La Nova York impensable

La ciència no és definitiva però tot apunta que el coronavirus altera alguns sentits i el que és segur és que la ciutat de Nova York s’ha contagiat. Tancada sobre si mateixa des de fa menys de tres setmanes, com altres llocs del món, per provar d’aplanar la corba de contagis i no col·lapsar el sistema sanitari, res en aquesta metròpolis de més de vuit milions i mig d’ànimes té el gust ni fa l’olor habitual. Tampoc se sent res, ni es veu ni es nota igual en aquesta Nova York fa molt poc impensable.

La ciutat acostumada al tràfec constant funciona ara a l’exterior amb alentiment. El seu frenesí habitual es reclou en hospitals sobrepassats pels més de 76.000 casos de Covid-19, una malaltia que ja ha segat almenys 4.009 vides, més que les 2.753 que van segar els atemptats de l’11-S a la ciutat. I l’emergència sanitària ha transformat escenaris icònics de Nova York: al riu Hudson flota el barco hospital USNS Comfort, la nau i la cripta de la catedral de St. John the Divine acolliran nou tendes amb 200 llits, un hospital de campanya muntat per la mateixa polèmica organització cristiana dirigida per un líder islamòfob i homòfob que n’ha aixecat un altre a Central Park.

Dins dels recintes mèdics moltes batalles es guanyen, però el recordatori de les que es perden està en els enormes camions blancs refrigerats aparcats a prop dels hospitals, o darrere de l’oficina del forense de la ciutat, al costat de l’East River, en total 45 dipòsits de cadàvers mòbils que l’Agència Federal d’Emergència ha complementat amb 85 més.

Les sirenes

La banda sonora d’aquesta Nova York estranya només té una cita fixa, a les set de la tarda, quan amb aplaudiments des d’algunes cases o campanades des de les esglésies es dona les gràcies al personal mèdic i a altres en primera línia de la batalla contra l’epidèmia. La resta del temps la partitura la dominen els ocells, el cant dels quals ha deixat d’estar silenciat pel soroll. I també, sobretot, les sirenes, constants.

Són ambulàncies que porten malalts de coronavirus a hospitals. O van a cases on s’han disparat les morts. El Departament de Bombers ha registrat entre el 20 de març i el 5 d’abril 2.192 morts a casa, unes 130 al dia, 400% més que en el mateix període de l’any passat. I les dades totals de l’oficina del forense parlen de 200, quan abans de la pandèmia eren entre 20 i 25.

Més enllà de les ambulàncies i de camions de repartiment escassos cotxes circulen per carreteres on ara els senyors són un exèrcit de repartidors en bici, aquelles peces de la mal anomenada «economia compartida» que el que no comparteixen són garanties mínimes com prestació d’atur i han de continuar treballant, fent entregues a domicili a la població que se les pot permetre. La resta surt a fer ordenades cues respectant les mesures de distanciament a les portes de supermercats. O depèn de la creixent xarxa de voluntaris organitzats als veïnats per ajudar els més vulnerables.

El metro

Tot i que amb menys passatgers que quan va obrir el 1904, el metro continua funcionant. Hi ha 33 treballadors que han mort, 1.100 s’han encomanat i 5.600 més estan en quarantena. I l’agafen diàriament persones com la Vita, una noia de vint anys que viu a Queens però que treballa en una botiga de provisions per a animals de companyia a Manhattan, i que explica que «a la nit fa més por perquè està sobretot ple de homeless».

El metro és clarament una necessitat de la classe treballadora. A Manhattan, on la mitjana d’ingressos són 80.000 dòlars, el passatge ha caigut un 75%. Al Bronx, amb ingressos mitjans de 38.000 dòlars, la reducció de trànsit ha sigut del 55%. I són just el Bronx i Queens, els dos barris més pobres de la ciutat, on el coronavirus s’està acarnissant. Del primer provenen una de cada quatre persones hospitalitzades per Covid-19, i la seva taxa de mortalitat dobla la de la resta de la ciutat. En parts de Queens, com Elmhurst i Corona, un de cada quatre habitants viu en la pobresa, un de cada quatre no té assegurança mèdica.

Espectres

A peu de carrer el nou paisatge dominant en aquesta Nova York en letargia forçosa són les persianes metàl·liques abaixades en l’aclaparadora majoria de negocis. És un tancament que fa fantasmagòrics els barris més rics de Manhattan, plens de comerços no essencials, com la Cinquena Avinguda o el Soho, on alguns han segellat els aparadors amb taulons i on és palpable, a més, la fugida dels novaiorquesos amb segones residències o diners per no quedar-se a la ciutat.

Aquest aire espectral es respira també en altres llocs, de Times Square a Wall Street o Broadway, i dol especialment en un Chinatown pràcticament tancat i barrat on en comptes de les seves intenses aromes habituals es respira l’olor d’estigma. La unitat de delictes d’odi de la policia investiga a Nova York 11 atacs contra asiàtics, tots comesos l’últim mes. En tot l’any passat només se’n van investigar tres.

Massa carrer

Els carrers, especialment en els últims dies, en què ha explotat la primavera, no estan deserts ni tampoc, sobretot, els parcs, malgrat que s’han tancat els espais de joc per a nens i d’esbargiment per als gossos, en què, en qualsevol hora del dia hi ha gent, bastanta més del que agradaria a les autoritats, sens dubte, més del recomanable. Però són també molts els novaiorquesos que limiten les seves sortides a les estrictament necessàries i respecten les directrius de confinament, donant un nou i forçat sentit a allò que va escriure E.B. White que «a qualsevol que desitgi premis tan estranys, Nova York li concedirà el regal de la solitud i el regal de la privacitat».

Notícies relacionades

Trump diu que l'OMS «ha ficat la pota» i l'acusa de «xinesocèntrica»

Nova York planteja «enterraments temporals» en parcs perquè els dipòsits de cadàvers estan desbordats

Per a l’Ann, una septuagenària que està des dels anys 90 a Nova York, precisament «el pitjor és estar sola tot el dia a casa», però ella compleix. I tot i que solia caminar 10 quilòmetres al dia ara només surt per acostar-se a un dels 400 punts on la ciutat reparteix gratuïtament menjar de dilluns a divendres per a qualsevol que ho necessiti, sense preguntes.

El que queda fora de la vista, dins de les cases, de cada novaiorquès, són vuit milions i mig d’històries individuals de lluita contra la pandèmia, les històries que precisament fan Nova York i hauran de refer-la. Perquè, com diu l’Ann, «Nova York serà diferent després d’això. La ciutat no serà mai la mateixa».