EFEMÈRIDE D'UNA CATÀSTROFE

Haití no aixeca cap 10 anys després del terratrèmol

El país caribeny rememora el sisme sumit en una crisi econòmica i social

Haití no aixeca cap 10 anys després del terratrèmol

Orlando Barria

Es llegeix en minuts

Quan la terra va tremolar a Haití fa ara 10 anys, causant una de les pitjors catàstrofes humanitàries del segle XXI, no va faltar qui, entre optimista i naïf, va parlar d’una oportunitat, com una au Fènix per renéixer. El petit país caribenyel més pobre del continent abans, durant i després del sisme, no només no ha renascut sinó que segueix al llot una dècada després.

Recordar les xifres del desastre causa esgarrifança; més de 300.000 morts400.000 ferits i un milió i mig de persones obligades a deixar les seves cases com a conseqüència d’un terratrèmol d’intensitat 7,3 en l’escala de Richter. Però no són menys impactants les xifres que donen compte d’un dels desplegaments internacionals més grans d’ajuda humanitària que es recorden; més de 12.000 oenagés arribades de tots els punts del planeta van aterrar al país, a més de les Nacions Unides i els seus desemborsaments milionaris.

Un carrer de Port-au-Prince, capital haitiana, dies després del terratrèmol del 2010. / ALBERT BERTRAN

Què ha passat en 10 anys perquè el país continuï dominat pel caos i la pobresa, amb una inestabilitat crònica, una crisi política sistèmica, un sistema sanitari a punt del col·lapse, 34.000 persones vivint encara en campaments mal anomenats temporals i una corrupció rampant. On ha anat a parar la ajuda milionària. La resposta ni és senzilla ni és única i la imatge d’un palau presidencial i una catedral encara sense reconstruir serveixen de metàfora de com es troba l’illa caribenya.

En recessió

L’evolució econòmica política més immediata d’Haití és nefasta. L’any 2019, el país va entrar en recessió amb una reducció de l’1,2% del PIB, segons dades del Fons Monetari Internacional. El president, Jovel Moise, que va jurar el càrrec el 2017 després de superar les inicials acusacions de frau, ha fet una altra crida a la comunitat internacional enmig dels ecos d’un majúscul escàndol de corrupció.

Amb un de cada tres haitians necessitats d’ajuda alimentària urgent, el preu dels alimentscombustible medicaments continua disparat. Tot l’any passat es van repetir els coneguts com a peyi lok, bloquejos amb barricades en flames que van paralitzar tot el país. En aquest context, l’accés a l’ajuda humanitària, de la qual depèn gran part de la població haitiana per satisfer necessitats bàsiques com la sanitat i l’alimentació, s’està veient seriosament afectada.

Javier Fernández, coordinador del projecte de Metges Sense Fronteres (MSF) a Martissant, un barri de Port-au-Prince, capital haitiana, constata en una entrevista telefònica que els bloquejos esdevinguts els últims mesos han complicat sobre manera la tasca sanitària. «Havíem de sortir nosaltres a buscar els malalts, creuant les barricades de foc», relata per afegir: «S’està produint un estancament en els últims mesos i les instal·lacions sanitàries manquen de material, sang, combustible i personal».

Fernández va estar al país diverses vegades després del terratrèmol i ara torna a estar allà. És taxatiu a l’afirmar que la situació a Martissant –escombraries, falta de seguretat, violència, atur– no ha variat substancialment des de les primeres visites. «I el pitjor –puntualitza– és que no s’entreveu una sortida».

La sanitat, a punt del col·lapse

«Deu anys després, la majoria dels actors humanitaris i mèdics han abandonat el país i el sistema sanitari està novament a punt del col·lapse enmig d’una creixent crisi política i econòmica», remarca en la mateixa línia el coordinador general de l’oenagé Metges Sense Fronteres (MSF) a Haití, Hassan Issa.

Et pot interesar

l’oenagé Acción contra el HambreHaití no ha deixat d’afrontar desastres durant els últims 10 anys, com dos ciclons, dues temporades d’important sequera, una epidèmia de còlera i un altre terratrèmol, menor, el 2018. «La magnitud del desastre, la falta d’organització i la corrupció no han aconseguit canviar la fisonomia d’un país encara marcat per la pobresa i la gana, malgrat la important solidaritat nacional i internacional desplegada després del terratrèmol», assegura Lucas Bolado, coordinador de projectes de Mans Unides a Haití.

oenagés crítiques