Les restriccions d'aigua dificulten la lluita contra la pandèmia a Veneçuela

Alguns especialistes asseguren que les ciutats veneçolanes consumeixen entre el 30% i el 50% menys d’aigua que fa dues dècades. Es pregunten com és possible que els embassaments estiguin plens i les ciutats passin set. L’any passat, l’Observatori Veneçolà de Conflictivitat Social va detectar 1.777 mobilitzacions  per aquest problema. Llavors, Nicolás Maduro va demanar a la població «emmagatzemar, acumular, estalviar» aigua en «grans ‘pipotes’, grans tancs» o en petits recipients. La falta del líquid essencial, va assegurar, era part dels atacs promoguts des dels Estats Units contra la infraestructura elèctrica.

Sense aigua en plena pandèmia

En aquestes circumstàncies, l’aigua, com s’esperava, és un aliat esporàdic en la lluita contra la Covid-19. El 14 de maig passat es va informar de talls d’aigua en una de les estacions de bombatge de l’estat de Miranda. El ministre de l’Interior, Justícia i Pau, Néstor Reverol, va dir que hi havia hagut un atac terrorista. El Govern proveeix els barris a través d’enormes camions cisterna procedents de la Xina.

Gairebé 300 unitats circulen pel país i se n’adquiriran unes altres 700. A Petare, un dels barris més populars de la capital, els seus habitants van trencar les regles de l’aïllament i es van aglomerar amb galledes i barrils al voltant del tanc amb rodes. L’escassetat afecta tots els sectors socials. La diputada de l’estat de Zulia, Nora Bracho, presidenta de la Comissió d’Administració i Serveis del Parlament, va calcular que si es volgués proveir només la capital es necessitarien 36.000 «supercisternes» diàries.

Notícies relacionades

Enmig d'una nova apagada, Veneçuela acusa els EUA i Colòmbia de voler assassinar Maduro

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

Fa un any, una enquesta de l’Observatori Veneçolà de Serveis Públics consignava que un 23% de les persones deien tenir «sempre» aigua. A l’avaluar l’impacte del coronavirus al país, l’Assemblea Nacional (AN), que respon al diputat Juan Guaidó, acaba d’assegurar que només un 4% de la població té una provisió normal. De vegades, quan l’aigua torna, falta pressió perquè s’omplin els tancs.

En altres ocasions surt de l’aixeta amb un sutge marró i obliga a bullir-la. Llavors, cal comprar-la. Vuit milions de persones perceben entre el salari mínim i el bo alimentari de 800.000 bolívars, uns quatre dòlars. Una caixa de 40 ampolles petites d’aigua mineral s’aconsegueix per 20 dòlars. Un filtre potabilitzador  costa 13 dòlars. Un bidó buit i utilitzat, tres dòlars. Moltes persones els utilitzen també per a la provisió de gasolina. Tot el líquid es cotitza a l’alça.