MISSIONS DE L'ONU

Xile investigarà si els seus cascos blaus van violar nenes a Haití

Els soldats encarregats de velar per la pau abusaven de dones a canvi de menjar i diners

zentauroepp42135816 people walk past an oxfam sign in corail  a camp for people 180731131652

zentauroepp42135816 people walk past an oxfam sign in corail a camp for people 180731131652 / ANDRES MARTINEZ CASARES

1
Es llegeix en minuts

Una comissió parlamentària investigarà si militars xilens que integraven la missió de pau del’ONU  a Haití van participar en les presumptes violacions massives a dones nenes que van succeir al país entre el 2004 i el 2017.

«És fonamental investigar aquests abusos a menors que han ocorregut a Haití, i correspon per part de la Cambra de Diputats iniciar una comissió investigadora d’aquests fets on puguem aclarir si efectivament hi ha involucrats de les Forces Armades, va dir el president de la Comissió de Relacions Exteriors de la Cambra, el socialista Jaime Naranjo.

Una investigació recent publicada en el portal acadèmic The Coversation, de la qual es va fer ressò The New York Times, va denunciar un fenomen generalitzat de violacions a dones i nenes haitianes comeses per soldats de la Missió d’Estabilització de l’ONU a Haití (Minustah) entre el 2004 i el 2017, unes 20% de les quals van ser suposadament comeses per soldats xilens.

Diners i menjar

Segons l’informe, els militars van abusar de les dones a canvi de diners menjar i van deixar embarassades i van abandonar almenys 265 nens a Haití.

Els militars xilens serien els tercers que més violacions van cometre, després delsbrasilers  i uruguaians, i Cap-Haitien, el lloc on hi va haver les tropes de Xile, allotja el 8,7% dels nens fills de soldats de la Minustah.

L’escàndol delsmilitars xilens a Haití es va destapar enmig de la crisi social més gran que viu Xile des de la tornada a la democràcia el 1990, i que ha posat les forces de seguretat de l’estat sota el focus de nombroses organitzacions internacionals com el Tribunal Interamericà de Drets Humans (CIDH), o associacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional (AI).

La qüestionada missió de l’ONU  a la nació més pobra de l’hemisferi occidental va arribar com un intent d’estabilització del país per les disputes polítiques i va continuar després del mortífer terratrèmol de magnitud 7 que Haití va patir el 2010.

Notícies relacionades

No obstant, el 2015 ja es van iniciar la primeres acusacions contra els cascos blaus –els militars de la missió humanitària– per part de dones haitianes.

L’estudi va ser elaborat per la professora d’història de la Universitat de Birmingham, Sabina Lee, i per la científica clínica Susan Bartels, de la Universitat de Queen, al Canadà.

Temes:

Haití Xile