Unes 20.000 persones es manifesten a París contra la violència policial

«Sense justícia, no hi ha pau!». Va ser un dels múltiples crits llançats aquest dimarts a la nit davant el Tribunal Judicial de París, on, malgrat la prohibició de la prefectura a causa de l’alerta sanitària, es van concentrar unes 20.000 persones, majoritàriament joves i adolescents, per protestar contra la violència policial. 

La manifestació havia sigut convocada a través de les xarxes socials pel col·lectiu que exigeix saber la veritat sobre Adama Traoré, un jove negre de 24 anys que va morir el 19 de juliol del 2016 al terra de la comissaria de policia de Persan, a la perifèria nord de París, després d’una brutal detenció mitjançant la controvertida tècnica del placatge abdominal.

«El meu germà va morir el dia del seu aniversari. Es va posar la gorra, la camisa de flors, va agafar la bici i va sortir a fer un volt. Però a França un negre no pot fer un volt en bici», va recordar davant de la multitud amuntegada al tribunal Assa Traoré, germana del mort i capdavantera de la lluita contra la violència policial a França.

Unint les reivindicacions a les dels centenars de milers de persones que a Minneapolis i altres ciutats dels Estats Units expressen la seva ràbia per la mort de l’afroamericà George Floyd, nombroses pancartes portaven escrit «BLM» («Black lives matter», les vides dels negres importen)  o «I can’t breathe» (no puc respirar), paraules que tant George Floyd com Adama Traoré van pronunciar abans de morir.

Hi havia també referències a Eric Garner, mort a Nova York el 2014 o a Zyed i Bouna, els adolescents electrocutats a Clichy-sous-Bois després d’una persecució policial el 2005. La seva mort va desencadenar una revolta sense precedents en la ‘banlieue’ francesa.

Assa Traoré va anomenar Ibrahima Bah, Gaye Camara, Babacar Gueye o Angelo Garand, tots morts a França els últims cinc anys per la brutalitat de les forces de l’ordre. «No és el combat de la família Traoré, és el vostre combat. Avui, quan lluitem per George Floyd, lluitem per Adama Traoré», va prosseguir la germana.

Nou informe pericial

La protesta coincideix amb la publicació d’un nou informe pericial encarregat per la família Traoré que contradiu una anterior versió judicial que exonerava els gendarmes de tota responsabilitat sobre el que va passar a Adama Traoré. 

Segons el peritatge independent realitzat per un metge especialista en malalties sistèmiques, la mort del jove es va deure a una síndrome per asfíxia a causa d’un placatge abdominal.

És la tesi que des del principi defensa la família i que desmunta les conclusions d’un informe mèdic previ, ordenat pels jutges d’instrucció encarregats del cas, que parla d’una fallida cardíaca atribuïble a l’associació de diversos elements i «a un context d’estrès, esforç físic i elevada concentració de cànnabis».

Aldarulls a l’acabar la manifestació

Després de dues hores de manifestació pacífica la cosa va degenerar i a mesura que els participants en la protesta abandonaven la plaça van fer la seva aparició els gasos lacrimògens i alguns radicals que van convertir bicicletes, patinets, motos i papereres en barricades en flames.

Van saltar pels aires vidres de marquesines d’autobús i aparadors de comerços mentre les terrasses dels cafès que havien obert al públic després d’un llarg confinament van tornar a tancar per evitar destrosses. Hi va haver 18 persones detingudes.

El ministre de l’Interior, Christophe Castaner, va advertir en el seu compte de Twitter que «la violència no té lloc en democràcia». «Res justifica els excessos produïts aquesta nit a París, quan les reunions a l’espai públic estan prohibides per protegir la salut de tothom», va escriure. A Marsella, Lilla i Lió es van produir concentracions similars per reclamar justícia davant els abusos policials.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Per la seva banda, la portaveu governamental, Sibeth Ndiaye, ha rebutjat el paral·lelisme que intenta establir la família Taoré entre el seu cas i el de l’afroamericà Floyd. Segons el seu parer, la situació francesa no és comparable amb la dels Estats Units, ni des del punt de vista històric ni des del social.

«No hi ha violència d’Estat al nostre país. Quan les forces de l’ordre cometen una falta hi ha una investigació i en el seu cas una sanció si es confirma el delicte», ha explicat.