Les protestes per l'assassinat d'un afroamericà a Minneapolis s'estenen pels EUA

Poques coses donen tanta continuïtat a l’existència nord-americana com els disturbis racials que, periòdicament, ressorgeixen al país, espasmes de frustració i violència que posen de manifest la seva incapacitat per deixar enrere el racisme que ha marcat la seva història. Aquesta vegada no és Ferguson, ni Baltimore, ni Milwaukee ni Charlotte. La tensió està concentrada a Minneapolis (Minnesota), on per tercera nit consecutiva van tornar a cremar dotzenes d’edificis, després que milers de persones sortissin al carrer per protestar pel brutal assassinat, en mans de la policia, de George Lloyd, un home afroamericà de 46 anys. Les autoritats van provar de calmar la situació arrestant l’agent que va acabar amb la seva vida, però les protestes es comencen a encendre en altres ciutats.

El pandimoni a Minneapolis es va estendre fins a altes hores de la matinada. Una de les comissaries de la ciutat va cremar com una gran pira funerària després que hagués sigut evacuada. No es van haver de lamentar víctimes, però va ser un dels més de 200 edificis incendiats o saquejats durant la nit, des de petits negocis de barri a grans franquícies com McDonalds, Target o Walgreens. Ni la feina dels activistes comunitaris, que proven de canalitzar la frustració perquè les protestes siguin exclusivament pacífiques, ni el desplegament de 500 militars de la Guàrdia Nacional han aconseguit fins ara reconduir la situació, abonada per un incessant degoteig d’episodis de brutalitat policial cap a la població negra. 

L’alcalde demòcrata de la ciutat, Jacob Frey, va expressar la seva solidaritat amb el «dolor i l’enuig» dels manifestants, però també va remarcar que el que ha passat durant les últimes nits «és inacceptable». «Aquests són els bancs que la gent utilitza per treure diners, les botigues de què depenen per alimentar-se. Són essencials per a la nostra comunitat», va dir Frey. La tíbia reacció de les autoritats no està ajudant a calmar les coses. Tot i que els quatre policies que van participar en la mort de Lloyd han sigut fulminantment acomiadats, cap va ser arrestat fins a ben entrat divendres, quan es va detenir Derek Chauvin, l’agent blanc que va acabar amb la seva vida incrustant-li el genoll al coll durant vuit minuts, completament insensible als crits de «no puc respirar» del detingut. La fiscalia l’acusa d’assassinat en tercer grau.

Excompanys de feina

Lloyd no havia comès cap altre delicte que la sospita d’haver pagat amb un bitllet fals de 20 dòlars (18 euros) en una botiga. I per acabar de complicar la situació, el Departament de Policia de Minneapolis va dir dilluns que Lloyd «s’havia resistit als agents», una afirmació que desmenteixen els vídeos dels fets, com ha reconegut l’alcalde. El seu número dos a la ciutat ha informat aquest divendres que Chauvin coneixia personalment Lloyd. Tots dos haurien treballat junts com a porters del mateix restaurant durant 17 anys. «Van ser companys de feina durant molt temps», ha dit la tinenta d’alcalde. 

Tampoc està contribuint a apaivagar el vendaval la reacció de la Casa Blanca. Donald Trump no ha tardat a polititzar la situació al criticar l’«absoluta falta de lideratge» dels demòcrates al capdavant de l’estat i la ciutat, mentre avivava el polvorí racial amb un llenguatge que arrossega connotacions racistes en el lèxic nord-americà. «Aquests perdonavides estan deshonrant la memòria de George Lloyd i no permetré que passi», va dir en un tuit que, segons la xarxa social, «glorifica la violència». «Qualsevol dificultat i nosaltres assumirem el control, però quan comencin els saquejos començaran els trets», va afegir a tall d’amenaça velada. Trump va explicar que, si les autoritats locals són incapaces de pacificar els disturbis, enviarà els militars perquè es facin càrrec de la situació. 

....These THUGS are dishonoring the memory of George Floyd, and I won’t let that happen. Just spoke to Governor Tim Walz and told him that the Military is with him all the way. Any difficulty and we will assume control but, when the looting starts, the shooting starts. Thank you!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 29 de mayo de 2020

Obama demana unitat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

I mentrestant la indignació s’estén per altres capitals del país, des de Los Angeles a Denver, passant per Nova York o Phoenix. La policia va haver de segellar el parlament de Colorado, a Columbus, després que algú disparés durant una manifestació fins aleshores pacífica, un incident que va desencadenar les carreres i el llançament d’objectes contra les finestres de l’edifici. A Louisville (Kentucky), set manifestants van resultar ferits de bala mentre protestaven per la mort al març d’una altra afroamericana, que va rebre vuit trets després que la policia irrompés a casa seva amb una ordre per investigar un assumpte de drogues. Les autoritats afirmen que el nòvio de Breonna Taylor, una paramèdica de 26 anys, va disparar als agents; la seva mare ha declarat que mai van trucar a la porta i que l’home que buscaven ja havia sigut detingut. 

Enmig d’aquesta successió d’abusos contra els negres, a la que cal afegir el recent assassinat, a Geòrgia, del jove d’uns vint anys Ahmaud Arbery, perpetrat per dos dels seus veïns blancs, l’expresident Barack Obama va fer públic un comunicat cridant a la unitat per acabar amb el «llegat d’odi i tractament desigual» que «infecta les nostres institucions o els nostres cors». 

My statement on the death of George Floyd: pic.twitter.com/Hg1k9JHT6R

— Barack Obama (@BarackObama) 29 de mayo de 2020