17 febr 2020

Anar al contingut

RITUAL ANCESTRAL

Naruhito compleix la proclamació oficial com a emperador del Japó

Reis i caps d'Estat de 174 països, entre ells el rei Felip acompanyat de Letizia, han acudit a la solemne cerimònia al palau imperial de Tòquio

Adrián Foncillas

Tokyo (Japan), 22/10/2019.- Japanese Emperor Naruhito (L) and Empress Masako (R) deliver a speech proclaiming their enthronement, at the Imperial Palace in Tokyo, Japan, 22 October 2019. Naruhito ascended the throne on 01 May 2019 after his father Emperor Emeritus Akihito abdicated on 30 April 2019. (Japón, Tokio) EFE/EPA/JAPAN POOL JAPAN OUT EDITORIAL USE ONLY/ NO ARCHIVES

Tokyo (Japan), 22/10/2019.- Japanese Emperor Naruhito (L) and Empress Masako (R) deliver a speech proclaiming their enthronement, at the Imperial Palace in Tokyo, Japan, 22 October 2019. Naruhito ascended the throne on 01 May 2019 after his father Emperor Emeritus Akihito abdicated on 30 April 2019. (Japón, Tokio) EFE/EPA/JAPAN POOL JAPAN OUT EDITORIAL USE ONLY/ NO ARCHIVES / JAPAN POOL (EFE)

Naruhito ha anunciat al seu poble i al món sencer que el Japó té un nou emperador. També a Amaterasu, la mítica deessa del Sol de la qual descendeix la línia imperial més antiga del món. Va ser una cerimònia succinta, despatxada en tot just mitja hora, amb una solemnitat i una contenció molt de l’estil japonès. La joia es reservava per al passeig motoritzat pels carrers de Tòquio, però els 80 morts que va deixar el tifó ‘Hagibis’ han recomanat ajornar-lo fins al novembre.

«Desitjo de tot cor que el nostre país, a través de la saviesa i l’incansable esforç del poble, segueixi en el camí del desenvolupament i contribueixi a l’amistat i la pau de la comunitat internacional i el benestar i prosperitat de la humanitat», ha afirmat Naruhito amb timbre greu.

No hi va haver sorpreses en el discurs ni se les esperava. Les al·lusions a la pau segueixen el camí patern, l’emperador emèrit Akihito, que s’havia acomiadat del Tron de Crisantem al maig. El primer ministre, Shinzo Abe, va liquidar la cerimònia acompanyant l’enèrgic alçat de braços amb crits de «banzai» o «afluixa vida a l’emperador». No sempre els discursos de palau i Govern s’han alineat, especialment en la manera com el Japó ha d’assumir el seu passat imperialista.

Una espasa i un mirall

Naruhito vestia la túnica taronja dissenyada un mil·lenni enrere i que reserven els emperadors a les cites amb la història. La família reial l’esperava al saló Matsu-no-ma amb rostres petris. Amb Naruhito ja elevat sobre els sis metres del tron esquitxat d’or van descórrer el cortinatge els camarlencs en rigorós negre que li portaven els objectes que compleixen el simbolisme de la corona en les monarquies occidentals. Són l’espasa i la joia que, segons la llegenda, la deessa del Sol va oferir als seus avantpassats. També un mirall, que ni tan sols va sortir del santuari d’Ise.

Als fastos hi han acudit 2.000 convidats des de 180 països i amb una nombrosa representació del gremi monàrquic, entre ells els reis d’Espanya, Felip i Letizia. Escassegen els republicans al Japó i les polèmiques són ofegades pel fervor popular. Tot i això, se’n poden consignar un parell.

Factura de 130 milions d’euros

La cerimònia xintoista, al·leguen, vulnera la separació de poders entre religió i Estat, d’igual manera que el tron sobre el qual s’alça l’emperador minimitza el primer ministre elegit pel poble. També han considerat excessiva la factura de 16.000 milions de iens (més de 130 milions d’euros), els talls de trànsit i els 26.000 policies destinats a la seguretat en un país exemplarment segur. El calendari de festejos acabarà al novembre amb el passeig ajornat i l’ofrena del primer arròs.

La pujada al tron de Naruhito ha alegrat especialment el mig milió de condemnats per delictes lleus i faltes que han sigut amnistiats. L’ocasió, ha aclarit Tòquio, els permetrà «netejar el seu esperit i tornar a començar». La majoria dels casos són infraccions de trànsit.

S’espera que Naruhito continuï acostant la mil·lenària institució al poble i exercint d’oficiós ambaixador al món. A l’emperador li agrada el senderisme, esquiar, el violí i tot allò relacionat amb el medi ambient i els sistemes fluvials.

Va estudiar a l’escola privada Gakushuin, refugi de l’aristocràcia nacional, abans de partir a Oxford. Allà hi va viure dos anys en un dormitori universitari amb el pòster de Brooke Shields a la paret i se’n va anar amb un màster per una tesi sobre el riu Thames. Naruhito sempre ha evocat amb nostàlgia aquella estada a l’estranger. La depressió de la seva dona, que va sacrificar la seva prometedora carrera diplomàtica per Palau després del tenaç galanteig de Naruhito, ha sigut durant anys una qüestió d’Estat. 

El seu pare, Akihito, va baixar del tron al maig perquè la seva declinant salut li impedia complir amb l’agenda. No escassegen els seus avantpassats que van canviar el tron per un monestir budista quan la seva vida agostejava, però la Història moderna exigia que marxessin amb el seu últim alè. La seva abdicació va ser la primera en dos segles i va revoltar intel·lectuals nacionalistes i altres guardians de les essències que temien un debilitament de la institució a llarg termini. La possibilitat ni tan sols estava contemplada per la llei i el Parlament en va haver d’elaborar una que establís la figura de l’emperador emèrit.

Felip i Letizia han seguit l’acte des de la primera fila, al costat de l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani. / KIMIMASA MAYAMA / REUTERS