Creixen les acusacions de neteja ètnica de tribus no àrabs al Sudan

Plaça estratègica i vital

Al-Fashir era l’ultima capital de la regió de Darfur controlada per les forces de l’Exèrcit sudanès que comanda el general Abdel Fattah al-Burhan. Una plaça estratègica vital per les seves connexions logístiques i rutes de subministrament amb la capital (Khartum) i la resta de Darfur. També era una ciutat multiètnica en un conflicte que va començar l’abril del 2023 com una lluita pel poder entre militars, però que també té components ètnics.

A Al-Fashir, la majoria de la població, unes 260.000 persones segons estimacions de l’agost, pertany a tribus africanes no àrabs, minoritàries al país. I els conqueridors, les milícies paramilitars de les Forces de Suport Ràpid (RSF, per les sigles en anglès) de Mohamed Hamdan Dagalo, conegut com a Hamedti, tenen una llarga història de violència ètnica.

"Aquestes són les mateixes forces que van perpetrar el genocidi a Darfur fa 20 anys. No són els successors de les milícies Janjaweed; són els mateixos Janjaweed", assenyala categòricament Hassan referint-se a les milícies àrabs que aleshores van escampar el terror a la regió. Durant aquells anys, amb el suport de l’avui expresident Omar al-Bashir, perseguit per la justícia internacional.

Des de l’entrada a Al-Fashir dels paramilitars de Hemedti, les evidències d’atrocitats s’acumulen. Algunes han sigut documentades pels mateixos pistolers de l’RSF com a trofeus de guerra i publicades a les xarxes. En un dels vídeos, recollit per Sudan War Monitor, s’hi veuen homes armats amb material militar pentinant una mena de trinxera o fossa comuna plena de cadàvers i rematant els que encara són vius. En un altre, un paramilitar fa broma amb dos homes agenollats, els demana si saben qui és i, quan contesten, els diu que no té temps per a aquestes coses i els dispara a boca de canó.

"Els pacients que han arribat als nostres punts d’atenció ens parlen d’assassinats massius, tortura i segrestos a canvi de diners, atrocitats motivades per qüestions ètniques", assegura Natalia Romero, portaveu de Metges sense Fronteres (MSF) al Sudan. L’organització gestiona un hospital a Tawila, on també ha instal·lat un servei mèdic a l’entrada de la població per atendre els desplaçats. A uns 60 quilòmetres d’Al-Fashir, Tawila és actualment el principal refugi per als que aconsegueixen fugir de la ciutat.

"Costa molt sortir d’Al-Fashir. El preu a què t’exposes és la teva pròpia vida", confirma la seva companya Myriam Laroussi, coordinadora d’emergències de MSF al país. "Els desplaçats ens expliquen que alguns són tirotejats pel camí, torturats o segrestats. La mena de lesions que veiem a Tawila s’ajusta molt a aquests testimonis. Les principals ferides són per trets, i també per fractures i altres lesions derivades de pallisses i tortures", assenyala.

Casa per casa

Notícies relacionades

Trump s’obre a permetre que Hongria continuï comprant petroli i gas rus

Un mal clima

Els paramilitars de les Forces de Suport Ràpid també han anat casa per casa. I alguns dels seus membres han confirmat a Sudan War Monitor que la cacera contra alguns grups ètnics es va planejar amb temps. L’organització estima que hi ha unes 7.000 persones que haurien sigut assassinades des de la presa d’Al-Fashir.

Són unes conclusions semblants a les del Laboratori d’Investigació Humanitària de la Universitat Yale, que es recolza en imatges per satèl·lits, anàlisis de vídeo i testimonis sobre el terreny. "Sembla haver-hi un procés sistemàtic i intencional de neteja ètnica de les comunitats indígenes no àrabs Fur, Zaghawa i Berti", va dir aquesta setmana. Aquests mateixos paramilitars, finançats i armats pels Emirats Àrabs segons diverses fonts, ja van ser acusats de matar 15.000 civils d’ètnies no àrabs principalment a Geneina, la capital de Darfur Occidental, des de començaments de la guerra. Els EUA van descriure aquests fets com un "genocidi". De moment no s’entreveu el final dels horrors al Sudan.