Els països 'frugals' mantindran l'aliança per fer front a l'eix París-Berlín

Consolidats després del pols que van mantenir amb els socis més grans de la Unió Europea (UE) en la maratoniana cimera acabada avui, els països autodenominats «frugals» es disposen a continuar la seva cooperació en el futur, com a nou contrapès a l’eix París-Berlín després del ‘brexit’.

Així de clar ho ha deixat aquest dimarts el canceller federal d’Àustria, el conservador Sebastian Kurz, al qualificar de «bastant històrica» la formació d’aquest grup, integrat pel seu país, Holanda, Suècia i Dinamarca, i al qual després es va unir Finlàndia. «La cooperació dels ‘frugals’ no ha acabat avui, sinó que continuarà», ha assegurat el cap del Govern de la república alpina des de Brussel·les, informa l’agència austríaca APA.

«Aquest és el punt més important, perquè crec que és bastant històric», ha dit Kurz al ressaltar els resultats més rellevants de la cimera que va aconseguir fixar el pressupost plurianual comunitari i un inèdit rescat financer de la crisi causada per la pandèmia del coronavirus.

Arques comunitàries

Tot i que són països més aviat «petits», els «frugals», liderats per Holanda, són contribuents nets a les arques comunitàries i, com a tals, han fet sentir el seu pes en les quatre jornades de negociacions difícils que han precedit l’acord segellat aquesta matinada.

Van ser els més reticents a la proposta inicial del president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, i van aconseguir importants concessions, com retallar el volum d’ajuts directes als socis més afectats per la pandèmia, un control més gran dels ajuts i augmentar els descomptes a les seves aportacions al pressupost.

Per a Kurz, la formació del grup i la seva intenció de seguir «cooperant en qüestions financeres i altres assumptes» és «rellevant per a l’equilibri de poder a la UE, però no és gens indecent, sinó molt positiu per a nosaltres». El dirigent austríac es va congratular que Àustria, com a país petit, hagi pogut així «ocupar un seient central a la taula de negociacions» i fer valer interessos i idees «en una mesura que d’una altra manera hagués sigut impossible».

«Està clar que a la UE els grans Estats, Alemanya i França, marquen la pauta», sobretot després de la sortida del Regne Unit de la UE, i que els socis menors ho tenen més «difícil», ha ressaltat. Kurz ha recordat també que ja abans, després de les onades d’ampliació del club comunitari, s’havia tornat més difícil la presa de decisions, ja que requereix negociar amb 27 Estats amb diferents interessos.

Estats molt grans

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Per a Kurz, la formació de grups és una conseqüència normal d’aquestes transformacions. «L’equilibri de poder ha canviat massivament com a resultat de la retirada del Regne Unit», ha afirmat el canceller federal. En lloc de tres Estats molt grans, ara només estan Alemanya i França, ha insistit. Ha recordat també que a l’est ha sorgit «un grup fort», el de Visegrad –Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia–, mentre que «els països del sud tradicionalment s’han coordinat sempre bé quan es tracta de diners».

«Els ‘frugals’ s’han mantingut units lleialment i fermament fins al final», malgrat que hi ha hagut intents de dividir-los i debilitar-los, ha comentat el líder del Partit Popular Austríac (ÖVP). Els últims dies han demostrat que, junts, els països més petits també poden «aportar molt pes» i aconseguir resultats de negociació «que d’una altra manera haurien semblat impensables», ha conclòs el mandatari.