema tradicional, surt de la Terra per respondre a les ‘Preguntes celestials’ sobre els misteris del cosmos. El llançament, tot i que anunciat, no ha sigut retransmès en directe. Segons reporten els mitjans locals, centenars de persones s’han reunit als voltants de la plataforma de llançament de Wenchang, a l’illa xinesa de Hainan, per presenciar l’esdeveniment. Per això les imatges de l’esdeveniment són tremoloses. I per això s’ha fet esperar la confirmació de l’enlairament, remesa des del ‘China Daily’ una vegada la nau havia partit amb èxit. 

Es tracta de la primera missió xinesa a Mart. Però no només això. També es tracta d’una missió que, si s’aconsegueix, complirà diverses fites de cop. La nau orbitarà el planeta vermell. Hi aterrarà. Desplegarà un rover dotat de fins a 13 instruments científics a bord per explorar el terreny. I, mentrestant, mantindrà un orbitador explorant, des de dalt, el terra marcià. Tot en una sola missió. «Si s’aconsegueix, suposarà un gran avenç tècnic», argumenten els investigadors involucrats en el projecte en la revista ‘Nature Astronomy’. Mai ningú havia aconseguit ratllar tots aquests ítems d’una sola vegada. I molt menys en solitari. 

La Tianwen-1 té previst arribar a Mart el febrer del 2021. Allà, abans o després, es trobarà amb les altres missions que en aquests dies s’enlairen des del planeta Terra. L’orbitador ‘Hope’ dels Emirats Àrabs, llançat aquest dilluns. I la missió ‘Perseverance’ de la NASA, que sortirà la setmana que ve. La confluència d’aquests projectes no és casual. Les agències espacials aprofiten en aquests dies el breu període en què la Terra i Mart estan més a prop del que és habitual per dirigir-se al planeta vermell, una cosa que té lloc cada 26 mesos aproximadament. Ara mateix, els planetes estan a uns 55 milions de quilòmetres. Tan ‘a prop’ com l’equivalent a 5.000 viatges d’anada i tornada entre París i Nova York. 

La conquesta del planeta vermell

Notícies relacionades

Una resplendor verda envolta l'atmosfera de Mart

Mart perd aigua més ràpid de com s'esperava

Ara que la carrera cap al planeta vermell es reactiva, després de dècades estancada, ressorgeixen les rivalitats polítiques entre nacions. La conquesta de l’espai exterior, de fet, es va plantejar des del principi com una competició científica, tecnològica i geopolítica. Durant la guerra freda, el joc era entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Ara, la rivalitat se centra entre altres jugadors. Europa té les seves pròpies ambicions espacials. Igual que l’Índia, Israel, el Japó, els Estats Units i la Xina. Aquesta última, no obstant, aposta per continuar el seu camí en solitari.

L’allunatge de la Xina al costat fosc de la Lluna, aconseguida a principis del 2019, va sorprendre el món, perquè, fins aleshores, ningú sabia que hi havia una missió en curs. Ara que el país asiàtic es disposa a trepitjar el terra marcià, els científics responsables de la missió auguren diferents assoliments. Sent pragmàtics, s’espera que «la Tianwen-1 sigui la missió més completa per investigar la morfologia, la geologia, la mineralogia, l’ambient espacial i la distribució del terra i el gel d’aigua a Mart». Però, mirant ja cap a les estrelles, les esperances són que «Mart ofereixi una oportunitat substancial i pragmàtica per respondre preguntes clau sobre l’existència de vida extraterrestre, l’origen i l’evolució del sistema solar i explorar la possibilitat d’instal·lar-hi hàbitats humans».