Xoc a la UE pel pressupost

El 2020 serà l’any de la gran batalla entre els estats de la Unió Europea (UE) sobre el finançament i el repartiment dels fons del pressupost comunitari per al període 2021-2027. L’actual marc pressupostari expira a final d’any i les divergències són molt profundes entre els Vint-i-set i entre les principals institucions de la UE. L’aprovació del marc pressupostari requereix el vot unànime de tots els estats i el suport de la majoria del Parlament Europeu.

La determinació dels països rics de limitar les seves contribucions al pressupost de la UE ha convertit aquestes negociacions en cada vegada més conflictives des de 1999. La sortida del Regne Unit de la UE dificultarà encara més el consens, ja que implica la pèrdua d’una contribució neta anual molt elevada: 7.000 milions d’euros el 2018, segons l’últim balanç de la Comissió Europea.

Alemanya, Àustria, Holanda, Dinamarca i Suècia exigeixen una despesa màxima equivalent a l’1% de la renda dels Vint-i-set, conforme a la política d’austeritat, cosa que suposa limitar la despesa en el conjunt dels set anys a 1,02 bilions d’euros (a preus del 2018). La xifra és fins i tot inferior a la despesa de l’actual marc pressupostari 2014-2020 sense el Regne Unit: 1,08 bilions i 1,16% de la renda dels Vint-i-set. Els cinc països defensen retallar la política agrària, regional i de cohesió i prioritzar la despesa en investigació, inversions estratègiques, objectius climàtics, defensa i control de la immigració.

Fons regionals

França i Polònia lideren la lluita contra la retallada en els fons agraris, dels quals Espanya també és gran beneficiària. Els països de l’est i del sud, inclosa Espanya, defensen, a més, preservar els fons regionals i de cohesió. El Parlament Europeu, per la seva banda, rebutja per molt insuficients les propostes d’Alemanya i de la Comissió Europea i la fórmula de compromís presentada al desembre al Consell Europeu, ja que impedeixen assolir els objectius econòmics, socials i polítics que s’ha fixat la UE.

Una de les incògnites és com es fa encaixar la restricció de la despesa que propugnen Alemanya i els seus aliats amb els fons indispensables per a l’ambiciós Pacte Verd Europeu, anunciat per la nova Comissió Europea d’Ursula von der Leyen i que requerirà una inversió pública i privada de 260.000 milions anuals durant aquesta dècada.

La proposta inicial de la Comissió Europea fixava una despesa global d’1,13 bilions d’euros en el període 2021-2007. Això ja implica una retallada del nivell de despesa global de la UE, al baixar a l’1,11% de la renda dels Vint-i-set davant l’1,16% del marc pressupostari actual sense el Regne Unit. La proposta incloïa dràstiques retallades dels fons agraris (15%), els fons regionals i de cohesió (1%) i el fons social (7%), fet que contradiu les promeses del Pilar Social Europeu. La política agrària dissenyada per la Comissió Europea beneficia bàsicament les companyies i grans terratinents: el 80% dels pagaments directes es concentren en un 20% de perceptors, mentre que la meitat dels agricultors només perceben el 4,5% dels ajuts directes totals.

Seguretat i defensa

La Comissió Europea prioritza en la seva proposta la despesa destinada a investigació i inversions estratègiques (166.300 milions), on els països rics obtenen un benefici més gran, amb un augment del 43%. Els increments més grans, tot i que amb xifres molt més modestes, corresponien a seguretat i defensa, que es multiplicaven per 12 (24.300 milions), i a immigració i control de fronteres, que es multiplicaven per tres (30.800 milions). El projecte prometia destinar almenys el 25% de la despesa a contribuir als objectius climàtics.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

El Parlament Europeu, per la seva banda, reclama una despesa global per als set anys d’1,32 bilions, equivalents a l’1,3% de la renda dels Vint-i-set. L’Eurocambra va exigir a l’octubre mantenir en el seu nivell actual els fons agraris, regionals i socials, i incrementar substancialment les partides d’investigació i inversió i les destinades als nous reptes de seguretat i defensa i control de la immigració.

L’última proposta de compromís formulada per la presidència rotatòria finlandesa al desembre fixava la despesa màxim global a l’1,07% de la renda dels Vint-i-set, superior al sostre reclamat per Alemanya, Àustria, Holanda, Dinamarca i Suècia, però molt inferior a la proposta de la Comissió Europea i a la xifra reclamada pel Parlament Europeu. El compromís va ser rebutjat per excessiu pels països rics, mentre que les fórmules de repartiment de la despesa no van convèncer els principals receptors de fons agraris, regionals i de cohesió. Croàcia, que va assumir l’1 de gener la presidència semestral rotatòria europea, haurà d’emprendre ara una nova ronda de negociacions per internar acostar les actituds.